El conseller d'Economia, Antoni Castells, haurà de declarar el dia 21 de juny a les deu del matí com a testimoni pel cas de l'Hotel del Palau de la Música, juntament amb l'extinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, Xavier Casas.

El jutjat d'instrucció número deu de Barcelona ha admès a tràmit la querella presentada per la Fiscalia contra Fèlix Millet i Jordi Montull pel cas de l'Hotel del Palau i els cita a declarar com a imputats el proper divendres 18 de juny. Com a testimonis, a més de Castells i Casas, hauran de declarar el quart tinent d'alcalde, Ramon García-Bragado i el president de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias; ambdós el dia 28 de juny.

El Ministeri Fiscal va interposar una querella per presumpte delicte continuat de tràfic d'influències i delicte continuat d'apropiació indeguda contra Fèlix Millet i Jordi Montull. El jutjat d'instrucció número deu de Barcelona ha decidit admetre a tràmit la querella. Segons el jutjat d'instruccions, de la documentació proporcionada per la Fiscalia es conclou que els fets denunciats podrien ser constitutoris de delicte continuat de tràfic d'influències i delicte continuat d'apropiació indeguda.

En conseqüència, decideix admetre la querella a tràmit per tal d'esclarir els fets relatats i emprèn les diligències convenients, entre les quals hi ha la citació dels qeurellats Fèlix Millet el dia 18 de juny a les deu del matí, i Jordi Montull el mateix dia a dos quarts d'una del migdia, perquè prestin declaració en qualitat d'imputats.

Per altra banda, cita, en qualitat de testimonis, el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells i la directora general de Patrimoni de la conselleria d'Economia, Immaculada Turú, el proper 21 de juny a les deu i a les dotze del matí respectivament.

Joan Morera, advocat de la Generalitat adscrit a l'Assessoria jurídica de la conselleria d'Economia; Xavier Casas, extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, i Ramon Massager, gerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, declararan en qualitat de testimonis el proper 22 de juny a les deu, dos quarts de dotze i dos quarts d'una del matí respectivament.

De la seva banda, Carles Martí, recent dimitit tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona; Ramón García-Bragado, quart tinent d'alcalde de Barcelona, i Xavier Trias, president de CiU a Barcelona, hauran de comparèixer davant del jutge com a testimonis el proper 23 de juny a les deu, dos quarts de dotze i dos quarts d'una respectivament.

Joan Llinares, director general de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i José Luís Nuñez, expresident del Barça, també hauran de declarar com a testimonis el dia 28 de juny a les deu, dos quarts de dotze i dos quarts d'una del migdia respectivament. Manuel Valderrama, propietari d'Olivia Hotels, declararà el 29 de juny a dos quarts de dotze del migdia.

Itziar González, exregidora del districte de Ciutat Vella, i Mercè Homs, regidora de l'Ajuntament de Barcelona, hauran de declarar el 2 de juliol a les deu i dos quarts de dotze del matí.

Tota la correspondència des del 2005

El jutjat d'instruccions demana, per tal d'esclarir els fets, tota la correspondència postal que es va enviar entre els anys 2006 i 2009 sobre la tramitació dels projectes urbanístics que fessin referència a l'hotel del Palau, així com el conveni del 24 d'octubre del 2006 signat entre la Fundació Orfeó Català, l'Ajuntament de Barcelona i la Conselleria d'Economia. A més, també requereix l'acta completa de la sessió de la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge corresponent al dia 10 d'abril del 2008.

En el termini de tres dies el Jutjat també vol disposar de tota la correspondència postal entre la conselleria d'Economia i la Fundació Orfeó Català entre els anys 2005 i 2009 en relació al conveni del 8 de març del 2006 signat entre la Fundació i Economia i el conveni del 24 d'octubre del 2006 entre la Fundació, l'Ajuntament de Barcelona i Economia.

Per altra banda, també demana que se li notifiqui si en alguna acta de la Junta General del Patronat de la Fundació consta si Millet o Montull van fer referència a l'existència de l'aval constituït per Olivia Hotels a favor de la institució l'any 2007 o si es va informar de l'elecció que es va fer de l'empresa com a cessionària dels drets que la Fundació tenia sobre les finques.

Alhora, reclama al Registre Mercantil el certificat de totes les inscripcions i anotacions registrals de què disposa relatives a l'empresa Hotel Palau de la Música S.L.


Notícia anterior

Embolica que fa fort.  La querella criminal, a la qual ha tingut accés Nació Digital,  presentada per la fiscalia dimarts contra Fèlix Millet i Jordi Montull, deixa en evidència el control de l'Administració.  La denúncia es basa en un més que dubtós procediment administratiu per a la construcció d'un hotel enfront del Palau de la Música.
 
L'acusació pública articula una denúncia per un presumpte delicte continuat de tràfic d'influències i un altre d'apropiació indeguda, contra el president de la Fundació Palau de la Música i el seu director general. Una acusació que esquitxa el conseller d'Economia Antoni Castells, al quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de Barcelona, Ramon Garcia-Bragado; als exprimers tinents d'alcalde Carles Martí i Xavier Casas; i a la directora general de Patrimoni Immaculada Turu. 

La base fàctica de la querella és la signatura de dos convenis urbanístics amb la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona que modificaven dues finques especialment protegides pel seu valor arquitectònic, situades al número 2 i 8 del carrer d'Amadeu Vives i el número 1 del  carrer de la Ciutat. Un pacte per construir un hotel de luxe i la construcció d'una plaça.

Un fet que per a la Fiscalia té una especial “transcendència”  -no només pels defectes formals i materials que llueixen els convenis -, sinó perquè els projectes urbanístic i arquitectònic previstos en el documents afectaven una zona que “es trobava i es troba protegida per les Nacions Unides com a Patrimoni de la Humanitat”. 
 
“Procediments persuasius  degut al predomini o força moral de la posició de Millet” 
 
Un estudi acurat dels gairebé 15 folis de la querella ens remunta a l'any 2002.  El punt de partida és l'any 2002, quan els dos querellats, van voler comprar tres edificis i una parcel·la propietat de l'Institut Germans de les Escoles Cristianes, propietari de l'escola La Salle Comtal.  L'objectiu era construir un hotel de luxe, un aparcament i obrir una plaça.

El novembre del 2003, Millet, amb el suport de Montull, per "aconseguir importants guanys econòmics per a ells", va firmar un conveni  amb la Salle perquè donés a l'Orfeó Català uns immobles a canvi que la Fundació pagués unes obres de remodelació de l'escola valorades en 4,5 milions d'euros amb un projecte del despatx d'arquitectes d'Òscar Tusquets, qui va remodelar el Palau.
 
En total, l'Orfeó va adquirir gairebé 1.000 metres quadrats en tres finques del carrer Sant Pere Més Alt, a més de drets de propietat sobre altres finques. La intenció era canviar la qualificació d'equipament educatiu a residencial i hoteler. Millet no va arribar a presentar mai aquesta escriptura  al Registre de la Propietat, en que s'hi feia constar que dues de les finques estaven inscrites al Registre de Béns d'Interès Cultural de Barcelona.

Els contactes polítics i la "persuació de la seva força o predomini moral"  van permetre a Millet firmar, el 8 de març del 2008 un conveni amb el conseller Castells pel qual la Generalitat i la Fundació del Palau intercanviaven els usos de diverses propietats, sense els informes preceptius de Cultura ni de la comissió d'urbanisme. Els immobles adquirits pel Palau serien requalificats per a ús residencial i hoteler, mentre que l'edifici ubicat al número 1 del carrer de la Ciutat , de 5.500 metres quadrats, passaria de sòl residencial a equipament.

Un intercanvi amb què la Generalitat sortia perdent i, per tant, s'establia una compensació econòmica, sense participació de l'afectat. 

Però aquell conveni "no era suficient per poder obtenir el guany econòmic" que buscaven els querellats. Per això, necessitaven un inversor que fes l'hotel i també que l'Ajuntament de Barcelona signés un segon conveni per modificar la qualificació urbanística. En aquest cas, l'acord el van signar el 24 d'octubre del 2006 el mateix Castells, Millet i l'aleshores primer tinent d'alcalde, Xavier Casas.
 
El pacte respectava el conveni del març i assegurava la requalificació dels terrenys, però afegia que els edificis protegits pel Pla especial de Patrimoni havien de ser descatalogats per la Conselleria de Cultura, protegitsper la Unesco. Acord que tampoc va ser ratificat mai pel Consell Executiu de la Generalitat. Poc després, el novembre del 2006, el Palau va obrir "una mena de concurs privat i sense cap concurrència pública". Millet i Montull van enviar diverses "missives", explicant l'oferta a constructores, com Núñez i Navarro, Urvasco, Natur System i Olivia Hotels, qui va guanyar el "concurs·. Empresa curiosament propietat de Manuel Valderrama, patró de la Fundació.
 
Canvi de propietari
 
Mesos després, el juliol del 2007, l'Orfeó va cedir "gratuïtament" a Olivia Hotels els immobles a canvi de 3,6 milions d'euros per la participació en els beneficis del futur hotel i amb el pagament de 5,5 milions d'euros a la Generalitat per l'intercanvi d'usos en immobles firmat el 2006, tot i que en la determinació d'aquesta xifra el Govern català no hi va intervenir. La Generalitat encara no ha cobrat aquesta compensació.
 
Dies després, Montull va informar per carta d'aquest conveni a Carles Martí i al gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer. El Sector d'Urbanisme i Infraestructures de l'Ajuntament va fer un informe favorable al canvi d'usos,sense l'obligat informe de la Comissió de Cultura de la Generalitat.  Però a l'octubre del 2008 la Comissió de Cultura va denegar la descatalogació.

El Palau va respondre amb una modificació urbanística menys ambiciosa, dos dies després el director de Projectes de Desenvolupament, Albert Costa Amat, va fer-ne un informe favorable, igual que Jordi Rogent, cap del projecte de Revisió del Catàleg. El 7 juliol hi va votar favorablement el Districte de Ciutat Vella i entre el 9 i el 13 el pla va ser aprovat pe Ramon Massaguer i García-Bragado, cosa que va permetre a la Subcomissió d'Urbanisme de la Generalitat aprovar la requalificació. Va ser el 22 de juliol, just un dia abans que els Mossos d'Esquadra entressin al Palau de la Música pel desviament de fons perpetrat per Millet i Montull.
 
Això va precipitar les coses, i la nova direcció del Palau va comunicar a l'Ajuntament que l'entitat no era propietària de l'hotel, sinó que ho era l'empresa Olivia. A l'octubre l'Ajuntament va suspendre indefinidament el pla urbanístic.