A Menorca i als països anglosaxons, l’1 d’abril se celebra l’April Fool's Day, que a la resta dels Països Catalans és el dia dels innocents, el 28 de desembre, i al Japó fan la festa dels cirerers en flor, el mateix dia. El 2, data de la mort de H. C. Andersen, és el dia internacional del llibre infantil i juvenil i, el 7, el de la salut. El 8 d’abril és el dia internacional del poble gitano, mentre que anglicans i luterans commemoren l’execució de Dietrich Bonhoeffer el dia 9. El 15 és el dia mundial de l’art i el 19 ho és, alhora, de la bicicleta i de l’aborigen americà. El 22 és el dia de la terra; el 23, la diada del llibre; el 26, de la propietat intel·lectual; el 29, de la dansa i el 30 d’abril és el dia internacional del jazz..
El primer dia d’abril van venir al món l’aventurer Domènec Badia, Alí Bei (1767), l’escultor Venanci Vallmitjana (1830), el polític S. Sarrà i Serravinyals (1902) i els escriptors J. Gil-Albert (1904), Rosa Leveroni (1910) i Manuel de Pedrolo (1918). El maqui R. Vila Capdeila, Caracremada (1908), el clergue i poeta Ramon Muntanyola (1917) i el geògraf Lluís Casassas i Simó (1922) van néixer un 2 d’abril. I el filòsof T. Carreras i Artau (1879), el polític M. Carrasco i Formiguera (1890) i la pedagoga Carme Serrallonga van fer-ho un dia 3.
El 4 d’abril de 1943, coincideixen en la data de naixença Isabel-Clara Simó, escriptora, i Joan Rigol, polític, i dos anys més tard, també Antoni Farrés, polític. El pintor Antoni Clavé (1913) és del dia 5 i Muriel Casals (1945), economista, i Jaume Medina (1949), filòleg, del 6. El 7 van néixer el músic Eduard Toldrà (1895) i el cantautor Jordi Barre (1920). El 8, l’escultor Josep Llimona (1863) i l’escriptor Joan Teixidor (1913). El 9, el botànic Pius Font i Quer (1888) i l’escriptor Pere Verdaguer (1929). I el 10, el dramaturg i poeta Jaume Tió (1916).
La promotora de l’educació femenina Francesca Bonnemaison (1872) i la soprano Montserrat Caballé (1933) són del 12 d’abril. El polític Josep Benet (1920) és del 14 i l’abat Aureli Mari Escarré del 15. Santa Joaquima de Vedruna (1783) i el compositor Frederic Mompou (1893), del 16. El pintor historicista Antoni Estruch (1873) i el periodista Àngel Casas (1946) van néixer un 17 d’abril. El músic Lluís Millet (1867) va fer-ho un 18 i l’empresari i polític Gaetà Huguet (1882), un 19. El polític Francesc Pi i Margall (1824) és del 20 d’abril, com el pintor Joan Miró (1893). El bandoler Joan de Serrallonga (1594), el músic i polític J.A. Clavé (1824) i els escriptors Anna Murià (1904) i J. Palau i Fabre són del mateix dia: 21 d’abril.
Del 22 és l’introductor de l’estenografia F. de P. Matí Mora (1761); del 23, el pallasso Charlie Rivel (1896) i Jordi Carbonell (1924), filòleg i polític. L’uròleg Antoni Puigvert (1905) és del dia 26, igual com l’escriptor Guillem Viladot (1922), el periodista i polític Vicent Ventura (1924) i el poeta Francesc Garriga (1932). Carme Ballester (1900), segona muller del president Companys, nasqué un 27 d’abril, com la cantant Maria del Mar Bonet (1947). Són del 28 l’artista Manolo Hugué (1872) i els escriptors Beatriu Civera (1914) i Miquel Àngel Riera (1930), mentre que el crític literari Manuel de Montoliu (1877) i el fotògraf Joan Colom (1921) van venir al món un 30 d’abril.
L’editor Manuel Rivadebeyra (1872) va morir un primer d’abril, com el ginecòleg J. M. Dexeus (2016) i l’activista Aureli Argemí (2024). El 2, moriren l’oftalmòleg J. A. Barraquer (1924), el tipògraf Eudald Canivell (1928), els escriptors J. Bofill i Mates (1933), Octavi Saltor (1982) i Terenci Moix (2003) i el trompetista Rudy Ventura (2009). El 3, la periodista Irene Polo (1942) i, l’escriptor Jaume Roig (1478), el 4. El 5, el dominic Vicent Ferrer (1419), la santa mallorquina Catalina Tomàs (1574), el pintor Josep Benlliure i els escriptors Josep Palacios (2025) i Josep Piera (2026).
Van morir un 6 d’abril O. Solé Sugranyes (1976), revolucionari mort per la guàrdia civil, el director de cinema Bigas Luna (2013), el ciclista Miquel Poblet (2013), el dramaturg J. M. Benet i Jornet (2020), l’economista Arcadi Oliveres (2021) i la gastrònoma rossellonesa Eliana Comalada (2021). L’escriptor J. Rubió i Ors (1899) i l’escultor J. M. Subirachs moriren un dia 7, l’escriptor Cares Grandó (1975) i l’actor Alfred Lucchetti un 8 i, un 9, Carrasco i Formiguera (1938), polític afusellat pels franquistes, Xavier Vinader, periodista, i el filòsof Pere Lluís Font (2026).
El metge i batlle de Barcelona Bartomeu Robert (1902) va morir un dia 10 i, la dirigent anarcosindicalista Teresa Claramunt (1931), un 11, el mateix dia que fou assassinat el jove antifeixista Guillem Agulló (1993) i que morí la militant independentista Blanca Serra (2026). L’arpista Clotilde Cerdà (1926) i el periodista Agustí Calvet (1964), Gaziel, deixaren aquest món un 12 d’abril i un 13 ho feren l’escriptora Mercè Rodoreda (1983) i l’antifeixista Neus Català (2019).
El 14 d’abril és la data de defunció de l’escriptor Albert Manent (2014), del lingüista Enric Guiter (1994), de l’actriu Conxita Bardem (2008) i de la cantautora Teresa Rebull (2015). El 16 és la de l’historiador Emili Giralt (2008) i el filòsof J. M Terricabras (2024); el 17, de la folklorista Sara Llorens (1954) i el filòleg Joan Badia (2021) i, el 19, del naturalista N. Font i Sagué (1910) i l’escriptora Concepció G. Maluquer (2004).
Els clergues i historiadors Roc Chabàs (1912) i Agustí Altisent (2004) moriren un 20 d’abril; el cantant Pere Tàpias (2017), un 22, i, per sant Jordi, un 23 d’abril, van morir el filòsof X. Llorens i Barba (1872), els escriptors Josep Pla (1981), M. À. Anglada (1999), Gerard Vergés (2014) i el director teatral Esteve Polls (2016). El 24 ens deixà el monjo i historiador J. Massot i Muntaner (2022); el 25, el polític S. Sarrà i Serravinyals (1965), l’actriu Margarida Xirgu (1969) i el polític Pere Sampol (2025).
Un polifacètic Eduard Toda (1941) i el polític Martí Barrera (1972) abandonaren aquest món un 26 d’abril, mentre que el pintor Joaquim Mir (1940) i el poeta Gabriel Ferrater (1972) ho feren un 27. Els germans Josep i Miquel Badia (1936) dirigents independentistes, foren assassinats un 28 i, un 29, moriren el músic J. B. Cabanilles (1712), l’espiritista Amàlia Domingo Soler (1909), el gimnasta Joaquim Blume (1959) i l’historiador A. Duran i Sanpere (1975). El polític Francesc Cambó (1947) morí el darrer dia d’abril.
Amb el nom d’aquest mes, Abril, aparegueren dues revistes nacionalistes i d’esquerra, els anys 30, a Barcelona. El 25 d’abril els sectors valencians amb més consciència nacional commemoren la batalla d’Almansa (“quan el mal ve d’Almansa, a tots alcansa”), convertida en Diada del País Valencià. I una altra data luctuosa, el 18 d’abril de 1939, tenia lloc l’afusellament de la primera dona pels franquistes al Camp de la Bota. Es tractava de la independentista Carme Claramunt, militant d’Estat Català. Tot un símbol i un advertiment.
