Cinc presidents deixen testimoni d'un conflicte irresolt

Poques personalitats poden ser capaces d'agrupar en un mateix homenatge a cinc presidents de la Generalitat de partits i tradicions diferents, un d'ells a l'exili. Ho ha aconseguit el violoncel·lista català Pau Casals, un dels millors de tot el temps, quan es commemoren 50 anys de la seva mort. El seu record ha reunit aquest dilluns des de Jordi Pujol, president de la Generalitat per Convergència entre el 1980 i el 2003, a Pere Aragonès, president de la Generalitat d'ERC en l'actualitat. Quan Pujol va arribar al capdavant del govern català, Aragonès encara no havia ni nascut. Convergència era un partit nacionalista i de dretes, i ERC un dels únics partits que defensava l'independentisme, en aquells temps un corrent minoritari. I també hi han assistit l'expresident socialista José Montilla, i els expresidents de Junts Carles Puigdemont i Quim Torra. Tots ells, repassant el llegat de Casals, han demostrat també en els seus discursos els múltiples accents que existeixen en la política catalana, posant una especial atenció a la llengua catalana i evidenciant el conflicte irresolt pels anhels de llibertat d'una part de la nació. 

L'esdeveniment s'ha celebrat a l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya Nord, en el marc de la celebració de la 55a edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) que se celebra a Prada de Conflent. No hi han assistit Pasqual Maragall per la seva malaltia, ni Artur Mas per motius "personals". La imatge, però, de cinc presidents, ha estat històrica i quedarà gravada en moltes retines. Especialment pel retrobament també de Puigdemont i Aragonès, dos dels líders dels dos principals partits independentistes, i que no es trobaven presencialment des del maig del 2022, quan es van reunir a Brussel·les per comentar principalment l'escàndol del Catalangate. El mateix escàndol que ara fa pocs dies tant republicans com juntaires van aconseguir, en el marc de la negociació amb Madrid per proclamar la socialista Francina Armengol presidenta del Congrés, que es reobri i s'investigui en seu parlamentària. 

Aragonès i Puigdemont han sigut els més puntuals a arribar. La presència de l'expresident a l'exili ha estat la que més ha encuriosit els assistents. "Mai abans hi havia hagut tanta gent", assegurava entre el públic un dels assistents veterans de l'UCE. Aragonès ha estat l'encarregat de pronunciar el discurs més conciliador, i ho ha fet davant d'un públic que en diverses ocasions ha proferit càntics de "Puigdemont, el nostre president". L'actual president de la Generalitat ha pujat al faristol rebent crits d'"independència", i davant d'això, se n'ha sabut sortir prou bé. "Sempre és bonic començar els actes recordant quin és el nostre objectiu", ha remarcat. L'han aplaudit. Tot seguit ha remarcat l'excepcionalitat que suposa haver-se de reunir amb Puigdemont "fora dels límits de l'estat espanyol", el que demostra, ha dit, que hi ha un conflicte polític pendent de resoldre i que es requereix "més que mai", l'amnistia i l'autodeterminació. Dues peticions que tant ERC com Junts posaran damunt la taula negociadora per una possible investidura de Pedro Sánchez. 

"Ens hem hagut de reunir fora fruit d'una repressió que encara perdura, aquí vull recordar el president Puigdemont, a qui vull donar la benvinguda", ha seguit Aragonès. També ha remarcat com l'acte, reunint els cinc presidents, més enllà de ser un homenatge a Casals, també ha suposat una acció d'"afirmació nacional". Del músic català, n'ha destacat que fos una icona del "pacifisme" i l'"antifeixisme", i ha remarcat com el seu llegat continua ben vigent. També ha demanat no deixar "mai" de construir nació catalana, sempre, això sí, amb "mirada inclusiva". 
 

Pujol: identitat catalana "amenaçada"

Abans d'Aragonès, però, havien intervingut tota la resta. Pujol ha remarcat, de Casals, la seva "catalanitat oberta". L'expresident ha destacat que és partint d'aquesta obertura que cal enfrontar els reptes: acollint, però mantenint la identitat catalana, que està "amenaçada". "Si la identitat catalana s'arribés a perdre, la personalitat col·lectiva es dissoldria", ha afegit. Ha rebut l'aplaudiment de tots els altres quatre presidents. Aquest acte és un més del retorn a la vida pública de Pujol, que en l'últim any ha anat conquerint restitucions en espais institucionals, com va suposar la seva assistència al norantè aniversari del Parlament. 

El discurs de Montilla ha estat dels menys aplaudits. Això ha demostrat la crispació de sempre, d'un conflicte irresolt, malgrat que el seu discurs ha estat del tot respectuós. El socialista ha pujat i baixat a l'escenari rebut amb alguns xiulets i crits d'"independència". En cap cas li ha fet tremolar la veu, a l'expresident veterà. Un cop ha acabat la seva intervenció de fet, des de l'UCE li han volgut agrair l'ajuda que va fer cap a l'entitat també durant la seva presidència. Tots els presidents han aplaudit aquestes paraules excepte Torra. Montilla, en el seu discurs ha reivindicat la capacitat i necessitat d'arribar acords en l'actual moment polític, i ha apuntat que no es pot construir una nació "negant a una part la seva identitat". "L'Espanya homogènia i excloent ha de donar pas a una Espanya fraternal, respectuosa de la diversitat, i capaç de gestionar la seva pluralitat", ha afegit.
 

Puigdemont, Casals, i les no solucions personals

Puigdemont, per la seva banda, ha fet venir bé la figura de Casals per parlar de la negociació de Junts amb el PSOE a Madrid. "Res del que va fer Pau Casals va ser pensant en ell ni buscant cap sortida personal per a ell, i tenim el deure de continuar fent el mateix", ha remarcat. Les paraules arriben després que el mateix Puigdemont i el partit que lidera estiguin reclamant l'amnistia a canvi de la possible investidura de Sánchez, però una amnistia per a tot el moviment -inclosa Laura Borràs, presidenta del partit, per la seva condemna per corrupció per la gestió a la Institució de les Lletres Catalanes- i que no sigui una solució personal per dirigents concrets com podria ser el mateix Puigdemont. En el seu discurs, a més, ha reivindicat la importància que el català sigui reconegut en l'àmbit europeu, una petició que ha fet el seu partit en el marc de les negociacions amb el PSOE i que ara depèn dels representants del Consell de la Unió Europea, que són els estats.

Torra, que aquest matí en una entrevista a Catalunya Ràdio ha reivindicat que només si hi ha amnistia i autodeterminació s'hauria de votar a favor de la investidura de Sánchez, també ha fet venir bé la figura de Casals per reivindicar com entén la política. "Per Casals, la llibertat és indivisible. O ets lliure, o no ho ets. No és a la llista d'expresidents perquè el seu codi de moralitat no li hauria permès. A saber què hauria passat si ho hagués estat ell i no Tarradellas", ha dit proferint una crítica contra qui fou president de la Generalitat per ERC des de l'exili. En la seva intervenció, Torra també ha criticat que el músic no rebés el Premi Nobel de la Pau quan va ser un dels candidats finalistes el 1958 per una "tenebrosa maniobra espanyola". 

Un dinar de dues hores

Els presidents han mantingut una compostura freda, i no s'han saludat davant de la premsa. Tampoc han parlat gaire, davant dels mitjans. Ho havien fet prèviament, en una sala privada, on han pogut mantenir una conversa distesa. Després han sortit d'ella, Torra el primer, han creuat el pati -Pujol, amb l'ajuda d'un pare- i s'han fet una fotografia conjunta. La majoria de proclames entre els assistents eren a favor de Puigdemont. L'expresident de l'1-O ha assistit a Catalunya Nord per primera vegada després que la justícia europea li retirés la immunitat, i malgrat els dubtes i incertesa, el magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, de moment no ha reactivat l'euroordre per a la seva detenció. 

Després dels parlaments, els presidents han estat convidats pels organitzadors a un dinar privat al qual la premsa no ha pogut accedir. "El dinar ha durat unes dues hores. I l'ambient ha sigut molt distès i cordial", apunten fonts de presidència. Després, cadascun ha marxat per separat. Unes sensibilitats que es retroben, que dialoguen, i que representen els múltiples accents de la política catalana.