- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
Benvolguts. Som una minoria i els temps ens duran a ser-ho cada vegada més. La gent està emprenyada i decebuda, sí, però el problema real no és aquest. El problema és que cada vegada quedarà menys gent susceptible d'estar emprenyada i decebuda per la manera com els seus polítics gestionen la seva llengua, la seva cultura i el seu futur com a nació. La catalanitat -i totes les dèries i preocupacions que comporta- anirà quedant arraconada en una cantonada d'una societat enorme, desproporcionada, i amb un lligam cada dia més líquid amb la terra que habita.
Tenint en compte això, aquest bany de realitat que el 12-M ens ha tornat a abocar a sobre, és vital que els que poden prendre mesures les prenguin urgentment. "Qui pugui fer, que faci", deia Aznar als seus. Doncs bé: el que pugui virar la direcció dels partits independentistes, que la viri. Perquè ja s'ha intentat pilotar la desfeta del procés en massa ocasions i mai no ha sortit bé, ni venent una falsa desconnexió política d'Espanya ni parlant de Catalunya com si encara fos un sol poble.
El 12-M ens dona una última oportunitat per actuar amb el cap fred, paint la realitat i oblidant els egos d'una vegada. Un exercici desagradable que haurà de passar necessàriament per fer net amb els lideratges que arrosseguem des de temps immemorials però també per llençar a la paperera de la història el relat i els objectius que aquests darrers anys encara hem posat per inèrcia sobre la taula. És imprescindible presentar cares noves, però sobretot és clau que aquests nous lideratges vinguin a la política catalana amb idees diferents (que hauran de ser, a més, valentes).
Si aquesta nova generació que ha de capitanejar els partits a partir d'ara no està disposada a parlar de nació, de demografia, d'habitatge, d'immigració, d'escoles, de turisme, d'infraestructures, de llengua i de cultura, que no faci el pas per encapçalar aquesta etapa. Si no esteu en disposició d'abordar els assumptes que fan que a un jove de Barcelona i a una dona de Cervera se'ls escoli la vida entre els dits, no feu el pas. Deixeu-ho estar, perquè bona part del país no voldrà seguir-vos. No podrà seguir-vos.
Tant el jove com la dona us han tornat a fer saber que la independència ja no és el tema. No és el tema perquè no pot ser-ho. És impossible que sigui el tema quan les necessitats bàsiques d'aquest catalanisme minvant no estan sent ateses per gairebé ningú (amb comptades excepcions). Ja s'ha vist, de fet, la força que han tingut (i que no tindran al Parlament) les formacions que duien la independència dura com a cap de cartell. Una anècdota enmig de la derrota.
Per tant, un prec des d'aquest endemà tan trist. Si us plau, feu l'esforç d'analitzar amb ganes i profunditat la Catalunya que tenim. La del 2024, la que ha llençat a l'aire una última bengala de socors. I, a partir d'aquí, oferiu un projecte de futur que es basi en aquesta realitat. Construïu nació, no us faci vergonya assemblar-vos als que l'han construïda abans que vosaltres, quan calia fer-ho (segur que podeu fer-ho millor que ells). Feu-la forta; feu-la viable, com a mínim. I un cop tinguem una nació presentable, amb les mateixes debilitats però també les mateixes fortaleses que qualsevol altra nació del món -una meta ambiciosa que pot necessitar anys i panys- proveu de fer-la independent.