Les llibreries s’omplen de llibres que parlen de dones científiques entre l’onze de febrer, declarat per les Nacions Unides dia internacional de la dona i la nena en ciència, i el vuit de març, dia internacional de la dona. Cal donar models a les noies? La resposta és sí.

Si prenem com a base que cada jove pot ser el que vulgui, independentment d’on visqui, quins siguin els seus pares i siguin quines siguin les seves condicions biològiques, perquè als llocs de responsabilitat no hi ha una representació percentual de la societat?

Els joves aspiren a ser el que veuen al seu entorn en la seva vida quotidiana, per això és difícil aspirar a un futur que mai no veuen i no saben que existeix. Quan es demana a una classe de primària de dibuixar un bomber o un cirurgià (en anglès no hi ha gènere), el nombre d’homes és aclaparador; pocs pensen en dones professionals.

Les escoles primàries demanen ajuda per ampliar les aspiracions i els interessos dels nens sobre feines i carreres, cavant d’aquesta realitat. Perquè els estereotips de gènere es desenvolupen entre els cinc i els set anys d’edat.  Per això hi ha campanyes que volen compensar la balança.

[blockquote]Quan es demana a una classe de primària de dibuixar un bomber o un cirurgià (en anglès no hi ha gènere), el nombre d’homes és aclaparador[/blockquote]
Pots «perdre» una hora del teu temps per inspirar els joves? És la iniciativa «inspiring future», amb base a Londres, que posa en comú professionals de diversa mena (arquitectes, biòlegs, tècnics, joves científics  o directors de multinacionals) perquè expliquin la feina que fan i com hi han arriba a estudiants primària. Busquen donar models amb els quals identificar-se.

Per donar visibilitat al talent femení, a Catalunya hi ha el cercador d’expertes de l’Institut de les Dones. I un Pla estratègic de polítiques de dones. Cal donar visibilitat, sí, i també cal complir i fer complir les lleis que ja hi són. Però també cal incentivar que les noies se sentin fortes.

A la majoria de les noies se'ls ensenya a evitar riscos i fracassos; així doncs només s’inclinen per carreres i professions en què creuen que poden ser excel·lents. Als nois se’ls ensenya a ser valents; quan són adults s’atreveixen a negociar un augment de sou o la feina que volen fer.

Les noies es donen per vençudes mentre que els nois consideren un repte el mateix problema difícil de matemàtiques a l’escola. En l’edat adulta s’ha trobat que els nois demanen una feina si compleixen el seixanta per cent dels requisits, les noies, només si compleixen el cent per cent.

[blockquote]Podem fer que el món sigui més igualitari en els pròxims anys? Potser sí. Però no fent les coses com les hem fetes fins ara.[/blockquote]
És evident que cal educar les noies a tenir més confiança en elles mateixes. A perdre la por a preguntar en espais públics, a perdre la por a equivocar-se en privat i en públic. A perdre la por a demanar.

Podem fer que el món sigui més igualitari en els pròxims anys? Potser sí. Però no fent les coses com les hem fetes fins ara. Cal generalitzar els drets i la no discriminació de les persones pel lloc on han nascut o per qui han estat els seus pares. Per què? Per justícia. I perquè una visió diferent proporciona solucions diferents.

Que hi hagi poques dones en ciència, no li fa a la ciència cap bé. Les dones i els homes poden ser creatius de diferents maneres. La recerca ha de ser capaç de moure’s lliurament i explorar formes de pensar que no són necessàriament evidents des del principi. Elizabeth Helen Blackburn, Premi Nobel en Fisiologia o Medicina el 2009. Cal anar repetint.