Corominas i Homs., coordinadors de les dues ponències: la estructural i la ideològica. Foto: Adrià Costa/ND

Oriol Pujol, futur secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, ho ha dit en diversos formats i tons, i aquest matí ho ha tornat a repetir. "CDC ha de marcar el ritme i el traç gruixut de les polítiques del país", ha recordat el virtual líder dels nacionalistes. "Des del partit s'ha de marcar la línia d'acció", ha assegurat Pujol. Una idea que ve reblada pel clam emès aquest matí per Artur Mas de buscar "la gran majoria" i "gairebé tots els estols" per assolir la "Ítaca", emboirada, que proposa CDC.

Comptat i debatut, Pujol supedita el poder institucional a les ordres del partit i no a l'inrevés. Una lliçó apresa quan l'actual direcció va patir en pròpia carn la feblesa de l'estructura orgànica de CDC. "El partit té un braç armat automàtic que són els grups parlamentaris", ha recordat Pujol, per insistir que han de ser instruments per aplicar les coordenades que marqui el partit. Un sistema que s'ha d'alimentar parant l'orella a la remor de fons de la gran majoria dels votants.

Aquesta estructura de treball és el que alguns dels nous dirigents de CDC anomenen la franquícia de l'Scottish National Party, explicada en part en la ponència ideològica i la ponència d'organització del nou partit. Així, el partit és qui ha de fer les propostes, marcar el full de ruta i la war room dels que pensen ha de ser dins CDC. Fins i tot, de la mateixa manera que el partit va marcar la geometria variable, en els propers mesos haurà  de decidir amb qui, amb qui més, amb qui menys o es continua gestionant la geometria variable.

D'aquí la importància de la ponència ideològica que ha d'aprovar el conclave, que amagant l'ou del projecte nacional, intentarà encabir des dels més convençuts que Catalunya ha de ser un estat propi fins els que s'hi acosten poc a poc. Però qui mani serà el partit. La fórmula escocesa, un partit d'acció amb poder institucional. Ara bé, abans cal comptar amb la gran majoria.