Núria de Gispert Foto: ACNEn motiu de la mort de l'ex-president del Parlament, Heribert Barrera, la presidenta del Parlament ha emès un comunicat de condol en què titlla Barrera de "servidor públic de Catalunya" i esperona als representants polítics ha seguir el seu model de lluita per la recuperació de les llibertats de Catalunya.
"Avui és un dia molt trist per a Catalunya, per al Parlament i per a tots els catalans que anhelem i treballem per una Catalunya plena. Ens ha deixat Heribert Barrera, el primer president del Parlament restablert, que va exercir aquesta alta responsabilitat del 1980 al 1984 amb integritat i abnegació patriòtica.
El president Barrera i el seu mestratge són un referent per a tots nosaltres, per la seva incansable dedicació a la lluita per les llibertats i per la recuperació de la democràcia i l’autogovern. Sempre va tenir com a prioritat Catalunya i els catalans, i la seva trajectòria ha estat la d’un gran polític, ètic i íntegre, la d’un gran servidor públic al servei de la nació i els seus ciutadans. Va ser un gran president que va saber enllaçar el Parlament i l’autogovern de la república amb les nostres institucions restablertes.
Vull recordar les seves paraules en l’acte organitzat pel Parlament amb motiu de la diada nacional del 2010, que va ser un homenatge a tots els presidents de la cambra des de Lluís Companys.
Ens va recordar els primers diputats sorgits de les eleccions del 1932, i ens va dir: “Per a mi aquella legislatura és també molt singular. Va ser la primera vegada que, de la mà del meu pare, que era diputat, vaig entrar en aquesta casa. Tenia quinze anys. I l’emoció d’aquell dia de veure una Catalunya renaixent que semblava encaminada cap a futurs de llibertat indiscutibles, aquella emoció, no l’he oblidada mai més (...) Jo crec que les noves legislatures del Parlament des del 1932 fins ara ens poden oferir una lliçó: ja fa més de cent anys que va començar una lluita política per les llibertats de Catalunya”. Va recordar també la primera legislatura de la Generalitat restablerta, “en què es va reprendre l’autonomia amb un nou estatut i que va significar la posada en marxa d’un model de parlament del qual jo crec sincerament que els catalans d’avui podem sentir-nos orgullosos”. I va insistir que la nostra cambra “ha estat sempre sentida pel poble català d’aquests darrers decennis com la seva autèntica representació”.
Les seves paraules han de ser un referent per a tots nosaltres i ens han d’ajudar a continuar treballant per un Parlament més proper, un Parlament que tots els catalans puguin continuar sentint seu perquè aborda les qüestions que ens afecten a tots.
Ell va ser el president del renaixement de la nostra cambra, de la seva posada en marxa, tant funcional com reglamentària, després de quaranta anys de foscor. Durant la seva presidència, el Parlament va aprovar un seguit de lleis que són l’arquitectura nacional i institucional de Catalunya. Va ser una primera legislatura molt prolífica, amb setanta-vuit lleis aprovades, entre les quals algunes d’una gran transcendència i un gran simbolisme, com la del Parlament, el president i el Consell Executiu, la del Síndic de Greuges, la del Consell Consultiu, la de la Sindicatura de Comptes, la de la festa nacional, la de normalització lingüística, la de creació de la Policia de la Generalitat i la de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Aquella primera legislatura també va viure moments difícils i complexos arran de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981.
Catalunya i els seus representants públics hem de continuar treballant per una Catalunya plena, tenint ben present a la memòria col·lectiva de la nació que aquest objectiu ha guiat sempre personalitats com la que avui ens ha deixat: el nostre president Heribert Barrera.
