"Hi ha un objectiu clar de treure'm de circulació". Això deia Gonzalo Boye ara fa tres anys, en una entrevista amb Nació. Es referia a la causa judicial que l'afecta, aleshores ja en marxa, i que aquest dilluns arriba finalment a judici. L'advocat -entre d'altres- de Carles Puigdemont s'enfronta a una pena de nou anys i nou mesos de presó i inhabilitació pels delictes de blanqueig de capitals procedents del narcotràfic i un delicte continuat de falsedat documental, en una macrocausa que té com a protagonista l'històric narco gallec José Ramón Prado Bugallo, més conegut com a Sito Miñanco.
Boye, un dels advocats més famosos de l'Estat, el més influent dels moments àlgids del procés, i bregat en algunes de les causes més importants dels últims anys, s'asseu ara al banc dels acusats en un procediment que, assegura, no es pot deslligar del fet d'haver defensat dirigents independentistes. La causa neix el 2016, però la justícia espanyola posa la directa quan Puigdemont surt de la presó a Alemanya. És aleshores quan se'l converteix en "enemic públic", etiqueta que dona títol al documental -Gonzalo Boye: el enemigo público (Indie Cinema)-, estrenat aquest setembre en què exposa la seva defensa.
A partir d'aquest dilluns i fins al 30 de gener, l'Audiència Nacional jutjarà el cas, complex, que compta amb una cinquantena d'acusats. El lletrat, que acostuma a tenir controlats tots els escenaris possibles, sap que la presó és una opció que no es pot descartar. Té clar que la causa contra ell s'ha anat cuinant a mesura que arribaven victòries per als exiliats a les instàncies europees. Ara, amb l'amnistia, la causa de l'exili s'ha desinflat, i Boye s'ha de centrar a garantir la seva pròpia llibertat. De proves no n'hi falten, però haurà de convèncer el tribunal que no ha atès les seves reiterades peticions de quedar fora de la causa.
Introduir quatre tones de cocaïna a Espanya
La causa investiga l'operatiu liderat per Sito Miñanco, per a qui la Fiscalia demana més de 30 anys de presó, per introduir quasi quatre tones de cocaïna a Espanya. En un escrit de 179 pàgines, el fiscal antidroga Ignacio de Lucas detalla l'entramat per dur a terme l'operació. "Prado Bugallo comptava amb la infraestructura personal necessària, un grup d'individus que en alguns casos acumulaven una notable experiència criminal en el negoci del narcotràfic i que estaven disposats a participar en aquestes iniciatives criminal executant qualsevol activitat que Prado Bugallo demanés", diu l'acusació.
El fiscal situa Luis Enrique García Arango (s'enfronta a 22 anys de presó) i Juan Antonio Ferández Fernández (s'enfronta a 17 anys de presó) com els homes de la màxima confiança de Miñanco. Eren els encarregats de preparar les operacions, de fer els pagaments i ocultar els beneficis econòmics. En un escalafó inferior hi havia David Pérez Lago i Jose Antonio González Varela. L'estructura compta amb una desena més de persones, amb un paper determinat en les operacions criminals. És rellevant el rol de Manuel Puentes Saavedra, que juntament amb l'empresari Manuel González Rubio i altres acusats participaven de l'ocultació dels beneficis, sempre segons la Fiscalia.
El paper de Gonzalo Boye
El febrer de 2018, Sito Miñanco és detingut i surt a la llum l'operació Mito, una gran investigació contra el narcotràfic que s'havia dut a terme en secret des de feia mesos. No és fins al cap d'un any i mig que la jutgessa de l'Audiència Nacional María Tardón activa una operació contra el blanqueig de capitals, vinculada a l'operació Mito, i ordena escorcollar el pis de Gonzalo Boye, que apareix com un dels investigats en la causa. La investigació té relació amb el intent de l'advocat, que defensava Miñanco, per recuperar 900.000 euros intervinguts a l'aeroport de Barajas el febrer de 2017 i que procedien, presumptament, de la venda de droga a Espanya.
La intervenció de diners va donar lloc a l'obertura d'un expedient sancionador amb relació a un possible blanqueig de capitals i infracció monetària a Manuel González Rubio i és aquí quan apareix el nom de Boye, a qui el fiscal atribueix, juntament amb altres acusats, una sèrie de "maniobres" per reclamar la suma intervinguda i retornar-la al seu propietari, que l'acusació sosté que és Sito Miñanco. En concret, es parla d'una reunió a mitjans de febrer entre Miñanco, Puentes Saavedra i García Arango amb Boye, que aleshores era advocat de Miñanco, i l'intermediari comercial Jesús Moran Castro, també acusat.
En aquesta reunió, diu el fiscal, Boye informa que elaborarà uns documents i presentarà uns contractes de compravenda de lletres de canvi a l'expedient sancionador per permetre justificar l'origen legal dels diners intervinguts a Barajas. Més endavant, Puentes Saavedra i García Arango es troben al despatx de Boye, amb González Rubio, per signar tota la documentació. L'advocat sempre ha dit que aquestes reunions no van existir i té proves que van en aquest sentit, les quals acrediten que González Rubio no era a la reunió perquè era a Colòmbia. Demostrar això és clau per a la defensa de Boye.
Un presumpte assassí aliat amb el fiscal
Manuel Puentes Saavedra té un paper important, perquè un cop a la presó canvia el seu testimoni i assenyala Boye. És el juliol de 2019 i l'acusat assegura que després de la intervenció dels diners va tenir una reunió al despatx de l'advocat amb Miñanco, en la línia del que diu la Fiscalia. En altres paraules, Puentes Saavedra incrimina de ple Boye i poc després surt en llibertat. El moviment nodreix el relat de la jutgessa Tardón i el fiscal De Lucas. Tota la instrucció i el relat del fiscal dona per bones aquestes declaracions, malgrat que la geolocalització dels telèfons mostra que ni Miñanco ni González Rubio eren al seu despatx, i que Saavedra hi va poder ser molt poca estona.
De fet, l'advocat ha dit sempre que aquesta declaració és falsa, obtinguda de manera il·lícita, sota amenaça d'enviar Puentes Saavedra a Colòmbia per ser investigat per un assassinat en què "va participar activament". Es tracta d'un assassinat del gener de 2019 a Colòmbia contra Santiago Quintero Marin, un narco relacionat amb Miñanco. Boye argumenta que la incriminació contra ell és una estratègia de liderada per la magistrada instructora i el fiscal per poder-lo condemnar, a canvi de beneficis per a Puentes Saavedra. És d'aquí d'on neix la querella contra Tardón l'abril de 2021 per prevaricació i encobriment d'assassinat.
De qui són els diners?
Hi ha un altre element clau. De qui són realment els diners? La causa sosté que els 900.000 euros són de Sito Miñanco i que Boye va maniobrar per recuperar-los, però això no està clar. De fet, en conversa amb Nació l'any 2021, Boye ja deia els diners no eren del narcotraficant. En l'escrit de defensa, explica que són de González Rubio, empresari que contracta l'advocat perquè els recuperi. González Rubio també ha anat variant la seva declaració per incriminar Boye. En els darrers dies ha reconegut que els diners no són de Miñanco, sinó seus. Això pot beneficiar l'advocat de Puigdemont.
La defensa de Boye detalla que els diners eren efectivament de González Rubio, com ha quedat acreditat, i la finalitat era transportar-los a Colòmbia per comprar i capitalitzar una empresa que havia adquirit a Bogotà. L'empresari -que no és un "correu humà" de Miñanco, com creu el fiscal- contracta Boye el febrer de 2017. En aquesta reunió, l'advocat constata que cal aportar documentació que acrediti l'origen i el destí dels diners intervinguts, i ja dona per fet que hi haurà una sanció per infracció de la llei de prevenció del blanqueig de capital.
De la mateixa manera, Boye també explica la relació advocat-client que va tenir amb Sito Miñanco i nega que el narco li encarregués recuperar diners seus o de tercers, o per elaborar contractes simulats ni documentació falsa. "Mai Prado Bugallo li va manifestar ni interès ni relació respecte als diners intervinguts a Barajas", diu la defensa de Boye. Tampoc Puentes Saavedra va donar-li mai instruccions per recuperar diners, ni ha estat present en cap reunió al despatx de Boye per parlar dels diners de Barajas. Boye acusa Puentes Saavedra de declarar contra ell per obtenir beneficis penitenciaris, i que, per "efecte crida", González Rubio va fer el mateix.
Una persecució contra l'"enemic públic"
Boye veu una persecució política contra ell en tot el procediment, que no es pot deslligar del fet que ha estat els darrers anys l'advocat de Puigdemont. Per això denuncia una sèrie de vulneració de drets pel que considera una "investigació prospectiva", en què s'ha violat el dret de defensa i a un procediment amb totes les garanties, perquè es van intervenir documents que tenien a veure amb la seva estratègia de defensa, que van donar arguments a la resta de parts de la causa per incriminar l'advocat. També s'ha vulnerat el dret al secret professional, a la inviolabilitat del domicili i a la intimitat, i al principi de legalitat, perquè sosté que els fets que es jutjaran a l'Audiència Nacional ja van ser jutjades, i condemnades a una sanció administrativa, al Tribunal Superior de Justícia de Madrid.