El 1931 Al Capone va ser condemnat i empresonat per una simple evasió d'impostos. Des d'aquella data, les opinions públiques del món occidental van assimilar la convicció que una democràcia ha de trobar la manera que sigui per treure de la circulació un delinqüent -quan es té la convicció moral i general què ho és- encara que se'l castigui per un error tangencial i no pas pel gruix de la seva activitat.
I és això el que esperava la societat valenciana -i més enllà- en relació al judici pels vestits de Francisco Camps. En cas de condemna, l'anterior president de la Generalitat de baix hauria pagat per un afer menor la seva responsabilitat en tot un sistema global de favors, martingales, maletins i copets a l'esquena que ha deixat esquilmada i arruïnada tota una administració.
Però no. Al final un jurat popular ha destruït, per la via d'uns vestits, totes les possibilitats de fer justícia immediata per tanta arbitrarietat i tant negoci fàcil. Perquè potser sí que Francisco Camps era Al Capone, però resulta que, en paral·lel, també formava part dels Intocables.
ARA A PORTADA
Publicat el 25 de gener de 2012 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
L'alcalde de Paiporta expulsa una veïna del ple que volia imposar el castellà: «Respondré en valencià, et fots»
-
Política
Els Comuns proposen que l'ONU bombardegi posicions militars israelianes per evitar la invasió de Gaza
-
Política
L'ANC critica que Illa «no ha complert» cap dels compromisos durant el primer any de mandat: «Només ven fum»
-
Política
Puigdemont, un any després del retorn efímer: «Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu»
-
Política
ERC defensa «ordenar» el turisme a Barcelona: «No el pot gestionar un club d'hotelers»
-
Política
Les cares del pacte PSC-ERC: on són ara els negociadors de la investidura d'Illa?