Camps Capone

Política

ARA A PORTADA

Successos Les vides desestructurades de Pere i Otman, els dos menors acusats de l'homicidi a Manresa Pere Fontanals
Societat Suspeses les classes a cinc comarques per pluja intensa aquest dimecres Natàlia Pinyol
Societat De la pèrdua del gust per llegir a l'«embranzida» de les pantalles: radiografia del naufragi a les proves PISA Gerard Mira
Societat Niubó reitera l'aposta del Govern per la lectura davant l'enfonsament «generalitzat» a PISA Gerard Mira
Societat Niubó dibuixa la línia vermella del Govern amb els docents: «L'oferta salarial és més que suficient» Marc Orts i Cussó

Redacció

Publicat el 25 de gener de 2012 a les 22:59

El 1931 Al Capone va ser condemnat i empresonat per una simple evasió d'impostos. Des d'aquella data, les opinions públiques del món occidental van assimilar la convicció que una democràcia ha de trobar la manera que sigui per treure de la circulació un delinqüent -quan es té la convicció moral i general què ho és- encara que se'l castigui per un error tangencial i no pas pel gruix de la seva activitat.

I és això el que esperava la societat valenciana -i més enllà- en relació al judici pels vestits de Francisco Camps. En cas de condemna, l'anterior president de la Generalitat de baix hauria pagat per un afer menor la seva responsabilitat en tot un sistema global de favors, martingales, maletins i copets a l'esquena que ha deixat esquilmada i arruïnada tota una administració.

Però no. Al final un jurat popular ha destruït, per la via d'uns vestits, totes les possibilitats de fer justícia immediata per tanta arbitrarietat i tant negoci fàcil. Perquè potser sí que Francisco Camps era Al Capone, però resulta que, en paral·lel, també formava part dels Intocables.

Escull Nació com la teva font preferida de Google