L'extensíssim funeral d'Adolfo Suárez ha acabat com la transició; amb amenaces de cop militar. En aquest cas, per part del cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, que considera que es mantenen "els fets i les actituds que la van causar [la Guerra Civil]" i ha afirmat que "la pregària de l'Església d'Espanya, és la pregària d'Espanya", després de recordar que ha de regnar la "concòrdia" entre les "comunitats històriques". Més clar, l'aigua beneïda.

El fet que un ultra desenfrenat que dóna suport a la violència, com és Rouco Varela, sigui l'encarregat de dirigir un acte d'estat com ho és el funeral d'un expresident del govern espanyol, descriu perfectament quina és la profunditat democràtica del règim que va ajudar a crear el propi Suárez. Un sistema permanentment a la defensiva i amb la línia de legitimitat ancorada en el resultat de la Guerra Civil. En aquest sentit, res no ha canviat en tots aquests anys.

És un règim que ha evolucionat cap a l'autoritarisme, com demostra el fet que no quedi cap diari d'oposició als quioscos de Madrid. Un ordre de les coses pensat per no deixar entrar els africans ni sortir els catalans, sempre amenaçant amb la força. Una evolució regressiva on la croada torna, cíclicament, des que la Verge de Covadonga va ajudar Don Pelayo a matar vint mil moros. En fi, que si algú s'hi veu amb cor, que vagi a dialogar amb Rouco.