Entitats que treballen amb aquest col·lectiu fa anys que denuncien situacions de condicions laborals abusives, xantatges per la situació migrant de moltes d'aquestes dones o, fins i tot, abusos sexuals, entre altres greuges. Tot passa de portes endins. Sovint, sense contracte. "Si lluitem contra la feminització de la pobresa, hem de situar les dones que treballen a la llar", ha expressat Colau, abans d'afegir que habitualment estan "invisibilitzades" i que també hem de conviure amb "l'abús de poder".
Si bé la candidata ni la formació han concretat cap partida econòmica concreta, Colau sí que ha posat sobre la taula que "mentre no arribin" els processos de regularització de la immigració, s'han de fer "nous programes i posar-hi milions d'euros". Entre les idees plantejades en un acte a la plaça del Diamant, a la Vila de Gràcia, l'encara alcaldessa ha concretat la necessitat d'enllestir programes d'ocupació que facilitin l'accés als papers a dones migrants i elaborar "un protocol contra l'assetjament laboral i les violències masclistes específicament destinat a les dones que treballen a la llar". Per últim, també ha contemplat "enfortir la possibilitat de fer cooperatives de serveis a la llar" per millorar les condicions de treball d'aquestes dones.
Gent gran i evidències electorals
En la trobada dels comuns, que també ha comptat amb la que ha estat regidora de Feminismes i LGTBI durant els últims vuit anys, Laura Pérez, s'ha insistit que Barcelona ha creat un centre LGTBI "referent a Europa". També s'han mencionat projectes com el cangur municipal o la creació de centres per a sensellarisme femení.De nou, però, la carpeta dels deures no s'ha esquivat. I en aquest context ha aparegut un altre focus pendent d'atencions: la gent gran. En aquest camp, Colau també ha reblat que són persones que "sovint pateixen discriminació o opressió perquè no expressin la seva sexualitat en públic". Així, la cap de files dels comuns a Barcelona s'ha encomanat a "revisar" tots els serveis públics per introduir "mirada, protocol i pressupostos reals" que contemplin feminisme i orgull de la diversitat.
L'acte, a més, es dona amb una realitat de fons: per més que institucionalment els darrers anys s'hagi abraçat la reivindicació del feminisme en els espais polítics, arribats a la pugna per entrar a l'Ajuntament de Barcelona, entre les cinc formacions amb més possibilitats d'entrar a la institució -segons les enquestes- només hi ha una encapçalada per una dona, que és la de Barcelona en Comú. Entre Xavier Trias (Junts), Jaume Collboni (PSC), Ernest Maragall (ERC) i Daniel Sirera (PP), Colau ho té fàcil per defensar que predica amb l'exemple. És cert que hi ha altres candidatures amb dones al capdavant, com la de Basha Changue (CUP), Anna Grau (Cs) o Eva Parera (Valents), però no està garantida l'entrada al consistori de cap d'aquestes forces. Sigui com sigui, a més, en comparació amb totes les opcions polítiques esmentades fins ara, els comuns tornen a fer-se forts amb una constatació numèrica: són l'única llista que situa fins a cinc dones en les set primeres posicions de la candidatura.
