foto paisatge de la Terra Alta vora Horta. Foto: Diluvi.com

Entre els més de cinc-cents municipis que han realitzat o realitzaran consultes sobre la independència, no n'hi ha cap que pertanyi a l'Aran o a la Terra Alta. Aquestes són les dues úniques comarques del país on cap dels seus veïns haurà pogut pronunciar-se sobre la independència un cop s'hagi acabat el procés que va iniciar Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009 i que culminarà el 10A amb la cita de Barcelona i de dinou municipis més. Més enllà de la sigularitat nacional de l'Aran, a la Terra Alta el desinterès pel sobiranisme s'explica per diferents motius.

L’incendi d’Horta de Sant Joan només és la punta d'iceberg d'una comarca que històricament se sent maltractada. L’explotació d’una mina als Ports i sobretot la proliferació de parcs eòlics ha provocat que la comarca estigui en peu de guerra des fa uns anys. La Plataforma en defensa de la Terra Alta s'ha plantejat fer fins i tot consultes per independitzar-se temporalment de Catalunya perquè el govern modifiqui la seva actitud i deixin de ser “la part oblidada de Catalunya”. Un dels seus promotors, Txus Carbó, regidor independent d’Horta, assenyala que “la consulta no està oblidada, sinó aparcada per l’allau de conflictes mediambientals que tenim, però no volem estar amb un govern que no ens fa cas i que ens menysprea”.

El femer de Catalunya

Xavi Fortuño, president de la Plataforma d’Horta, sentencia que “les Terres de l’Ebre són el femer de Catalunya i no ens sentim identificats amb aquest model de país”. L’activista afirma que “ens sentim catalans i amb orgull, però les agressions mediambientals fan que no hi hagi sensació de país”.

L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, gran coneixedor d’aquestes contrades com a expert de la Batalla de l’Ebre, lamenta que se l'hagi tingut “poc en compte amb les inversions” i que “aculli les infraestructures que la resta del país no vol” perquè tot plegat provoca que “se sentin menystinguts i ignorats, com si no se’ls reconegués la seva catalanitat, superior a la de bona part de les altres comarques”.