La sessió de control al President Montilla ha passat sense pena ni glòria. Les preguntes dels grups parlamentaris han estat monotemàtiques, llevat de les del PSC i de Ciutadans, basades en la persistent crisi econòmica i la gran retallada que omple de converses les sales d'espera dels ambulatoris.

Els socialistes han tret el Santcristo gros,  l'hiperactiu Miquel Iceta, que més que pregunta ha fet un dúctil massatge al seu cap de files sobre la compareixença del President al Senat. Ja se sabia la resposta, “vaig defensar la constitucionalitat de l'Estatut”. Ningú li ha recordat que va anar a Madrid amb les cartes marcades, quan ja havia pactat amb Zapatero el desbloqueig del Constitucional en un “discret sopar a Madrid”.

Albert Rivera, de Ciutadans, ha obert el foc de la sessió. Rivera ha volgut que la cambra li reconegués la paternitat de la comissió sobre el Cas Millet. Però contra els veterans, no hi ha res a fer. Montilla li ha recordat que ell és President abans que diputat, i per tant, no li ha de donar explicacions del per què grups parlamentaris demanen una comissió d'investigació.

La crisi ha estat l'argument de la resta  de preguntes del grup, a més o menys traça. El diputat Millo, per part del PP, ha aprofitat l'avinentesa per colar discurs. Explicant la seva teoria que aquesta crisi “era un foc petit que es podia apagar amb una petita mànega, i ara el foc és una catàstrofe”. Millo és un simpàtic gironí i diu les coses sense perdre el somriure. Montilla no té aquesta habilitat i ha caigut en el parany de massa anys bregant-se en ajuntaments del Baix Llobregat. I sense solta ni volta, li ha recriminat que “llegís un míting que li han fet” i ha titllat el discurs de "demagogia". Rialles a la cambra.

Precisament Montilla no és el més indicat per recriminar a un diputat que llegeixi. Una represa que ha disparat un fort doll de crítiques als twitters dels parlamentaris. Marina Llansana, diputada sòcia del seu govern, ha estirat les orelles al President. “No és el més indicat per fer-ho”, ha piulat la igualadina.

Oriol Pujol, per CiU, no ha desaprofitat l'ocasió, i amb un sorneguer “no sé si ho llegirà o no o si ho porta escrit, President, però respongui: està d'acord amb les retallades de les pensions proposades per Zapatero?”. Montilla ha treballat els malucs i ha contestat amb un genèric “vostès es pensen que només hi ha crisi a Catalunya o a Espanya?”. Però Montilla no ha respost. Ho ha respost amb tècnica de camuflatge, “a Europa ho fan governs d'esquerres i de dretes”, i la necessitat, és clar, impera. L'antiga raó d'Estat inventada pel Rei Sol ataca un altre cop. CiU ha insistit i li ha demanat que qualsevol mesura la porti al Parlament.

Puigcercós s'ha mostrat preocupat per la incidència de la retallada en l'educació. Montilla l'ha calmat. I Jordi Miralles, d'ICV-EUA, ha tret el comunista que porta dins. “Haurem de seguir el dogma del mercat que no el vota ningú, haurem de seguir el dogma dels delinqüents de les finances?”. Miralles estava enfadat, però algú li ha dit que no ho semblés. Però els ex-comunistes, de dissimular, no en saben. Trista la vida d'un home que ha canviat el roig pel verd.

Acabada la sessió amb Montilla que s'ha equivocat atacant aquells que llegeixen els discursos i qüestionant la seva autoria, s'ha encetat la de control de govern. I aquí hi hagut marro. La veterana diputada de CiU Núria de Gispert ha deixat entreveure que al departament de Justícia els funcionaris no fan ni l'ou. “Vinga agafar gent per regar plantes i decorar” ha sentenciat amb certa dosi de mala llet. La consellera Montserrat Tura, avesada a la lluita de Mollet, no s'ha quedat curta. “Tenim altres maneres per reduir costos a Justícia, podem posar vuit presos en una cel·la de sis com feia vostè”. Mala llet, final de legislatura.