Potser al Govern se li arronsin les cames i traspassi la responsabilitat del 9-N a la gent. Potser dimarts vinent, Mas digui al Pacte Nacional pel Dret a Decidir que el Govern ha arribat fins on ha pogut i que sigui la societat civil la que agafi el toro per les banyes i remati la feina. Podria ser que després d'això confiïn que ajustant el Govern i algun pacte estrany amb els socialistes, qui dia passa any empeny, i s'arribi al 2016. Podria ser que Joana Ortega voti sí-sí; de fet, hi apostaria.

Podria ser que l'Estat activés el miler d'efectius de la Unitat d'Intervenció Policial, la Brimo del CNP, que fa dies que ronden i s'entrenen per Catalunya, i els 500 membres de l'Agrupació de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil llestos i en ordre per efectuar una presència psicològica puntual. En diuen una operació d'ordre públic “preventiva”. Els Mossos, com a mínim, han preparat un dispositiu de “seguretat ciutadana”. Conceptes diferents. A la vista d'aquests preparatius, hi ha algunes ANC territorials que han encarregat clavells per lliurar-los als policies que potser aniran a retirar les urnes. Diuen que serà una imatge que agradarà al món. I mira, tenen raó.

Potser els 10 agents de la Brigada Operativa de Apoyo, agents del CNP que treballen pel Centro Nacional de Intel·ligència i per Moncloa que fa dies que ronden per Catalunya han fet bé la feina. Són oficials d'informació que s'identifiquen amb una mena de placa policial i no amb el carnet del CNI. Són informadors de Presidència que emeten informes delicats per a la comissaria principal i per als serveis d'informació. Tenen fama d'intocables. Es dediquen a treballs de camp com ara parar l'orella al que anomenen “moviments socials”. En les darreres setmanes algun mosso s'ha topat amb un d'ells quan, confós per un manifestant sospitós d'aldarulls, l'home se'ls ha identificat com un BOA.

Poden passar moltes coses. Hi ha prou elements per especular. Fins i tot, pronosticar els pitjors escenaris. Pot passar de tot. Com en totes les revolucions. I això del procés és, al capdavall, una revolució -més aviat una autorevolució. I cal recordar la pregunta: des de quan les revolucions les fan els governs? Així, doncs, clavells, gent i resistència. I, sobretot, no deixem de somriure.