El 50è aniversari de la mort de Franco, que es commemora enguany, posarà sobre la taula com Espanya encara no ha fet net del franquisme. Mentre el rei opta per una inhibició equidistant -no serà en els actes inaugurals d'aquest dimecres, però sí més endavant-, l'efemèride aprofundirà en la picabaralla política. El PSOE pretén marcar perfil i ho vol utilitzar per arraconar el PP al costat de l'extrema dreta de Vox, que manté una tendència a l'alça a les enquestes juntament amb el partit de l'agitador ultra Alvise Pérez. 50 anys després de la mort del dictador i amb els franquistes que van viure la dictadura en primera persona morts o jubilats, l'ombra del franquisme encara és allargada.
El govern espanyol ha organitzat per aquest dimecres, al Museu Reina Sofia de Madrid, un acte per commemorar els 50 anys de democràcia sota el títol "Espanya en llibertat". Serà la primera d'una llarga llista d'activitats per explicar, especialment als joves, la Segona República i la dictadura franquista. El Govern també commemorarà l'aniversari, però ha designat un grup de treball perquè dissenyi el programa d'activitats de la Generalitat, amb el focus posat en exposicions, activitats pedagògiques i xerrades per promoure la memòria històrica en un moment d'auge dels autoritarismes.
Felip VI no participarà en l'acte d'obertura de les commemoracions perquè, casualitat o no, té l'agenda ocupada per la cerimònia de lliurament de les credencials dels nous ambaixadors acreditats a Espanya i no ho ha pogut ajornar. Ara bé, el rei sí que ha acordat amb Pedro Sánchez que serà en altres actes de commemoració, com ara la visita institucional als camps de concentració d'Auschwitz i Mauthausen, alliberats fa 80 anys. També serà en l'acte per commemorar el paper de la monarquia durant la Transició. Aquest dimarts, el govern espanyol no ha concretat la presència del rei emèrit, Joan Carles I, posat al càrrec per Franco i que el 1969, en ser nomenat successor, va jurar els principis i lleis fonamentals del Movimiento Nacional.
Una Transició que no fa net
Mort el dictador, la Transició no va fer net del tot. Sigui per manca de voluntat política o perquè no hi havia marge per res més enmig del soroll de sabres, es va optar aleshores i als 80 i als 90 per passar d'un règim a l'altre, sense ruptura, i això té conseqüències visibles encara avui dia. El cas de la Justícia, que no va fer la transició com sí que la van fer la resta de poders de l'Estat, n'és l'exemple paradigmàtic. L'Audiència Nacional es va crear l'any 1977 com a successora del Tribunal d'Ordre Públic i no hi va haver cap depuració entre jutges, fiscals i magistrats. Alguns cognoms de l'època, com Mariscal de Gante o Torres-Dulce, encara ressonen en tribunals i fiscalies, i investigar els crims del franquisme continua sent missió impossible. El mateix a les comandàncies policials: quan es va crear el Cos Nacional de Policia, nou de les seves tretze prefectures eren dirigides per antics membres de la Brigada Política-Social, la policia política de Franco.
Malgrat que fa 50 anys de la mort de Franco, les seves despulles tot just es van exhumar del Valle de los Caídos l'any 2019, entre crits d'Arriba España de familiars del dictador i alguns franquistes aplegats als accessos del cementiri de Mingorrubio, on va ser enterrat de nou. I tot just fa uns mesos, el govern espanyol va iniciar els tràmits per il·legalitzar la Fundació Francisco Franco, que enalteix la figura del dictador. L'última paraula la tindran, de nou, els jutges. Aquesta darrera decisió va comptar amb el suport, entre crítiques, del PP, que va votar a favor de la presa en consideració al Congrés. El PP va allunyar-se aleshores de Vox, però s'hi torna a apropar ara.
Condemnar la dictadura genera "divisió"
Han passat cinc dècades i el pas del temps ha fet créixer un cert relativisme cap als autoritarismes arreu del món, especialment entre els homes joves. Una enquesta del setembre apuntava que el suport a la democràcia es redueix entre aquest sector. Un de cada quatre nois d'entre 18 i 26 anys (un 25,9%) creu que "en alguna circumstància" l'autoritarisme pot ser preferible davant del sistema democràtic. En el cas de les noies d'aquesta edat, és un 18,3%. Entre els homes mil·lennistes, els percentatges tampoc són encoratjadors: un de cada cinc creu que una dictadura pot ser preferible a una democràcia en algunes ocasions.
Aquesta poca consciència sobre els autoritarismes també es pot veure amb el creixement de partits com Vox o Se Acabó La Fiesta. Una enquesta d'El Paísd'aquest dimarts apunta que l'extrema dreta ja rep un de cada sis vots, mentre els de Santiago Abascal encadenen tres mesos seguits de pujada. És en aquestes coordenades que s'ha d'entendre la decisió del PP de no assistir als actes organitzats pel govern espanyol. L'argument és que commemorar la mort de Franco divideix la societat espanyola, similar al que ha utilitzat Vox, que tampoc hi serà perquè imposen una "visió única i divisiva".
La posició de la dreta espanyola xoca amb la d'altres dretes tradicionals europees, menys reticents a condemnar els autoritarismes. El PSOE ha demanat al partit d'Alberto Núñez Feijóo que reconsideri la decisió, però usarà l'absència dels populars per relacionar-los amb Vox i atiar, una vegada més, el fantasma d'una victòria de l'extrema dreta. L'estratègia ha servit fins ara a Pedro Sánchez per cohesionar la majoria progressista a l'Estat i mantenir-se a la Moncloa, i per evitar que hi hagi una majoria absoluta de PP i Vox que, ara com ara, sembla el resultat més probable en cas de noves eleccions. Condemnar la dictadura encara genera controvèrsia a Espanya.