10
de gener
del
2019
Actualitzat
a la
13:15h
El Govern està disposat a apujar la pressió fiscal per tal d'aconseguir el suport dels comuns als pressupostos del 2019, tot i que, per ara, no tant com reclama aquest grup. Catalunya en Comú-Podem ha instat el vicepresident català, Pere Aragonès, a eliminar les bonificacions de l'impost de successions, però aquest, en un document amb diverses propostes fiscals a què ha tingut accés NacióDigital, replica plantejant reduir aquestes bonificacions per recaptar entre 15 i 40 milions més.
En la proposta de l'executiu no s'hi contemplen canvis en l'impost de patrimoni ni en l'IRPF, malgrat que els comuns volen apujar aquest tribut al 2% de rendes més altes. El Govern, però, argumenta que la recaptació extra seria molt limitada, que prefereix gravar les rendes del capital -cosa que fan els impostos estatals- i que la repercussió de la mesura arribaria al cap de dos anys -és l'Estat qui liquida l'IRPF i, després, transfereix a les comunitats la seva part via pressupostos-. Per contra, el document, reclamat pels comuns i lliurat a mitjans de desembre, sí que planteja canvis en successions i en la fiscalitat mediambiental.
Pel que fa successions, el Govern hi contempla una reducció progressiva de les bonificacions, major com més alta és la quantitat heretada. Actualment, en els grups I (descendents menors de 21 anys) i II (descendent de 21 anys o més, cònjuge, parella estable i descendents), les bonificacions van des del 99% en les herències de fins a 100.000 euros de base imposable fins al 20%, en el tram marginal de les de més de 3 milions.
El document de l'executiu dibuixa quatre escenaris per retallar aquestes bonificacions. El primer tan sols les redueix des d'un un punt en les herències d'entre 100.000 i 200.000 euros fins a cinc punts en les de més de 3 milions, mentre que el quart, el més agosarat, ho fa entre dos i vint punts, deixant el tram marginal de més de 3 milions sense cap bonificació. El primer escenari tindria un impacte de 15,01 milions el 2019 i el quart, de 39,82 milions. Els intermitjos permetrien recaptar 31 i 34,07 milions, respectivament, per bé que aquests recursos podrien trigar 12 mesos a ingressar-se des del moment de l'herència i arribar ja el 2020, pels terminis de pagament de l'impost.
Els comuns no volen bonificacions
Tot i això, els comuns proposaven suprimir totes les bonificacions, cosa que, segons reconeix el Govern, permetria passar dels 359,4 milions previstos de recaptar el 2019 en successions a 979,6 milions, un 172,6% més. Un increment de 620,2 milions aquest any, per bé que, de mitjana, el document assenyala que seria de 475,5 milions anuals -aquest impost és molt variable i depèn de molts factors-.
Aragonès rebutja aquesta supressió absoluta perquè això provocaria "uns efectes molt adversos", entre els quals "un greu problema de regressivitat", ja que les herències més baixes són ara les més bonificades. També alerta que la diferència seria massa gran entre les morts d'un any i l'altre, abans de l'eventual reforma, o que determinades famílies amb empreses podrien maniobrar per camuflar les herències com a transmissió d'empresa familiar i gaudir de les bonificacions que els blinda la llei estatal.
L'impost de successions en altres comunitats
El document recorda també que les bonificacions es van aprovar a la vegada que es disminuïen les reduccions a la base imposable, per mantenir la càrrega fiscal, o subratlla que "Catalunya se situa com una de les comunitats on aquesta bonificació és més estricta" i, fent un repàs de la gestió de les altres autonomies en la matèria, assenyala que totes "tenen bonificacions al grup I i II de parentiu i la tendència és a augmentar-les". En aquest sentit, veu provat que territoris com Madrid fomenten el dúmping fiscal i que, fruit d'això, els contribuents amb rendes i patrimonis elevats s'hi deslocalitzen per pagar menys.
Per tot això, el Govern planteja dues opcions, que "l'eliminació total de la bonificació hauria d'anar acompanyada de modificacions en la resta d'elements que configuren l'impost", com la base imposable o els tipus, o bé "s'hauria d'optar per una reducció de la bonificació". La primera via "implicaria una reforma completa de l'impost", mentre que la segona, la preferida, "és tècnicament més fàcil d'implementar, de gestionar i minimitza tots els efectes adversos". I és en aquest punt que planteja els quatre escenaris anteriors, el més ambiciós dels quals augmentaria en un 10,8% la recaptació d'aquest tribut.
Canvis en fiscalitat verda
La segona pota del document de l'executiu és la fiscalitat verda, per bé que recorda que "Catalunya és la comunitat autònoma amb un major nombre d'impostos mediambientals", àmbit en què cita fins a 11 impostos i cànons propis -un dels quals, declarat inconstitucional-, a banda dels dos d'estatals cedits. Tots ells haurien permès recaptar 864.311 euros l'any passat, més de la meitat dels quals pel cànon de l'aigua.
Tot i això, posa sobre la taula algunes possibles novetats, com "l'establiment de la vinyeta a les vies d'altes prestacions", una opció en què "està treballant el Govern per tal d'establir-se com a sistema de finançament de les vies d'altes prestacions a Catalunya i que pot tenir un component mediambiental, gravant de manera més intensiva els vehicles més contaminants".
També veu marge per apujar l'impost a les matriculacions a les embarcacions i als avions, avionetes i altres aeronaus, un "tema més simbòlic que recaptatori" però que "reforçaria l'acció de govern a favor de la imposició mediambiental". Igualment, apunta que l'impost a les grans superfícies podria passar a destinar-se al finançament del transport públic.
L'impost als vehicles contaminants
A banda, admet que "no es pot donar una resposta unívoca i concloent quant a la data" en què l'impost als vehicles contaminants "serà d'aplicació efectiva". Tot i que es va aprovar en els pressupostos del 2017, argumenta que va estar suspès uns mesos pel Tribunal Constitucional, el cens de vehicles del ministeri de l'Interior no ha arribat fins fa poc i, a més, "hi manquen dades rellevants, específicament quant als nivells d'emissions dels vehicles més antics". Per això, el Govern prepara un projecte de llei per adequar aquest tribut, esmenar-ne les llacunes i poder-lo fer efectiu, per ara sense data.
Pel que fa a la demanda dels comuns de recaptar 394 milions extres mitjançant la reducció del frau fiscal, el document apunta que es tracta d'"una quantia sobrevalorada", ja que "representa més de la meitat de la bretxa fiscal" -els recursos potencials que no es recapten en període voluntari- i, a més, els comuns haurien fet els càlculs sense tenir en compte que l'Agència Tributària de Catalunya ja recapta part d'aquests recursos via executiva i en plans de lluita contra el frau que fan aflorar més de 170 milions anuals.
Sense canvis en IRPF
Fonts del Govern expliquen que, pel que fa a l'IRPF, sí que es va lliurar un document als comuns, però precisament per subratllar l'escassa repercussió d'una proposta com la que plantegen, motiu pel qual les possibilitats de negociació les centra en successions i impostos verds, com ja va avançar NacióDigital. Aragonès espera la resposta de la formació d'esquerres en els propers dies, per intentar un acord abans de finals de mes.
Les diferències respecte les primeres peticions fiscals dels comuns són notables, però l'executiu manté la porta oberta a impulsar altres novetats tributàries en una llei a banda presentada pels comuns, tal com ja va ocórrer amb l'impost als actius no productius creat a iniciativa de Junts pel Sí i la CUP en paral·lel als comptes del 2017 -i encara sense recaptar, després d'uns mesos suspès-.
El Govern va anunciar fa mesos que, en aquests pressupostos, recuperaria l'impost a l'ADSL i a les nuclears, qüestionats pel Tribunal Constitucional, malgrat que no consten en el document entregat als comuns. A nivell de despesa social, ja ha transcendit que els comptes recuperen les partides prèvies a la crisi, augmentant un 7,7% el pressupost en salut, educació i afers socials respecte els vigents del 2017.
En la proposta de l'executiu no s'hi contemplen canvis en l'impost de patrimoni ni en l'IRPF, malgrat que els comuns volen apujar aquest tribut al 2% de rendes més altes. El Govern, però, argumenta que la recaptació extra seria molt limitada, que prefereix gravar les rendes del capital -cosa que fan els impostos estatals- i que la repercussió de la mesura arribaria al cap de dos anys -és l'Estat qui liquida l'IRPF i, després, transfereix a les comunitats la seva part via pressupostos-. Per contra, el document, reclamat pels comuns i lliurat a mitjans de desembre, sí que planteja canvis en successions i en la fiscalitat mediambiental.
Pel que fa successions, el Govern hi contempla una reducció progressiva de les bonificacions, major com més alta és la quantitat heretada. Actualment, en els grups I (descendents menors de 21 anys) i II (descendent de 21 anys o més, cònjuge, parella estable i descendents), les bonificacions van des del 99% en les herències de fins a 100.000 euros de base imposable fins al 20%, en el tram marginal de les de més de 3 milions.
El document de l'executiu dibuixa quatre escenaris per retallar aquestes bonificacions. El primer tan sols les redueix des d'un un punt en les herències d'entre 100.000 i 200.000 euros fins a cinc punts en les de més de 3 milions, mentre que el quart, el més agosarat, ho fa entre dos i vint punts, deixant el tram marginal de més de 3 milions sense cap bonificació. El primer escenari tindria un impacte de 15,01 milions el 2019 i el quart, de 39,82 milions. Els intermitjos permetrien recaptar 31 i 34,07 milions, respectivament, per bé que aquests recursos podrien trigar 12 mesos a ingressar-se des del moment de l'herència i arribar ja el 2020, pels terminis de pagament de l'impost.
Els comuns no volen bonificacions
Tot i això, els comuns proposaven suprimir totes les bonificacions, cosa que, segons reconeix el Govern, permetria passar dels 359,4 milions previstos de recaptar el 2019 en successions a 979,6 milions, un 172,6% més. Un increment de 620,2 milions aquest any, per bé que, de mitjana, el document assenyala que seria de 475,5 milions anuals -aquest impost és molt variable i depèn de molts factors-.
Aragonès rebutja aquesta supressió absoluta perquè això provocaria "uns efectes molt adversos", entre els quals "un greu problema de regressivitat", ja que les herències més baixes són ara les més bonificades. També alerta que la diferència seria massa gran entre les morts d'un any i l'altre, abans de l'eventual reforma, o que determinades famílies amb empreses podrien maniobrar per camuflar les herències com a transmissió d'empresa familiar i gaudir de les bonificacions que els blinda la llei estatal.
L'impost de successions en altres comunitats
El document recorda també que les bonificacions es van aprovar a la vegada que es disminuïen les reduccions a la base imposable, per mantenir la càrrega fiscal, o subratlla que "Catalunya se situa com una de les comunitats on aquesta bonificació és més estricta" i, fent un repàs de la gestió de les altres autonomies en la matèria, assenyala que totes "tenen bonificacions al grup I i II de parentiu i la tendència és a augmentar-les". En aquest sentit, veu provat que territoris com Madrid fomenten el dúmping fiscal i que, fruit d'això, els contribuents amb rendes i patrimonis elevats s'hi deslocalitzen per pagar menys.
Per tot això, el Govern planteja dues opcions, que "l'eliminació total de la bonificació hauria d'anar acompanyada de modificacions en la resta d'elements que configuren l'impost", com la base imposable o els tipus, o bé "s'hauria d'optar per una reducció de la bonificació". La primera via "implicaria una reforma completa de l'impost", mentre que la segona, la preferida, "és tècnicament més fàcil d'implementar, de gestionar i minimitza tots els efectes adversos". I és en aquest punt que planteja els quatre escenaris anteriors, el més ambiciós dels quals augmentaria en un 10,8% la recaptació d'aquest tribut.
Canvis en fiscalitat verda
La segona pota del document de l'executiu és la fiscalitat verda, per bé que recorda que "Catalunya és la comunitat autònoma amb un major nombre d'impostos mediambientals", àmbit en què cita fins a 11 impostos i cànons propis -un dels quals, declarat inconstitucional-, a banda dels dos d'estatals cedits. Tots ells haurien permès recaptar 864.311 euros l'any passat, més de la meitat dels quals pel cànon de l'aigua.
Tot i això, posa sobre la taula algunes possibles novetats, com "l'establiment de la vinyeta a les vies d'altes prestacions", una opció en què "està treballant el Govern per tal d'establir-se com a sistema de finançament de les vies d'altes prestacions a Catalunya i que pot tenir un component mediambiental, gravant de manera més intensiva els vehicles més contaminants".
El Govern planteja una vinyeta a les vies d'altes prestacions que gravi més els vehicles contaminants o que l'impost a les grans superfícies passi a finançar el transport públic
També veu marge per apujar l'impost a les matriculacions a les embarcacions i als avions, avionetes i altres aeronaus, un "tema més simbòlic que recaptatori" però que "reforçaria l'acció de govern a favor de la imposició mediambiental". Igualment, apunta que l'impost a les grans superfícies podria passar a destinar-se al finançament del transport públic.
L'impost als vehicles contaminants
A banda, admet que "no es pot donar una resposta unívoca i concloent quant a la data" en què l'impost als vehicles contaminants "serà d'aplicació efectiva". Tot i que es va aprovar en els pressupostos del 2017, argumenta que va estar suspès uns mesos pel Tribunal Constitucional, el cens de vehicles del ministeri de l'Interior no ha arribat fins fa poc i, a més, "hi manquen dades rellevants, específicament quant als nivells d'emissions dels vehicles més antics". Per això, el Govern prepara un projecte de llei per adequar aquest tribut, esmenar-ne les llacunes i poder-lo fer efectiu, per ara sense data.
Pel que fa a la demanda dels comuns de recaptar 394 milions extres mitjançant la reducció del frau fiscal, el document apunta que es tracta d'"una quantia sobrevalorada", ja que "representa més de la meitat de la bretxa fiscal" -els recursos potencials que no es recapten en període voluntari- i, a més, els comuns haurien fet els càlculs sense tenir en compte que l'Agència Tributària de Catalunya ja recapta part d'aquests recursos via executiva i en plans de lluita contra el frau que fan aflorar més de 170 milions anuals.
Sense canvis en IRPF
Fonts del Govern expliquen que, pel que fa a l'IRPF, sí que es va lliurar un document als comuns, però precisament per subratllar l'escassa repercussió d'una proposta com la que plantegen, motiu pel qual les possibilitats de negociació les centra en successions i impostos verds, com ja va avançar NacióDigital. Aragonès espera la resposta de la formació d'esquerres en els propers dies, per intentar un acord abans de finals de mes.
Les diferències amb les demandes inicials dels comuns són altes, però el Govern no descarta aprovar altres mesures en una llei a banda dels pressupostos
Les diferències respecte les primeres peticions fiscals dels comuns són notables, però l'executiu manté la porta oberta a impulsar altres novetats tributàries en una llei a banda presentada pels comuns, tal com ja va ocórrer amb l'impost als actius no productius creat a iniciativa de Junts pel Sí i la CUP en paral·lel als comptes del 2017 -i encara sense recaptar, després d'uns mesos suspès-.
El Govern va anunciar fa mesos que, en aquests pressupostos, recuperaria l'impost a l'ADSL i a les nuclears, qüestionats pel Tribunal Constitucional, malgrat que no consten en el document entregat als comuns. A nivell de despesa social, ja ha transcendit que els comptes recuperen les partides prèvies a la crisi, augmentant un 7,7% el pressupost en salut, educació i afers socials respecte els vigents del 2017.