Una consulta a la militància de Junts va posar punt i final al Govern de coalició amb ERC liderat per Pere Aragonès. La votació dels afiliats de la formació fundada per Carles Puigdemont va acabar, per tant, amb una dècada de col·laboració entre els republicans i l'espai succesivament representat per Convergència, el PDECat i Junts. Des que Artur Mas va pactar amb Oriol Junqueras la tardor del 2012 per avançar cap a una consulta fins al trencament d'aquesta tardor s'hi van succeir mirades de reüll, col·laboracions més tàctiques que estratègiques -la llista de Junts pel Sí del 2015, per exemple-, desavinences flagrants -sobretot des del 2017- i èxits en el procés -cap com l'1-O-.

La relació entre totes dues formacions, en tot cas, era insostenible des de la tardor del referèndum. Es va arribar a l'1-O després d'una legislatura marcada per les desconfiances entre Puigdemont i Junqueras i, un cop celebrada la votació, la relació corcada entre els dos dirigents i els respectius espais polítics va acabar de generar esquerdes. La investidura fallida del líder de Junts el 30 de gener del 2018 va certificar el trencament estratègic i, des d'aquell moment, l'únic que es va fer va ser aplanar el terreny cap al divorci. Va arribar l'octubre d'aquest any després que Junts plantegés una qüestió de confiança a Aragonès i el president destituís el vicepresident Jordi Puigneró.

La sortida del partit liderat per Laura Borràs i Jordi Turull va encetar una nova etapa, per tant, en la política catalana. ERC governa ara en solitari amb independents -Carles Campuzano, Gemma Ubasart i Quim Nadal- i disposa d'una situació de franca debilitat al Parlament, on està pendent de poder portar-hi els pressupostos per al 2023, previsiblement amb el suport del PSC en cas que Junts mantingui la distància amb l'executiu un cop n'ha quedat fora. La consulta també va servir, a banda de per certificar el trencament entre socis, per constatar les dues ànimes de la formació fundada per Puigdemont, actor clau per entendre el resultat de la votació.