
José Miguel Villarroya, Sergio Fidalgo, Florencio García, Juan Carlos Girauta, Antonio Robles i Julio Pardo, durant la presentació del llibre 'Me gusta Catalunya, me gusta España'. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.
La part més il·lustrada del constitucionalisme català viu el fenomen Podem amb veritable entusiasme. Reconeix que no és mèrit seu, però veu que barra el pas a l'independentisme en aquelles bosses de vots que desitgen, però que se'ls resisteixen. I així ho intenta transmetre al conjunt dels seus seguidors. Podem és Espanya. Podem atrau "els fills de la immigració del Cinturó". Podem és la salvació. Dos gats vells de la "resistència" unionista com són Antonio Robles -exdiputat de Ciutadans, exlíder d'UPyD-Catalunya...- i l'eurodiputat de Ciutadans (C's) Juan Carlos Girauta així ho reconeixen obertament. I així ho van transmetre aquest dimarts a Barcelona en la presentació del llibre "Me gusta Catalunya, me gusta España" (autoeditat) de Sergi Fidalgo. "Podem ens està fent un favor immens", va sentenciar Robles.
Fa dies que els "no-nacionalistes" catalans realitzen un anàlisi concret del 9-N, des del PP a C's i UPyD, passant per Societat Civil Catalana i el nucli més espanyolista del PSC. En termes generals, ve a dir: "Els independentistes van aconseguir 1,8 milions de vots el 9-N, que són molts vots. Però no en són suficients per trencar un Estat, i més si li treus els immigrants subvencionats i els votants d'entre 16 i 18 anys." A partir d'aquest marc mental, Girauta va reclamar moral de victòria a la tropa: "S'ha acabat una etapa, som majoria! Ells són els de sempre! Són ells els que estan fora de la normalitat, són ells que ara estan a la defensiva!"
I, a aquesta anàlisi, Girauta i Robles ara hi sumen el que veuen com l'estocada definitiva a l'independentisme: Podem. "Els independentistes volien atrapar els fills de la immigració... i ara s'adonen que no entraran al cinturó de Barcelona", analitza Robles. "Vaig anar al míting de Pablo Iglesias, i gairebé tothom hi parlava castellà", deixa caure, com qui no vol la cosa. "I Iglesias té taules: va traçar una ratlla nítida a Catalunya entre classes socials! Va deixar clar que qui s'abraça amb Artur Mas no és res més que un titella! A partir d'ara, l'esquerra catalana ja no podrà fer més concessions a Mas. Si aprova que es retallin més llits d'hospital... Podem els arrasarà!"
Dit això, Podem encara té un altre mèrit, per als unionistes de manual: "Podem aixeca gent de l'abstenció. Ho repeteixo: Podem ens està fent un favor immens, perquè aixeca gent que no votava!", sosté Robles, que veu nítidament com Iglesias es pot endur el vot que tradicionalment se n'anava cap al PSC al Baix Llobregat. Un vot obrer, castellanoparlant, anti-PP, fastiguejat per la crisi, que no ha acabat de connectar ni amb C's ni amb UPyD..., i que ERC i la CUP teòricament aspiren a atreure. Però que Podem evita que hi arribin.
Girauta, tot un eurodiputat de C's, també sentenciava: "Un partit que tantes coses dolentes té com és Podem, hem de reconèixer que a Catalunya també ens és beneficiós." Beneficiós perquè "desballesta" qualsevol tipus d'entesa entre "l'extrema esquerra" independentista i l'exvotant socialista, analitza.
El míting de Pablo Iglesias de diumenge a Barcelona, doncs, els ha fet adonar que un vot a Podem és un vot més a Espanya. Possiblement a una Espanya diferent a la que estan acostumats, però a Espanya al cap i a la fi.
Victòria, però no per mèrits propis
Girauta, Robles i la resta de participants a la taula rodona d'aquest dimarts reconeixien implícitament que els de Podem no són ben bé "dels seus". No llegeixen els mateixos llibres, no freqüenten els mateixos bars, no s'indignen amb les mateixes qüestions identitàries que ells... Però uns i altres tenen clar que aquest tros de terra és Espanya. I, amb això, aquests ja en tenen prou. "Antes roja que rota... Doncs potser sí", creu l'expresident del RCDE Español -"no entenc per què coi li van haver de canviar el nom i posar un 'ny'", digué- Julio Pardo.
I és que Fidalgo va escollir un espai tan emblemàtic com la Casa de Madrid de Catalunya per realitzar la presentació del seu llibre d'entrevistes a una trentena de catalans que se senten espanyols, des d'Albert Boadella a Jordi Cañas, passant per Anna Grau, Jordi Cañas, Ramon de Veciana, Francisco Marhuenda o Teresa Giménez Barbat. Un espai que, possiblement, Podem ni trepitja ni trepitjarà. De fet, entre els entrevistats no hi ha cap perfil identificable amb Podem. Però Podem... "barrufa".
"Des que C's va arribar al Parlament, no hi havia hagut res que hagués pogut ferir tant el nacionalisme com Podem", sentenciava Robles.