23
de març
de
2022, 10:55
Actualitzat:
13:00h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha obert oficialment la porta a incloure el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès a la consulta dels Jocs Olímpics d'Hivern prevista pel mes de juliol, tot i que el calendari continua ballant per les desavinences existents entre ERC i Junts. Ho ha fet en la sessió de control d'aquest dimecres al Parlament, durant la qual ha avançat que, un cop aprovat el decret de modificació de la llei de consultes per fer-ne d'àmbit supramunicipal, prendrà una decisió sobre "l'abast territorial" de la votació. En resposta a Jéssica Albiach, cap de files dels comuns, Aragonès ha defensat el projecte i ha posat de manifest que el defensen tant l'Ajuntament de Barcelona com el govern espanyol, del qual forma part En Comú Podem. "Volem donar veu, principalment, a les comarques afectades", ha indicat el president.
En un inici, la consulta està prevista només per a les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran, que és on es faran la gran majoria de proves en cas que el certamen d'acabi celebrant a Catalunya l'any 2030. En una reunió el 15 de febrer, avançada per NacióDigital, Aragonès i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, van refermar en una reunió amb el vicepresident Jordi Puigneró i la consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina -encarregada de l'arquitectura jurídica de la consulta-, que aquest seria l'abast de la consulta. Una moció al Parlament -amb el suport d'ERC i Junts- va obrir la porta a sumar tres comarques més a la votació. El cas també ha generat debat al Govern, tenint en compte que Junts defensa obertament ampliar el seu abast per tal que arribi a nou comarques. La formació de Carles Puigdemont, a banda, també defensa -com el Comitè Olímpic Internacional, sostenen- que la pregunta no sigui binària.
"A vostès no els importa l'abast territorial de la consulta, ja han dit que estan en contra del projecte", ha retret Aragonès a Albiach. Els Jocs Olímpics d'Hivern han enfrontat el president amb la CUP, que aquest dimecres ha tornat a carregar contra el projecte, el qual s'ha contraposat a les quatre grans transformacions -verda, feminista, social i democràtica- que defensa el Govern. "El macroprojecte neix fracassat", ha assenyalat la líder dels comuns, que ha defensat que votessin el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès. Aquestes tres comarques, això sí, sumen més habitants que l'Alt Pirineu i l'Aran.
La llengua també ha estat nuclear en la sessió de control, tenint en compte la vaga convocada per aquest dimecres i la resposta de l'executiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la sentència del 25% de castellà a les aules. "Proven de canalitzar el descontentament de la comunitat educativa per escenificar el suport dels sectors ultranacinalistes als postulats del seu Govern", ha remarcat Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans a la cambra catalana, que ha suggerit a Aragonès que rellevi el conseller Josep Gonzàlez-Cambray. "El que necessita l'escola és que des de posicions polítiques deixin d'intervenir en criteris pedagògics. El seu objectiu fundacional és acabar amb l'escola catalana", ha ressaltat el dirigent independentista, que ha tret pit del fet d'haver "posat els alumnes al centre" a l'hora d'aportar més recursos, allargar el calendari escolar i impulsar la gratuïtat del segon curs de l'escola infantil.
Alejandro Fernández, cap de files del PP, ha retret a Aragonès no promoure mesures per abaixar impostos en plena crisi econòmica generada per la guerra a Ucraïna. "L'IRPF i l'impost de successions són els més alts d'Espanya, i l'impost del CO2 no afecta qui més contamina", ha apuntat el dirigent popular, que ha acusat el Govern de "viure en la opulència". "No sé quina maledicció bíblica ens ha tocat als catalans per coincidir amb vostès i Pedro Sánchez en el mateix moment", ha ressaltat Fernández. El president ha posat de manifest que el PP sempre aposta per la mateixa recepta -abaixar impostos- sigui quin sigui el context. "Digui'm com podem finançar els serveis públics si no mantenim ingressos ni ens deixen augmentar l'endeutament", ha indicat Aragonès, que ha definit com a "populista" la via del PP per respondre a la crisi.
En un inici, la consulta està prevista només per a les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran, que és on es faran la gran majoria de proves en cas que el certamen d'acabi celebrant a Catalunya l'any 2030. En una reunió el 15 de febrer, avançada per NacióDigital, Aragonès i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, van refermar en una reunió amb el vicepresident Jordi Puigneró i la consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina -encarregada de l'arquitectura jurídica de la consulta-, que aquest seria l'abast de la consulta. Una moció al Parlament -amb el suport d'ERC i Junts- va obrir la porta a sumar tres comarques més a la votació. El cas també ha generat debat al Govern, tenint en compte que Junts defensa obertament ampliar el seu abast per tal que arribi a nou comarques. La formació de Carles Puigdemont, a banda, també defensa -com el Comitè Olímpic Internacional, sostenen- que la pregunta no sigui binària.
"A vostès no els importa l'abast territorial de la consulta, ja han dit que estan en contra del projecte", ha retret Aragonès a Albiach. Els Jocs Olímpics d'Hivern han enfrontat el president amb la CUP, que aquest dimecres ha tornat a carregar contra el projecte, el qual s'ha contraposat a les quatre grans transformacions -verda, feminista, social i democràtica- que defensa el Govern. "El macroprojecte neix fracassat", ha assenyalat la líder dels comuns, que ha defensat que votessin el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès. Aquestes tres comarques, això sí, sumen més habitants que l'Alt Pirineu i l'Aran.
La llengua també ha estat nuclear en la sessió de control, tenint en compte la vaga convocada per aquest dimecres i la resposta de l'executiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la sentència del 25% de castellà a les aules. "Proven de canalitzar el descontentament de la comunitat educativa per escenificar el suport dels sectors ultranacinalistes als postulats del seu Govern", ha remarcat Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans a la cambra catalana, que ha suggerit a Aragonès que rellevi el conseller Josep Gonzàlez-Cambray. "El que necessita l'escola és que des de posicions polítiques deixin d'intervenir en criteris pedagògics. El seu objectiu fundacional és acabar amb l'escola catalana", ha ressaltat el dirigent independentista, que ha tret pit del fet d'haver "posat els alumnes al centre" a l'hora d'aportar més recursos, allargar el calendari escolar i impulsar la gratuïtat del segon curs de l'escola infantil.
Alejandro Fernández, cap de files del PP, ha retret a Aragonès no promoure mesures per abaixar impostos en plena crisi econòmica generada per la guerra a Ucraïna. "L'IRPF i l'impost de successions són els més alts d'Espanya, i l'impost del CO2 no afecta qui més contamina", ha apuntat el dirigent popular, que ha acusat el Govern de "viure en la opulència". "No sé quina maledicció bíblica ens ha tocat als catalans per coincidir amb vostès i Pedro Sánchez en el mateix moment", ha ressaltat Fernández. El president ha posat de manifest que el PP sempre aposta per la mateixa recepta -abaixar impostos- sigui quin sigui el context. "Digui'm com podem finançar els serveis públics si no mantenim ingressos ni ens deixen augmentar l'endeutament", ha indicat Aragonès, que ha definit com a "populista" la via del PP per respondre a la crisi.