Pere Aragonès serà en els pròxims mesos, i a l'expectativa d'una possible repetició electoral, l'últim expresident de la Generalitat. Això convertirà Catalunya en un dels països d'Europa que compta amb més màxims dirigents retirats, un total de set quan s'hi afegeixi l'actual president en funcions.
Els noms són fàcils de recordar, del 126è al 132è president del màxim òrgan de govern català: Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2016), Carles Puigdemont (2016-2017), Quim Torra (2018-2020) i Pere Aragonès (2021-2024). Cal recordar que Puigdemont va ser destituït en aplicació de l'article 155 i Torra va ser inhabilitat.
Això significa que Josep Tarradellas és avui dia l'únic president de la Generalitat després de la restauració democràtica amb vida -cal recordar que va retornar de l'exili on va mantenir la institució en funcionament des de 1954-. Aquesta dada contrasta, per exemple, amb Espanya, on només queden quatre presidents vius: Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.
La dada catalana és força complicada de veure a la resta d'Europa: Itàlia té deu exprimers ministres vius, però només dos presidents de la República; França té 12 exprimers ministres amb vida, però només dos presidents de la República; i el Regne Unit també té set exprimers ministres. Cal tenir en compte que en els dos primers països, el sistema polític dona més peu al relleu de primers ministres.
Quins són els beneficis d'un expresident de la Generalitat?
Un dels temes que ha generat rebombori arran de l'adeu d'Aragonès ha estat què passa amb els expresidents. Tenen beneficis pel càrrec que s'ha ocupat? La resposta és que sí, més enllà dels debats sobre si són o no necessaris. És la llei de l'estatut dels expresidents de la Generalitat el marc que regula quines prestacions reben.
Concretament, un expresident té dret a cobrar durant els següents quatre anys a deixar el càrrec un 80% de la prestació que rep el seu successor. Aragonès ara podria acceptar-la o renunciar-hi i, en tot cas, sí que pot rebre una pensió que començaria a percebre a partir dels 65 anys. Tot això, queda en suspensió si un exmandatari passa a treballar, sigui en el sector públic o privat.
Per altra banda, els expresidents també tenen dret a una oficina. Cal apuntar que les despeses de personal, lloguer, consums i manteniment d'aquests espais s'atenen directament des de la Presidència de la Generalitat, que n'assumeix els costos. A més, els antics inquilins de la Generalitat també tenen dret a un cotxe oficial, a personal de seguretat i a un secretari o cap de premsa.
Tot plegat, però, compta amb matisos per diferents circumstàncies. Pujol no rep la pensió d'expresident ni compta amb oficina, després de renunciar-hi arran de l'anomenat "cas Pujol". Al seu torn, Maragall tampoc té oficina arran de la malaltia d'Alzheimer que pateix, i els diners que rep de la Generalitat són destinats a la seva atenció i tractament.
Així doncs, amb les últimes dades del 2022 a la mà, que surten del portal de Transparència del Govern, l'expresident que va gastar més recursos públics va ser Mas, amb un total de 42.214 euros. L'exlíder de CiU li pren el lloc a Montilla, que en l'exercici del 2021 va ser qui més va gastar. Un any després, l'expresident socialista acumula una despesa de 32.020. Puigdemont se situa en tercer lloc, arribant als 23.525 euros, i per darrere queda Torra, amb una despesa de 21.920 euros.