El retorn dels exiliats de Tsunami Democràtic ha de ser un "punt d'inflexió" per avançar en la resolució del conflicte de sobirania amb l'estat i il·lustra la tasca que el Govern ha impulsat per posar "fi a la repressió". Així ho ha reivindicat aquest dimarts el president de la Generalitat, Pere Aragonès, després d'haver rebut a Palau una delegació dels retornats de Suïssa: la secretària general d'ERC, Marta Rovira; el diputat republicà Ruben Wagensberg; i el vicepresident d'Òmnium, Oleguer Serra. "El camí recorregut és una de les fites col·lectives més importants dels darrers anys a Catalunya", ha afegit el cap de l'executiu, sobre la carpeta antirepressiva.
"El retorn i l'amnistia han de ser un punt d'inflexió, un pas endavant en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'estat, es genera un nou escenari polític en què la part catalana veu recuperada la plenitud dels seus drets per poder defensar la proposta amb absoluta llibertat", ha apuntat durant una intervenció posterior a la rebuda, davant dels consellers del Govern que també han presenciat els parlaments de després de la reunió. De fet, tots eren a Palau perquè hi havia consell executiu al matí.
Aragonès també ha reivindicat que "des del primer moment" el seu executiu ha treballat en la resolució del conflicte polític, i que l'amnistia és "un reconeixement que la lluita independentista és legítima i democràtica". En aquest punt, ha recordat que quan va començar la seva legislatura hi havia polítics a la presó i moltes més persones a l'exili. "Aquesta legislatura està caracteritzada per haver posat fi a la repressió", ha insistit. Ara bé, ha recordat que aquesta carpeta encara no s'ha tancat, perquè falta el retorn de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.
"Avui a Palau és un dia d'alegria i un dia bonic. Semblava impossible", ha apuntat la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, que ha participat de la trobada. Així mateix, ha assegurat que els catalans "fan possible l'impossible". Ha apuntat que ha sigut un context hostil i fràgil, i ha celebrat que finalment hagi arribat a la fi. "Volem que tothom torni a casa seva i recuperi els seus drets polítics", ha afegit la vicepresidenta. També ha agraït l'esforç ingent dels exiliats i ha apuntat que el seu retorn és una batalla guanyada, i un "trosset de llibertat" de tots els catalans i catalanes.
Per part dels exiliats, Rovira ha celebrat poder veure Aragonès encara sent president de la Generalitat, tot i que en funcions. Ha fet valdre que el Govern hagi treballat per l'agenda antirepressiva i hagi fet seure al govern espanyol a la taula de negociació amb "solitud", en referència que Junts va rebutjar inicialment aquesta negociació. També ha fet un agraïment al "Govern republicà" per la tasca social i a favor del català. "La repressió política la van voler perquè canviéssim d'opinió i ens rendíssim, però ens ha fet molt més fortes", ha tancat la secretària general dels republicans.
El vicepresident d'Òmnium ha apuntat que el retorn no és una "victòria dels exiliats" sinó de "tot el moviment". "És una victòria que ens encoratja a continuar exercint els drets que ens han vulnerat. Amb el nostre exili no ha acabat res i hem de continuar reivindicant que queden persones exiliades i ciutadans amb causes pendents", ha declarat Serra. Així mateix, ha promès que continuaran fent "activisme" i "lluitant" perquè les aspiracions nacionals i socials "continuen intactes".
Per últim, Wagensberg ha apuntat la "duresa i l'impacte" de l'acusació de terrorisme, però ha assenyalat que aquest ha estat un exili "privilegiat" comparat amb la majoria de gent obligada a fugir del seu país, ja que comptaven amb tota una xarxa de suport que ho ha fet tot més fàcil. Les migracions són un dels àmbits que més ha treballat el republicà al llarg de la seva trajectòria. "Vull reiterar la importància i el que significa una ciutadania inclusiva al costat de la gent que ha de marxar forçosament d'aquest país", ha reblat.
Campmajó i Rodríguez, absents
A l'acte a Palau no hi han assistit dos dels exiliats, l'activista Josep Campmajó i el periodista Jesús Rodríguez. Segons fonts governamentals, ha estat per motiu d'agenda. A banda, en el cas de Rodríguez, aquest assegura -preguntat per Nació- que vol anar recuperant la seva faceta de periodista i deixar enrere la de "protagonista involuntari de l'actualitat política del país per culpa de la repressió".
Aquest és el primer acte institucional que els exiliats protagonitzen des del seu retorn el divendres, mentre que el Parlament també està organitzant per aquesta setmana una rebuda similar que serà oficiada pel president de la cambra, Josep Rull. Els polítics, periodistes i activistes van retornar a Catalunya divendres, i van protagonitzar un primer acte a Cantallops, a tocar de la frontera entre Catalunya i l'estat francès. Tot seguit, alguns d'ells van ser rebuts a Barcelona en un acte d'Òmnium Cultural, mentre que Rovira va fer la seva pròpia agenda, encapçalant aquella mateixa tarda una executiva d'ERC. En l'acte d'Òmnium, els exiliats van situar el retorn com l'inici d'un nou embat.