Una de les urnes de l'Ateneu Santfeliuenc durant les consultes sobiranistes. Foto: Adrià Costa

Dret a decidir, autodeterminació o secessió és el concepte, exercir-lo de manera "radicalment democràtica" suposa celebrar un referèndum com el que el CEO ha plantejat demoscòpicament als catalans, amb un resultat favorable al "Sí" a la independència de Catalunya. Un instrument d'un alt contingut polític i jurídic que valida qualsevol procés d'independència i que guarda secrets de forma i fons que poden bascular el resultat de cara als interessos de les parts. I al Quebec, d'això en saben un niu.

Aquesta va ser la percepció dels assistents al seminari sobre "El dret a decidir-Els casos del Quebec i Escòcia", celebrat la setmana passada a Barcelona, organitzats pel Think Tank del PSC, la Fundació Campalans, que van escoltar una autèntica autoritat en la matèria, Patrick Taillon (foto lateral), professor de dret Constitucional a la Universitat de Laval, del Quebec, i doctorat per la Universitat de Montreal, membre de l'equip de recerca de la Universitat de París i premiat pel Senat francès per la seva obra jurídica sobre les expressions referendàries en dret. La tesina de Taillon és clara: "el detall és on s'amaga el diable" i, per descobrir-lo i neutralitzar-lo, cal tenir present dos tipus d'obstacles -els jurídics a l'escrutini i els efectes de l'escrutini- i  que alhora incorporen quatre punts cadascun d'ells.

1. Obstacles jurídics a l'escrutini:

1.1 Qüestions domòtiques

Segons Taillon es divideixen en les qüestions domòtiques com decidir qui decideix a quin és el cos electoral legítim, el cens determinat, o bé qui és el responsable d'organitzar-lo si Madrid o Barcelona.

1.2 La Qualitat de la deliberació

Pel professor quebequès és absolutament imprescindible saber qui paga la campanya i qui corre amb les despeses de l'organització. Una qüestió que pel doctor Taillon no és menor ja que una llei delimitativa en aquest aspecte pot fer minvar les possibilitats de coneixement del gran públic així com l'impuls d'anar a votar a gran part del gruix electoral.

És en aquest apartat on també s'inclou un altre punt, segons els politòlegs importantíssim, que és saber i delimitar la pregunta . En termes quebequesos la "clarté" de la qüestió, és a dir, la claredat de la pregunta i la construcció de la pregunta que pot fer caure d'una banda o d'una altra el resultat d'una consulta. De fet, segons els estrategs, quan més clara i concisa és la pregunta més expectatives favorables pel vot afirmatiu. Una teoria que també comparteix el director del CEO, Jordi Argelaguet, que considera que en un escenari "d'independentisme econòmic quan més clara sigui la pregunta i menys identitària més suport tindrà el Sí". En qualsevol cas, després negociar el resultat, sigui interpretable o no, serà una "virtut" de bagatge polític.

2.Els efectes jurídics de l'escrutini

2.1 La majoria

Quina ha de ser la majoria. Aquí s'estaria en el debat sobre si només caldria la meitat més un o una majoria reforçada amb un quòrum de participació determinat. El cas espanyol té un parany perillós i és que marca la província com a territori electoral. Això implicaria que la majoria, segons la Constitució, hauria de ser superada en el conjunt del territori així com individualment en el conjunt de cada territori.

2.2 El control dels tribunals

L'organització del referèndum ha de preveure qui farà el control posterior de l'escrutini. Si un sistema especial de judicatura o un tribunal natural. Una elecció que pot blindar les possibilitats d'èxit o d'interpretació més favorables a una causa o una altra.

En qualsevol cas, per Taillon, "voto, ergo existeixo", és a dir, que pel sol fet de votar un cos electoral determinat ja té personalitat jurídica pròpia. A més s'afegeix una avantatge fonamental en el fet que s'assoleixi celebrar un referèndum, l'efecte dentifrici: "celebrar una consulta d'aquesta mena és com treure la pasta de dents del tub, que després no pots tornar a introduir". Ja se sap "vox populi, vox dei".