"La manera com ha acumulat la seva fortuna personal considerable continua essent un secret", afirmava un article del passat mes de setembre a The New York Times dedicat a la figura del rei d'Espanya. El diari nordamericà xifrava en 2.300 milions de dòlars (uns 1.790 milions d'euros) els diners acumulats pel monarca, una xifra totalment incompatible amb els vuit milions d'euros que, oficialment, rep la Casa Reial en concepte de pressupost anual per a totes les despeses.

Una part de l'explicació podrien ser els 7,85 milions d'euros que, segons una informació molt documentada d'El Mundo, va deixar en herència el pare de l'actual rei, Joan de Borbó, distribuïts en diversos comptes suïssos. Però, tot i així, no hi ha justificació possible perquè el rei espanyol es mantingués durant anys entre els principals milionaris del món que cita periòdicament la revista Forbes.

Només amb aquestes dades, òbvies i contrastades, no cal ser un expert en finances per intuir què ha passat durant els prop de quaranta anys de regnat de Joan Carles I. Només faltaven la princesa Corinna i l'elefant de Botswana per donar un toc de conya marinera al control zero que demostra el govern espanyol sobre les activitats del cap del seu estat.

En definitiva, jo no sé si Cristina de Borbó és una comissionista o no, ja veurem què diu la Justícia. Però del que sí que dubto és de què el seu pare estigui en condicions de retreure-li res.