L'acte s'ha desenvolupat de forma correctíssima, en un escenari pràcticament nu, solament tacat pel faristol dels parlaments i una senyera, i amb un joc de llums suau i adequat a cada moment. Ha estat, potser per primera vegada en la història recent de Catalunya, que es constitueix una formació política (ni que sigui dins d'un partit, com es pretén) a través d'internet i avui, de fet, ha estat la primera ocasió que molts dels militants i simpatitzants adherits a RCat s'han vist les cares.

 

Amb una banda sonora de temes universals de Lluís Llach com a motiu transversal («Venim del nord, venim del sud», «Viatge a Ítaca», «Més lluny»), interpretada en solitari per una nerviosa però esforçada pianista, de primer ha intervingut Rut Carandell, que ha fornit les dades i les xifres bàsqiues del web (70.000 visites, 30.000 usuaris, 857 militants adherits, 2.000 simpatitants); seguidament, Jaume Fernàndez, ha fet la crònica de la deriva conformista de l'actual cúpula de l'anomenada Esquerra (en aquest acte s'ha recuperat el nom sencer del partit i el logo de sempre), tot fent crítica de les pluges fines, els patriotismes socials i les apel·lacions a la gestió, a banda de l'ensulsiada de l'Estatut i la pèrdua de poder de les bases; després, un seguit de militants, han donat lectura a diversos missatges triats a l'atzar rebuts al web, dels Pallars o Osona, del País Valencià o de les Illes; i, finalment, el parlament mesurat, amb algunes pinzellades d'ironia, de Joan Carretero, aquell qui havia gosat dir avant la lettre el que molts militants i votants d'ERC pensaven quan va anomenar Zapatero de «demagog espanyolista» i als capdavanters de l'organització de vendre's pràcticament per un plat de llenties al PSC-PSOE. L'ovació, la més llarga i amb la gent dempeus, se l'ha enduta el ja nonagenari primer president del Parlament del transfranquisme i expresident del partit, n'Heribert Barrera i Costa.

 

L'exconseller Carretero ha centrat el seu discurs fundacional en els eixos bàsics ja coneguts i expressats des que ara fa un poc més d'un any es va iniciar aquesta aventura de l'RCat:

— la llibertat nacional dels Països Catalans ha de ser l'objectiu principal d'ERC;
— cal una estratègia per a la independència perquè a mig ternimi es creï un Estat català independent;;
— l'independentisme és sinònim de bona gestió, no són coses diferents (i no al contrari, com sembla que es complau a fer creure l'actual de direcció);
— referents de l'honestedat política, en la tradició del republicanisme català;

Per a tot això cal:
— poder polític per afrontar les amenacdes a la nació catalana;
— confrontament amb l'Estat espanyol en comptes de «desenvolupament de l'Estatut»;
— partit de govern contra partit de càrrecs;
— partit que es construeix des de la base.

 

Carretero ha insistit, finalment, que ERC s'ha d'assentar com a un partit en què l'eix no sigui el de dreta/esquerra sino el de sobirania davant la submissió.

 

Bàsicament, la finalitat de l'acte ha estat la valoració de la situació política actual a Catalunya i la preparació per a la presentació dels documents fundacionals de Reagrupament.Cat per sol·licitar a ERC la seva constitució com a corrent d'opinió.

 

Tot just aquesta setmana començarà un procés participatiu mitjançant la xarxa per a la redacció definitiva del document fundacional i la proposta de junta gestora provisional fins a la finalització del procés de constitució formal d'RCat (caldrà estar atents a les comunicacions electròniques i al web de RCat).

 

Se'ns fa difícil, en aquest moment —amb el bon ressò d'orella deixat pels parlaments i per tot l'acte, eminentment patriòtic—, fer cap auguri del que pot passar a ca n'ERC a partir d'ara, però mentre els qui encara maneguen les cireres al partit no faci'n una cura d'humiltat difícilment es podrà reconduir l'històric partit de Companys i Macià perquè s'encamini sense dilacions cap a la independència, tret que, per la força del nombre, els fessin fora de la torre d'ivori i dels cants de sirena espanyolista en què s'han instal·lat els Carod, Puigcercós, Portabella i companyia, encara que alguns vulguin salvar els mobles amb el corrent de nom impossible i rimbombant d'Esquerra Independentista (que per a això, ja hi tenim la CUP).