El principal grup de l’extrema dreta europea es reunirà a Madrid els dies 7 i 8 de febrer, amb el Vox de Santiago Abascal com a amfitrió. Els líders dels 13 partits que s’apleguen a Patriotes per Europa, grup de creació recent, es trobaran per primer cop des de la presa de possessió de Donald Trump. La cita té lloc en plena pugna amb el PP per fixar posició en l’inici del mandat del nou president nord-americà.
L’eufòria que viu Vox contrasta amb la situació al PP, que ha viscut amb incomoditat -i divisions internes- la victòria de Trump i l’impuls que pot donar al bloc ultra i antieuropeista de la UE. Així estan les coses en el panorama de la dreta espanyola, on també intenta tornar a treure el cap Albert Rivera, l'exlíder del projecte fracassat de Ciutadans.
Les ambicions d’Abascal
El líder de Vox va ser a la presa de possessió de Trump, tot i que no va poder reunir-se amb el nou president. Abascal, que va quedar perdut enmig de l’allau de convidats a la cerimònia, hi va anar amb una delegació de Patriotes, la nova marca política de l’extrema dreta europea que presideix des del novembre. Però no va ser l’únic membre del partit que hi va anar. Amb ell va viatjar Jorge Martín Frías, director de la Fundació Disenso, vinculada al partit ultra.
Disenso és una fundació ambiciosa, que es vol convertir en la FAES del trumpisme espanyol. De fet, a través seu s'hi vehiculen molts contactes amb think tanks de la dreta extrema d’Amèrica Llatina i els Estats Units. La delegació de Patriotes es va reunir amb membres de fundacions situades en l’extrema dreta republicana, com l’Institut Hudson i la Fundació Heritage, un membre de la qual, Mike González, pertany al consell assessor de Disenso.
Patriotes per Europa, impulsat bàsicament per Viktor Orban i Marine Le Pen, va premiar el dirigent de Vox amb la presidència del grup quan va abandonar Conservadors i Reformistes per Europa (on hi ha Giorgia Meloni) per nodrir la nova marca ultra. Guillermo Fernández Vázquez, doctor en Ciència Política, professor a la Universitat Carles III de Madrid i expert en dreta radical, assenyala a Nació que el fet que Abascal presideixi Patriotes té "poc sentit", ja que els les grans formacions del grup tenen un 30-35% dels vots i Vox només el 12%. "Això vol dir que després de les eleccions alemanyes, on s’espera que l’AfD creixi sensiblement, Vox serà el partit ultra més petit dels països grans", diu.
Fernández dona una explicació: "Vox s’ha convertit en un nexe entre la dreta radical europea i la nova extrema dreta llatinoamericana. És més: hi afegeix una tercera anella com és una part del món de Trump. Si Orban vol tractar amb Javier Milei, no ha de passar forçosament per Vox, però Vox fa les presentacions, fa d’amfitrió. Ha creat la Iberoesfera amb els partits llatinoamericans, que té el vistiplau de l’entorn de Trump. En aquests moments, Vox és més rellevant en el pla internacional que en l’espanyol”.
"Ja fa temps que Abascal intenta projectar-se internacionalment, emulant en bona part la feina feta de fa anys per FAES i José María Aznar", explica Xavier Rius Sant, periodista expert en extrema dreta. "Les cimeres internacionals, especialment si hi assisteixen primers ministres com Orban, l’ajuden a guanyar perfil polític", apunta.
Feijóo, superat per la realitat internacional… i l’estatal
Alberto Núñez Feijóo ha mantingut un perfil volgudament baix davant la campanya nord-americana i el triomf trumpista. En part per distància amb la política internacional, en part pel mateix desconcert que anega les principals capitals europees i que també caracteritza l’estat d’esperit del Partit Popular Europeu. Però sobretot perquè el PP mai ha tingut una posició única davant el fenomen populista trumpista. L’ala més dura que mira Isabel Díaz Ayuso no amaga simpaties pels nous vents que bufen, mentre en l’ala més moderada del partit es traspua rebuig.
L’article d’Esteban González Pons a Las ProvinciasUna bisbessa així voldria jo, del 26 de gener, va sorprendre Génova. El vicesecretari general del PP -que porta anys al Parlament Europeu- escometia contra Trump amb un elogi a la bisbessa episcopaliana Marian Budde, que va fer una homilia davant del nou mandatari que era una esmena a la totalitat a la seva política. El dirigent conservador definia Trump de "mascle alfa d’una colla de goril·les" i "ogre taronja". Feijóo va haver de sortir a desmentir-lo.
Al PP no hi ha un criteri clar sobre què fer davant del president nord-americà. L’exsecretari d’Estat de Cultura del PP, José María Lassalle, fa temps que adverteix dels riscos trumpistes i el seu darrer article expressa el temor que la nova administració dugui el món a una guerra amb la Xina. Mentre l’exministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo també ha criticat el mandatari, molts consideren que González Pons s’ha equivocat i que cal adaptar-se d’alguna manera als nous temps de populisme reaccionari.
Els dubtes de Feijóo davant Trump són els mateixos que mostra en política interna i que s’han evidenciat en el tema del decret òmnibus. Rius Sant assenyala que el PP mostra ambivalència entre un conservadorisme clàssic i l’extrem hooliganisme del trumpisme, davant del qual se sent "incòmode". Posa com a exemple dels dubtes de Feijóo l’actitud davant el decret social: "Després de votar-hi en contra, Génova ha decidit ara actuar com un partit de govern i donar suport al nou decret negociat entre el PSOE i Junts. No surt d’aquesta actitud ambigua". Mentrestant, l’andalús Juan Manuel Moreno Bonilla suggeria un acostament a PNB i Junts.
D’Espinosa de los Monteros a Rivera
L’exlíder de Ciutadans serà un dels ponents en el Madrid Economic Forum, un pretensiós encontre que es farà el juny proper. És la continuïtat de l’Andorra Economic Forum que se celebra des de fa dos anys i ara es trasllada a la capital espanyola. La trobada va néixer a iniciativa de dues empreses establertes a Andorra, el despatx de fiscalistes Abast i Rackslabs, especialitzada en solucions tecnològiques.
Des de l’organització del fòrum s’ha assegurat a Nació que es tracta d’unes jornades econòmiques sense cap component polític. Però el cert és que el protagonisme que hi tindran alguns ponents sí que li dona un to evident. Un d’ells serà Iván Espinosa de los Monteros, exdirigent de Vox . Purgat del partit, on encarnava una línia més institucional, Espinosa de los Monteros es mou en un espai entre l’ala dura del PP i la seva antiga formació.
Al Madrid Economic Forum, que es farà a Vistalegre, també parlaran altres figures de trajectòria controvertida, com l’exbanquer Mario Conde o l’economista Ramón Tamames. Guillermo Fernández en fa aquesta radiografia: "Espinosa de los Monteros intenta fer de pont entre totes les dretes, però dubto que tingui èxit. En aquest moment, és una figura odiada a Vox. Marian Maréchal Le Pen ho va intentar a França, proposant una Unió de les Dretes, però no ho va aconseguir. Crec que ell tampoc se’n sortirà".