A diferència de les dues sessions del primer debat d'investidura, celebrades els dies 26 i 30 de març, Pere Aragonès ha pujat aquest dijous al faristol del Parlament amb el convenciment que d'aquí a unes hores serà investit president de la Generalitat. El candidat d'ERC rebrà 74 vots, els que sumen els del seu partit -33-, els de Junts -32- i els de la CUP -9-, amb qui ha arribat a dos acords per separat que li garantiran aterrar a Palau i reeditar la coalició existent amb el partit que lidera Carles Puigdemont. En el seu discurs, Aragonès ha situat com a objectiu "culminar" la independència, aconseguir l'amnistia i exercir l'autodeterminació. "Presento la meva candidatura per impulsar una sortida a la crisi que no deixi ningú enrere", ha determinat el presidenciable republicà, combinant la demanda del referèndum amb el projecte social que es conjugarà, segons el que ha anat desplegant al llarg de la intervenció, en la "nova Generalitat republicana". Una iniciativa, ha indicat, que ha de suposar una "sacsejada" al país.
"Hem de recuperar la iniciativa amb el lideratge de la Generalitat i la força que ens ha donat el 52% per avançar amb tota la convicció cap a la República catalana. L'independentisme és plural i és divers, i això és la nostra principal força. Necessitem parlar molt en un context de repressió permanent. Necessitem molta capacitat de síntesi i voluntat de confluència", ha apuntat Aragonès, que ha indicat que si es compleixen aquestes circumstàncies l'independentisme és "imparable". "Impulsarem l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia per fer evident que la resolució del conflicte passa per la llibertat dels presos i exiliats i per l'exercici de l'autodeterminació", ha avançat el presidenciable, que ha defensat la "confrontació cívica i pacífica" en la qual s'hi pugui sentir còmode tot el sobiranisme. Aquesta aliança entre la ciutadania i les institucions, ha ressaltat, hauria de ser "infranquejable".
És en aquest punt que ha demanat "superar el bloqueig" del conflicte amb l'Estat. "La solució passa de forma indefugible per l'amnistia i l'autodeterminació. Vull fer com Escòcia, i m'agradaria que Espanya fes com el Regne Unit el 2014: fer possible un referèndum. Sé que Escòcia se'n sortirà, i que el Regne Unit farà tot el possible per evitar que Escòcia sigui independent. Això ha de ser possible a Catalunya i a l'estat espanyol. Vull un referèndum d'autodeterminació en què els qui defensen que Catalunya ha de continuar formant part de l'Estat facin una proposta, s'atreveixin a guanyar un referèndum i no tinguin por a perdre'l", ha resumit. També ha demanat que l'Estat plantegi una alternativa a la independència que no sigui una autonomia debilitada. En aquest sentit, ha demanat una "confrontació democràtica" a l'Estat. La República catalana, ha dit, "no rebutjarà mai" els qui hi estan en contra.
"Catalunya necessita una sacsejada", ha apuntat en referència a les quatre "transformacions" que ha de viure el país al llarg dels propers anys. Ha citat l'agenda social, marcada per una economia amb accent progressista i la bandera de la igualtat; l'agenda climàtica, a través d'un canvi cultural; la "bandera democràtica", compromesa amb la "voluntat majoritària del Parlament" de fer inevitable l'amnistia i l'autodeterminació; i també l'agenda feminista que vol imprimir en el nou executiu. "No serà senzill, perquè les crisis que ens envolten són molt profundes", ha remarcat l'encara vicepresident, que s'ha situat com el "primer dels servidors públics".
El dirigent d'ERC ha posat en valor el "bon acord" al qual va arribar primer amb la CUP, i també l'entesa rubricada dilluns amb Junts. "No ha estat fàcil, la crisi ens exigia un acord ràpid, perquè la ciutadania està esgotada i hem de recuperar el seu crèdit. Ens toca estar a l'alçada de la ciutadania, superant les diferències amb altes dosis d'empatia i la voluntat d'acord. Hem de construir nous consensos. El Govern serà fort i cohesionat per fer front a les grans transformacions", ha apuntat Aragonès, que ha posat de manifest que és el primer president del segle independentista i d'esquerres. "Em comprometo a liderar el país amb tota la força que ens dona haver superat la frontera del 50% en unes eleccions", ha apuntat el presidenciable dels republicans.
[noticiadiari]2/220252[/noticiadiari]
També ha volgut estendre la mà a altres formacions al marge de Junts i de la CUP, com és el cas dels comuns. "Els demano que em facin confiança", ha assenyalat Aragonès, que ha demanat aprofitar "qualsevol escletxa". "Si tenen voluntat d'ajudar-nos a fer avançar el país, ho poden demostrar no oposant-se a la meva investidura. No s'oposin a la transformació verda, feminista, social i democràtica", ha apuntat Aragonès, que ha situat els valors republicans al centre del futur executiu. "La nova Generalitat republicana ha de ser la principal eina de construcció de comunitat i de progrés. S'ha d'erigir com la principal eina de recerca del bé comú", ha destacat el candidat.
"Ens cal una nova manera de governar, aprofitant tot el talent del país i posant-lo al servei de la ciutadania. Hem de modernitzar la institució, defugir d'una gestió gris i rebel·lant-nos contra l'immobilisme", ha apuntat el dirigent independentista, que s'ha compromès a "retre comptes" i a governar a través de les "lluites compartides", expressió popularitzada per Òmnium i Jordi Cuixart. La Generalitat, ha ressaltat, representa la "màxima institucionalitat" del país, una frase lligada amb la pugna que hi ha hagut entre ERC i Junts sobre el paper del Consell per la República, que els republicans indicaven que pretenia "tutelar" la presidència de la Generalitat.
Aragonès ha indicat que l'únic "límit" que ha de tenir l'executiu que lideri és la "voluntat popular" de la ciutadania. "La nova Generalitat republicana es compromet a un pla de xoc social de 700 milions d'euros, a ajudar les pimes i els autònoms, a reforçar l'estat del benestar amb la gratuïtat de les escoles bressol, i a transformar el sistema d'atenció social i de cures", ha assenyalat el presidenciable, que també ha citat la prova pilot sobre la renda bàsica, que dependrà de la conselleria de la Presidència.
[noticiadiari]2/220244[/noticiadiari]
L'acord amb Junts, ha dit, "acompanya amb tota la força" l'entesa prèvia amb la CUP per "enfortir la cohesió social" i "garantir salut i feina". "Tothom ha de treballar, tothom ha de tenir un lloc digne per viure, i tothom ha de poder gaudir del component emancipador del sistema educatiu", ha remarcat Aragonès, que vol "anar més enllà" de la majoria independentista al llarg de la legislatura. Es tracta, ha dit, de construir un "consens" a través de pactes nacionals. N'hi haurà de salut, d'interculturalitat, de persones amb discapacitat, de l'esport i de la llengua. "Hi haurà una intensa tasca legislativa. Tenim moltíssima feina per fer, començant per la llei electoral i tancant amb la llei de la biodiversitat. Vull que sigui una legislatura amb càrrega legislativa", ha advertit.
Aragonès va negociar l'acord de coalició amb Jordi Sànchez, secretari general de Junts, durant el cap de setmana. Es van citar en una masia al Lluçanès -dissabte- i en una altra del Maresme -diumenge- per acabar de tancar el full de ruta i definir l'estructura del Govern. El futur Govern tindrà 14 conselleries, una més que ara, tal com havia proposat des d'un inici Aragonès. ERC controlarà aquests àmbits: Presidència (amb Laura Vilagrà com a favorita per liderar-la); Educació; Feminismes i Igualtat; Interior; Empresa i Treball; Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació; i Cultura. Pel que fa a Junts, aquestes seran les seves àrees d'influència: Vicepresidència, Economia i Hisenda; Acció Exterior i Transparència (Josep Rius és el més ben situat); Salut (amb Josep Maria Argimon com a conseller); Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana; Recerca i Universitats; Justícia; i Drets Socials. Un cop Aragonès prengui possessió, previsiblement dilluns, es faran els nomenaments de consellers i de secretaris generals.
[noticiadiari]2/220200[/noticiadiari]
El futur president haurà de tenir en compte una circumstància imprevista: la renúncia d'Elsa Artadi a formar part del Govern. La vicepresidenta i portaveu de Junts va comunicar la seva decisió a Carles Puigdemont aquest dilluns i, dimarts, va fer el mateix amb Jordi Sànchez, secretari general del partit. Amb Sànchez, Artadi hi havia mantingut diferències en la fase final de la negociació amb ERC. L'argument que s'ha fet servir en públic és que se centrarà en la seva tasca com a cap de files del grup municipal a Barcelona i en repetir com a candidata a la capital catalana, tot i que el moviment té més implicacions. També les té el fet que Puigdemont encara no s'hagi pronunciat -ni a favor, ni en contra- d'una entesa que va rebre el suport del 83% dels militants de Junts.
La negativa d'Artadi a formar part del nou executiu ha obert el ball dins de la formació per ocupar la cadira del número dos d'Aragonès. La qüestió s'ha de dirimir com a molt tard durant el cap de setmana, perquè la previsió és que el Govern es posi en marxa a principis de la setmana vinent. En cap lloc de l'acord està escrit que el vicepresident hagi de ser qui ocupi la cartera d'Economia i Hisenda, malgrat que en les dues últimes legislatures hagi estat així, primer en mans d'Oriol Junqueras i després d'Aragonès. El vicepresident o vicepresidenta, per tant, haurà de sortir d'un dels set integrants de Junts que formin part del nou executiu. En aquest sentit, noms com el de Jordi Puigneró formen part de les travesses, tot i que hi ha sectors que prefereixen Damià Calvet, que fins a la renúncia d'Artadi tenia més números de sortir del Govern.
Discurs d'investidura d... by Naciodigital
[pleinvestidura]
