Cal esperar a la sentència, naturalment, però el cas Palau té tot l'aspecte d'encobrir finançament ocult de CDC. De la mateixa manera que hi ha hagut molts episodis semblants que han afectat la majoria dels partits polítics i pràcticament tots els sindicats. Entre d'altres raons perquè hem de partir d'una obvietat: cap d'aquestes organitzacions no funciona a partir de les quotes dels afiliats, que tenen un pes simbòlic dins dels balanços. Tampoc no en tenen prou amb el diner públic que s'hi destina de forma oberta i legal. Almenys fins ara.

Potser aquesta crisi, tan profunda en tots els sentits, pot oferir una oportunitat per remoralitzar la política i els partits. La bombolla immobiliària ha estat corcant, durant anys, les institucions i les persones que les han dirigit, amb quantitats massives de diner fàcil i accessible. Però ara una requalificació ja no val res i els maletins estan plens de factures per pagar.

Aprofitem-ho, doncs. Els partits han d'escurçar els aparells -de fet, ja ho estan fent- i han de plantejar campanyes electorals curtes i barates. Amb més debats i menys mítings d'entrepà i bandereta. I serà a partir d'aquí, més lliures, que podran fer política.