La via del diàleg, consistent en fer seure l'Estat a la taula de negociació és "l'única estratègia guanyadora" per a l'independentisme. Aquest és un dels principals missatges que ha desgranat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el seu primer debat de política general al Parlament, que ha arrencat aquest dimarts a la cambra catalana. Aragonès ha assenyalat que no hi ha "dreceres ni solucions màgiques" per culminar la independència -tot i que s'ha mostrat comprensiu amb l'escepticisme, enarborat per Junts i la CUP, sobre el diàleg-, i ha demanat "no desaprofitar l'oportunitat" d'una negociació que ara continuarà de manera discreta, com es va acordar en la trobada de fa dues setmanes a Palau sense la presència dels seus socis de Govern. Si s'aposta pel diàleg, ha dit, és perquè ho demana la comunitat internacional.

"La delegació catalana representada pel Govern a la taula representa tota la societat i hi porta els grans consensos del país. I cal tenir molt present que el resultat també haurà de comptar amb l'aval de tot el poble català, perquè la proposta que sorgeixi de la mesa serà referendada per la ciutadania", ha indicat Aragonès, que ha tret ferro, d'aquesta manera, a l'absència de Junts en el mecanisme de negociació. Segons el president, no s'ha de "menystenir" la taula, perquè és precisament de negociació i no de diàleg, com s'ha retret reiteradament per part de Junts les últimes setmanes. "No serà senzill ni ràpid", ha admès el dirigent d'ERC, que també ha atorgat importància a l'Acord Nacional per l'Autodeterminació i l'Amnistia, encara sense arrencar.

El president de la Generalitat, a banda, ha diagnosticat quins poden ser els enemics de les converses entre l'Estat i la delegació catalana: "L'extrema dreta espanyola, el deep state espanyol, sectors del PSOE i, potser, també algunes veus a Catalunya. Siguem-ne conscients i no caiguem en els paranys". És en aquest context que ha defensat l'amnistia i l'autodeterminació com a vies per resoldre el conflicte, i ha demanat a la part espanyola que es mulli per plantejar una proposta. "Fins avui no n'hem sentit cap. Però forçarem l'Estat a moure's, a mullar-se", ha remarcat.

"Catalunya necessita les eines d'un estat per garantir la cohesió social i els interessos de la societat. Em vaig presentar a la investidura per culminar la independència i propiciar una nova etapa de canvi i transformació", ha remarcat Aragonès per arrencar el debat. Aquesta tendència, ha dit, "ja està en marxa". "Som en una nova etapa de la nostra història com a país. La Generalitat ha posat les bases de la sacsejada. Hem reiniciat el procés de negociació amb l'Estat, i hem posat les bases per trobar una sortida a la crisi que no deixi ningú enrere", ha indicat el president, que ha situat com a principal objectiu "millorar la vida de la ciutadania" en el curt termini.

"Volem la independència de Catalunya perquè sabem que és l'única manera de construir un país millor, més  just, més lliure, més pròsper. Que és la millor eina per poder ajudar a millorar la vida de la gent d'aquest país, perquè dins l'estat espanyol els catalans i les catalanes no hi tenim futur ni llibertat i malauradament ho constatem cada dia", ha indicat Aragonès, que en aquest punt ha fet referència a la detenció de Carles Puigdemont a Sardenya el cap de setmana passat. En tot el discurs, hi ha hagut dues referències a Puigdemont, la veu de més rang que ha mostrat un major escepticisme amb la via de la negociació, com va demostrar dissabte a l'Alguer.

"No podem renunciar a ser l’instrument més útil per a la ciutadania de Catalunya. L'independentisme és l'element polític més transformador i ambiciós que hi ha a Catalunya i m'atreviria a dir a l'Europa actual. El principal revulsiu. I ho hem de demostrar també en el dia a dia. L’Estat és un fre, ho sabem, però no pot ser una excusa", ha ressaltat el president.

Una de les mesures que ha concretat és la posada en marxa de la gratuïtat de l'accés a l'escola bressol, que serà vigent a P-2 a partir del curs vinent i ja tindrà traducció en els pressupostos, tal com va avançar la setmana passada NacióDigital. Durant el mes d'octubre, ha ampliat, també hi haurà un nou decret llei sobre energies renovables. En els pressupostos s'hi consignarà un increment de 3.500 milions d'euros respecte els anteriors comptes. Els últims pressupostos vigents a Catalunya són els del 2020, aprovats en el pic de la pandèmia amb el suport dels comuns. En aquesta ocasió, el Govern prioritza la CUP, però sap que té la mà estesa del PSC.

Pel que fa a demandes elevades a l'Estat, la principal ha estat la cogestió dels fons europeus. La Generalitat està preparada per rebre'ls i gestionar-los. "Tenim l'experiència, tenim les competències i ningú es coneix el país més bé que nosaltres. Per això és indispensable que la Generalitat sigui qui gestioni directament la part dels fons europeus que ens correspon com a país. Tenim tota l'ambició transformadora per
saber on dirigir aquestes inversions perquè tinguin un efecte multiplicador", ha apuntat.

[h3]Contra el "tacticisme" i la "política de curta volada"[/h3]
"Representem, molts dels que som aquí, una nova generació. Per primera vegada en molts anys, no hi ha les cares de sempre al capdavant de la Generalitat. I això es notarà. No farem el de sempre. Venim a fer canvis profunds, a canviar inèrcies. Sabem que no es transforma d'un dia per l'altre i que molts dels canvis que volem impulsar no seran fàcils i tindran resistències. Però venim a fer-ho. Sé què hem de fer i cap on hem d'anar per fer-ho possible", ha apuntat Aragonès, que ha demanat "rebel·lar-se" contra les inèrcies del "vell desarrollisme". "Poden conduir a un futur distòpic", ha dit.

Aragonès també ha demanat als diputats un canvi d'actitud per afrontar la nova etapa: "Abandonem els gestos estèrils, la crispació, la polèmica interessada, el tacticisme, el conservadorisme amagat darrere del passar pàgina, la política de curta volada i treballem conjuntament des dels consensos perquè aquest país se'n pugui sortir". El president ha fet un balanç positiu dels primers mesos a Palau i ha tornat a fixar les "quatre grans transformacions" necessàries: democràtica, social, verda i feminista.

[h3]Entre l'escepticisme de Junts i el referèndum de la CUP[/h3]
El debat de política general arriba en un moment complex per al Govern, amb les ressonàncies del xoc per la taula de diàleg encara presents. Aragonès va decidir no incloure els dirigents de Junts proposats per a la part catalana -Jordi Sànchez, Jordi Turull i Míriam Nogueras, juntament amb Jordi Puigneró- perquè els tres primers no formen part de l'executiu, com entén el president que estava acordat. Finalment, a la mesa de negociació amb l'Estat només hi van anar membres d'ERC, del PSOE i d'Unides Podem. En una entrevista aquest matí a Catalunya Ràdio, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha acusat els republicans de "col·laborar" amb l'Estat en un moment en què un actor "repressor" no ha aturat les hostilitats contra l'independentisme.

L'escepticisme de Junts amb la taula és notori i, de fet, apareix per escrit en l'acord de legislatura signat a finals de maig entre Aragonès i Sànchez. La detenció de Carles Puigdemont a Sardenya ha fet que aquest escepticisme s'hagi agreujat. De fet, Elsa Artadi va indicar ahir que la mesa de negociació era exclusivament una "taula de diàleg entre socis parlamentaris", en referència a la col·laboració entre el PSOE i ERC al Congrés. El cas de Puigdemont, a banda, també ha servit a Junts per carregar contra Pedro Sánchez, a qui demanen explicacions sobre com va anar la detenció a Itàlia de l'expresident de la Generalitat i si el Ministeri de l'Interior hi va participar.

En el cas de la CUP, que va avalar la investidura d'Aragonès però en els últims compassos ha apujat el to contra el Govern, la principal reclamació en aquest debat de política general serà votar la celebració d'un referèndum d'independència aquesta legislatura. En l'acord signat entre ERC i els anticapitalistes, les dues formacions van acordar atorgar un marge de dos anys a la taula de diàleg abans de dur a terme un "nou embat" amb l'Estat, preferiblement en forma de referèndum. En la reunió Aragonès-Sánchez de fa dues setmanes, els dos presidents van acordar no posar terminis a la negociació, que ara es desenvoluparà amb reunions "discretes".