Finalitzada la 45ena edició de la Universitat Catalana d'Estiu i encara amb l'eufòria que genera una immersió d'una setmana en una trobada que té la independència de Catalunya com a principal raó de ser, arriba el moment de preguntar-se que pot passar en un futur si el somni de Prada es fa realitat.

Cal una Universitat Catalana d'Estiu en l'escenari d'una Catalunya independent? A aquesta mateixa pregunta, Jordi Casassas, vicepresident de l'equip rector de l'UCE, va respondre dijous passat que aquesta seguiria sent útil perquè “va néixer com a espai de reflexió crítica i això en un país independent també és necessari”.

Evidentment, els espais de reflexió crítica són necessaris arreu, com també ho son les universitats d'estiu com a complement de la formació acadèmica ordinària, i la unió de tots dos conceptes són els que justifiquen l'existència de l'UCE, però també és veritat que si l'objectiu principal de tot plegat és treballar per assolir la independència cal reflexionar sobre el futur si aquesta s'aconsegueix.

De fet, una universitat d'estiu es pot fer a Prada de Conflent com a qualsevol altre lloc, i si es fa aquí és sobretot per raons històriques però també simbòliques i geogràfiques, i aquest és un actiu que perviurà fins i tot si el Principat esdevé un Estat independent a curt termini, perquè en essència, Prada és un punt de trobada d'una manera d'entendre el país que no va només d'Alcanar al Pertús, sinó que s'eixampla cap als quatre punts cardinals. I passi el que passi a Catalunya, aquest somni continuarà vigent durant molts anys.