El 1931 Al Capone va ser condemnat i empresonat per una simple evasió d'impostos. Des d'aquella data, les opinions públiques del món occidental van assimilar la convicció que una democràcia ha de trobar la manera que sigui per treure de la circulació un delinqüent -quan es té la convicció moral i general què ho és- encara que se'l castigui per un error tangencial i no pas pel gruix de la seva activitat.
I és això el que esperava la societat valenciana -i més enllà- en relació al judici pels vestits de Francisco Camps. En cas de condemna, l'anterior president de la Generalitat de baix hauria pagat per un afer menor la seva responsabilitat en tot un sistema global de favors, martingales, maletins i copets a l'esquena que ha deixat esquilmada i arruïnada tota una administració.
Però no. Al final un jurat popular ha destruït, per la via d'uns vestits, totes les possibilitats de fer justícia immediata per tanta arbitrarietat i tant negoci fàcil. Perquè potser sí que Francisco Camps era Al Capone, però resulta que, en paral·lel, també formava part dels Intocables.
ARA A PORTADA
Publicat el 25 de gener de 2012 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política
La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador
-
Política
Tercer expedient del dia: Brussel·les avisa Espanya per no actualitzar la llei contra el blanqueig i la reducció de l'IVA
-
Política
Laia Estrada estripa una foto de Felip VI al Parlament
-
Política
El Parlament vol que els professionals sanitaris tinguin el B2 de català al cap d'un any de treballar
-
Política
Front comú de Catalunya i el País Basc per aconseguir l'oficialitat de les llengües a Europa