Entenc la vergonya que hauran passat els treballadors del TNC per la decisió del seu comitè d'empresa d'adreçar-se al públic en castellà per fer pressió laboral contra la Generalitat. La mateixa que devien passar la major part dels mossos quan el sindicat SME-CCOO va decidir el mateix, fins el punt de rebre el president Mas cantant el Que viva España de Manolo Escobar.

Ambdues protestes les han acabat els propis treballadors, però aquest tipus de decisions sindicals deixen al descobert la feblesa extrema del que se sol anomenar últimament "estructures d'estat". La prova és que fóra inimaginable que els agents del Cos Nacional de Policia espanyol o els treballadors del Teatro Real de Madrid es neguessin a parlar castellà per millorar el seu conveni. El mateix en qualsevol altre estat del món.

Però el fet és que destacats responsables sindicals del TNC i dels Mossos han pres la decisió d'abandonar el català per qüestions de nòmina. Quan, precisament, les institucions que els paguen el sou existeixen, exclusivament, perquè hi ha una nació fortament identificada amb la seva llengua, que ha creat la policia i el teatre que, en algun moment, els ha contractat. És del tot evident que serren la branca on estan asseguts però, curiosament, semblen no adonar-se'n.

En definitiva, no entendre ni això implica un nivell d'intel·ligència massa baix com per tenir cap mena de responsabilitat pública. És evident, però, que la Generalitat té en nòmina una notable sèrie de cretins. El que no calia és que els treballadors els donessin responsabilitats sindicals.