Estem en el cicle de les primeres vegades. Primera Diada de l'Onze de Setembre des d'abans de l'inici del procés amb un president socialista. Primer debat de política general d'un president socialista en més d'una dècada. I aquest dimarts, primera vegada que un dirigent del PSC encapçala la delegació del Govern en l'homenatge a Lluís Companys des del nou cicle polític. L'últim cop va ser quan la Generalitat estava sota la presidència del socialista José Montilla. I amb el canvi de rasant que es viu aquest 2024, arriba el canvi de discurs. Si en els últims anys Companys s'havia reivindicat des de les institucions com un símbol de memòria antifeixista i a favor de la llibertat de Catalunya, enguany el president de la Generalitat, Salvador Illa, l'ha erigit en una figura de consens, de "tots els catalans".
"Companys transcendeix les sigles de partit i ens pertany a tots els catalans. És un símbol de catalanisme", ha dit el president de la Generalitat en un discurs que s'ha allargat 10 minuts al costat de la tomba de l'expresident afusellat avui fa 84 anys. Una reivindicació que s'emmarca en com el cap de l'executiu vol que sigui la nova etapa: convivència i superació dels blocs. De fet, en la presa de possessió com a president, per il·lustrar com seria la seva obra de Govern, va fer servir exactament les mateixes paraules que ha utilitzat per Companys: "Governar per a tots els catalans".
Tot just ha acabat el discurs, el president ha marxat del Cementiri de Montjuïc per assistir al consell executiu, que se celebra de manera extraordinària més tard de l'habitual per tal de garantir la participació en l'homenatge. Abans de l'ofrena floral, Illa també ha participat en l'homenatge de matinada al Fossat de Santa Eulàlia, on va ser afusellat l'expresident de la Generalitat. En aquest primer homenatge hi era també l'expresident d'ERC, Oriol Junqueras. Tot i que Illa ha reivindicat Companys com un símbol de "tots els catalans", en la commemoració, com és habitual, no han assistit els partits espanyolistes.
Així doncs, la memòria de Companys s'ha anat resignificant any rere any. En els moments més àlgids del procés es reivindicava com una figura que treballava per la llibertat, i per tant, per avançar cap a la independència. Així ho deien ERC i Junts. En els últims temps, se l'havia erigit en un símbol antirepressiu, per reivindicar l'amnistia. L'any passat Illa, com a cap de l'oposició, va aprofitar l'aniversari per refermar l'aposta pel diàleg i per la investidura de Pedro Sánchez.
Junts nega normalitat i ERC exigeix una disculpa solemne
Com han celebrat, però, la resta de partits aquesta jornada enguany? Per part de Junts han encapçalat l'ofrena el secretari general, Jordi Turull i la presidenta, Laura Borràs. La dirigent juntaire ha apuntat que canvien els temps i mètodes, però es manté la "pulsió repressiva" de l'Estat, comparant l'assassinat de Companys amb l'exili forçat de Carles Puigdemont. “Canvien els temps, canvien els mètodes, però es manté la pulsió repressiva de l’estat espanyol. Tenim un president afusellat, i ara tenim un president a l’exili", ha declarat. També el president del parlament, el juntaire Josep Rull, ha destacat que l'"anomalia democràtica" en l'assassinat de Companys "es manté" perquè encara queden exiliats.
Per part d'ERC, en una ofrena encapçalada per dirigents com l'expresident Pere Aragonès o la vicepresidenta de la mesa del Parlament Raquel Sans, ha intervingut Juli Fernández. Ha recordat que va ser assassinat pel feixisme i ha exigit a l'Estat que faci una "disculpa solemne" pels crims cap als republicans. També ha reafirmat el compromís d'ERC amb la independència. Just fa un any Aragonès va exigir a l'Estat una "declaració institucional" de reparació cap al president assassinat.
La CUP ha carregat contra el feixisme de l'estat espanyol, que "no ha marxat mai". Òmnium ha destacat la figura de Companys i de totes les persones que van donar la vida per lluitar per les llibertats de Catalunya. L'ANC ha recordat que la llibertat no s'assolirà sense independència i el Consell de la República ha titllat de "lamentable" que 84 anys després els motius pels quals es pateix l'exili -en referència a Carles Puigdemont- són els "mateixos" pels quals es va afusellar Companys.
Per últim, una proposta, de la mà dels comuns. La seva presidenta parlamentària, Jéssica Albiach, ha proposat que la llei de memòria històrica sigui la primera que s'aprova en aquesta legislatura. Tot plegat, mentre la portaveu del PSC i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha celebrat que aquest aniversari se celebra en una etapa de "normalitat institucional" i un "bon Govern".