Escòcia comença a dibuixar-se com un probable nou estat a la Unió Europea. L'actitud britànica respecte a l'euro i la crisi financera general ha estat percebuda com a una posició inacceptablement insolidària  per l'eix francoalemany. En aquest sentit, Escòcia és una illa independentista dins de l'illa, així que tendirà a aplegar simpaties al continent. Tot això no dóna garanties definitives de victòria a l'opció d'Alex Salmond, però sí que li confereix un context més favorable que fa un temps.

El cas és que el procés d'Escòcia entra en una fase decisiva i es fa versemblant la creació d'un nou estat dins la Unió Europea. I és l'última ocasió. Catalunya (o Flandes, o el País Basc) no tindrà una oportunitat com aquesta -almenys en molt de temps- per impulsar una via democràtica i pacífica cap a la sobirania. Si Madrid i Edimburg s'intercanvien ambaixadors sense que s'hagi obert un procés català, els ciutadans d'aquest país que ara tenim ús de raó ja no veurem res més que el passaport espanyol. Beannachd leat, Albannach. Adéu, escocès.

El catalanisme ha malbaratat unes quantes onades de creació de nous estats. Des de Noruega i Finlàndia, fins a Lituània i Kosovo, passant per Irlanda, s'han creat 22 noves realitats estatals des de principis del segle XX. Ara torna a passar un tren i no en veurem cap més, almenys aquestes generacions.