El judici al cas de les "targetes black" de Caja Madrid i Bankia, i el de la trama Gürtel estan esquitxant de ple el Partit Popular (PP) des de l'Audiència Nacional, que s'ha convertit en un autèntic purgatori per a més de 100 acusats. Entre ells, destaquen Rodrigo Rato, Miguel Blesa, Francisco Correa i Luis Bárcenas. Els protagonistes d'aquests casos i els personatges més populars que aquesta setmana s'han assegut banc dels acusats del tribunal.

Els dos judicis avancen i exposen els detalls d'un dels majors escàndols dels últims temps i la presumpta xarxa de finançament il·legal que ha situat el PP a l'ull de l'huracà en ple procés de formació de govern a l'estat espanyol. Quins són els principals passos que s'han donat fins ara?   

L'exvicepresident d'Aznar marca el pas

Blesa i Rato van ser els primers en declarar en el judici de les "targetes black" assegurant que consistien en una pràctica "heretada" i "legal". Però ha estat l'expresident de Bankia i exvicepresident de José María Aznar qui ha marcat les tesis de la resta dels 65 acusats en aquest cas. Davant les preguntes de la Fiscalia i de la seva defensa -les úniques que va acceptar- Rato va defensar una vegada i una altra que les targetes opaques eren un tipus de retribució perfectament "legal" als exconsellers i exdirectius de l'entitat financera.

L'exministre d'Economia popular, fins i tot, va detallar que la Visa que es repartia en l'època de Caja Madrid no tenia res a veure amb de l'època de Bankia entre el 2010 i el 2012. Segons Rato, una era una retribució, mentre que la segona era un "instrument de liquiditat" les despeses del qual es carregaven al seu salari. També va apuntar directament al Comitè de Retribucions, creat el 2004, com l'òrgan dins de l'entitat responsable de l'emissió de les targetes i va afirmar que mai va donar ordres de canviar els seus límits de despesa.

Acusats indignats

Els 12 acusats que fins ara han declarat han coincidit en afirmar que les "targetes black" eren de "lliure disposició" i que "no calia justificar les despeses". Alguns d'ells fins i tot van mostrar-se indignats per les despeses que les proves aportades per Bankia, entre elles, un Excel amb els abstractes bancaris, els imputaven. Va ser el cas d'Ildefonso Sánchez Barcoj, assenyalat per molts, entre ells Rato, com el responsable de la gestió de les targetes, que es va negar a reconèixer algunes despeses en casinos dels 575.071,66 euros que va gastar.

L'exterior de la seu de l'Audiència Nacional a la localitat madrilenya de San Fernando de Henares, però, també ha estat notícia gràcies a l'antic cap de la Casa Real, Rafael Spottorno. Dimecres, va reclamar als agents que es trobaven a les portes del tribunal que fessin fora a un grup de preferentistes que l'havien increpat cridant "lladre" poc abans de començar una de les sessions del judici. L'exdirector de la Fundació de Caja Madrid, tanmateix, no va veure el seu desig fet realitat. La policia va respondre que el carrer és un espai públic i que no se'ls podia fer fora.

Bárcenas i el PP, units davant del tribunal

Coincidint amb la declaració de Rato, va arrencar el judici a la primera època de la trama Gürtel que va de l'any 1999 al 2003. Es tracta del cas que afecta de manera més directa el PP. De fet, el partit és part en el procés com a partícip a títol lucratiu d'una presumpta xarxa de finançament irregular orquestrada per Correa.

Fins ara, encara no ha declarat cap dels 37 acusats i només s'han tractat qüestions preliminars. Les seves defenses s'han centrat en defensar la nul·litat del judici, una petició que ha unit a Bárcenas i el PP, i la resta d'investigats enfront del tribunal i la Fiscalia. El seu objectiu és aturar el procediment reclamant que les gravacions aportades pel denunciant del cas, José Luis Peñas, i les escoltes telefòniques ordenades pel jutge inhabilitat Baltasar Garzón durant la instrucció siguin eliminades com a prova per ser "il·legals i "il·lícites".

De fet, el tribunal encarregat del judici va haver de suspendre la sessió de dijous passat que es reprendrà el dilluns següent amb la intenció d'oferir a la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions temps suficient per estudiar els abundants motius de nul·litat plantejats per les defenses.

Un altre maldecap: la destrucció dels discs durs de l'extresorer

Paral·lelament a aquest judici, el PP també ha hagut de defensar-se de l'acusació d'haver destruït els discs durs dels ordinadors del seu extresorer. Justament aquesta setmana, la formació ha presentat un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de Madrid contra la decisió de la jutge de mantenir el partit processat per aquesta qüestió. En el recurs, el PP qüestiona per què hauria d'haver conservat els dispositius si la investigació sobre la seva presumpta "caixa B" mai va mostrar interès per registrar la casa de Bárcenas.