De la «A» d'amnistia a la penetració de l'extrema dreta en la generació «Z»: l'abecedari del 2023

L'any va començar amb una guerra i conclou amb dues mentre Pedro Sánchez desmenteix tots els pronòstics i la COP28 torna a delatar les enormes dificultats per embridar la crisi climàtica

Sánchez, Rosalía o Gaza, alguns dels protagonistes del 2023
Sánchez, Rosalía o Gaza, alguns dels protagonistes del 2023 | Núria Garrido
23 de desembre de 2023
Actualitzat: 02 de gener de 2024, 10:16h
L'any 2023 va començar amb una guerra enfangada sense via de sortida, a Ucraïna, i acaba amb el conflicte igual d'encallat i amb una altra guerra reoberta a la franja de Gaza. La crisi inflacionària que la invasió russa d'Ucraïna va incrementar ha estat combatuda i s'ha evitat una recessió, però els elements d'incertesa global continuen mentre els estats no són capaços d'acordar mesures prou enèrgiques per perdre el control del combat climàtic, com s'ha tornat a evidenciar a la cimera COP28, tancada amb un consens de darrera hora. 

El 2023 no serà tampoc l'any en què la crispació abandoni la política espanyola. L'estratègia de confrontació impulsada des de la dreta espanyola, molt irritada per la seva derrota el 23-J, ha continuat i s'ha incrementat arran de la llei d'amnistia acordada entre Pedro Sánchez i les forces independentistes. La "A" d'amnistia és precisament la primera lletra de l'abecedari de l'any, que conclou amb les dades preocupants del CEO sobre l'increment dels membres de la generació Z seduïts per l'extrema dreta.   


A d'Amnistia

La llei d'amnistia ha superat el primer tràmit al Congrés dels Diputats gràcies a la majoria que formen el PSOE, Sumar i el bloc que conformen des de Podem al PNB passant pels partits independentistes. Però la llei avançarà enmig del bombardeig intens del PP, l'extrema dreta i la majoria conservadora del poder judicial i protagonitzarà la primera part de la legislatura. Des de les eleccions del23-J, quan el bloc de dretes va fer curt per assolir la majoria al Congrés, l'estratègia de la direcció del PP ha estat la de convertir la llei en el gran taló d'Aquil·les de Sánchez, a qui s'acusa d'haver traït els electors.
  

B de "Barbenheimer"

L'estrena el mateix dia de dues grans produccions de Hollywood, les pel·lícules Oppenheimer iBarbie, ha generat un gran moviment a les xarxes, donant lloc al que s'ha anomenat com a Barbenheimer. La contraposició dels dos films ha donat lloc a intensos debats entorn dos exemples emblemàtics de gèneres tan diferents. Barbie és una comèdia fantàstica dirigida per Greta Gerbig sobre la coneguda nina de moda. Oppenheimer és una obra de Christopher Nolan i relata l'aventura vital del físic que va dirigir el Projecte Manhattan, que va donar lloc a les primeres proves nuclears i a la bomba atòmica. Totes dues han liderat la taquilla del 2023 i miren els Oscar amb fam de victòria.
     

C de Català

La reculada en l'ús social del català ha continuat sent un dels debats més vius de la societat catalana. Al llarg de l'any han anat apareixent estudis que subratllen la situació de fragilitat del català. La Plataforma per la Llengua va presentar el juliol passat el seu estudi anual InformeCat, en què s'assenyalaven 50 dades clau sobre l'ús lingüístic. Una d'elles destacava que en cap districte de la ciutat de Barcelona el català era la llengua habitual entre els joves. En algun dels districtes, com Nou Barris, el percentatge dels catalanoparlants amb prou feines arriba al 5%. Un estudi d'Idescat oferia una visió menys pessimista, però recordava que gairebé la meitat del país té el castellà com a llengua única a casa i en l'entorn familiar enfront el 33% que té el català.

Segons Educació, només un 25% dels estudiants de 4rt d'ESO consideren el català la seva primera llengua. Enfront d'això, el català ha guanyat protagonisme en el debat polític. Fruit dels acords de legislatura, ja es pot parlar en les llengües no castellanes de l'Estat al ple del Congrés. Alhora, Espanya ha reclamat l'oficialitat del català a la UE, tema finalment encetat i que de moment resta aturat, malgrat la presidència espanyola del Consell Europeu.
  

D de Dubai

La COP28 del clima celebrada a Dubai, als Emirats Àrabs Units, en l'any més càlid de la història, ha conclòs amb un acord en temps de descompte que, per molts experts, ha estat una manera de salvar els mobles en el combat climàtic. La cimera del clima ha estat controvertida des del primer moment, ja pel país que l'ha acollit, un dels grans productors de combustibles fòssils. El president de la companyia petroliera dels Emirats ho ha estat també de la cimera. Al final, l'acord mostra la disposició dels països signants a deixar enrere els combustibles fòssils, però sense una referència explícita a l'"eliminació", el que no garanteix recuperar el terreny perdut per evitar els pitjors efectes de l'escalfament. Això sí, es reconeix que s'està lluny del que va reclamar l'Acord de París i reclama als estats més ambició per fer front al repte ambiental. A Nació hem seguit amb deteniment la cimera. Aquí ho podeu comprovar.    
 

E d'Espinàs

El 5 de febrer moria l'escriptor Josep Maria Espinàs als 95 anys. Deixava un llegat immens d'obra escrita, que incloïa un centenar de novel·les, llibres de viatges i milers d'articles en premsa, on destil·lava un humor irònic i una mirada sobre la realitat que sempre anava més enllà del previsible. Els seus articles diaris a l'Avui i després a El Periódico el van convertir en una de les firmes més llegides i influents del país. Espinàs és autor d'obres com Combat de nit, El teu nom és Olga -sobre la seva filla malalta-, El meu ofici o Una vida articulada. Va ser també un gran impulsor cultural, un dels fundadors d'Els Setze Jutges. Precisament, el primer disc del moviment musical va ser Espinàs canta Brassens, que mostra la clara influència de la cançó francesa en els cantautors catalans. Espinàs també va posar lletra, amb Jaume Picas, a l'himne del Barça.


F de Feijóo

Aquest any serà també aquell en què el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, vingut de Galícia per conduir el seu partit cap a la Moncloa, va topar amb la realitat. L'expresident de la Xunta, considerat fins fa poc un exponent de les posicions més moderades dels seus, ha reaparegut com un líder de verb incendiari, conducta erràtica i declaracions que es van desmentint contínuament una a l'altra, mentre mantenia una candidatura a la investidura que sabia que no podia prosperar. Va insistir des de la mateixa nit de les eleccions espanyoles en què el PP era el guanyador, exigint gairebé el PSOE que es fes a un costat. Un dia es mostrava disposat a parlar amb Junts i l'altre assegurava que no hi tenia res a negociar. Els darrers mesos, irritat per sentir-se presoner a l'oposició, s'ha deixat endur per la pressió dels més exaltats, ha aparegut al costat de José María Aznar i ha reincorporat Cayetana Álvarez de Toledo al seu equip.  


G d'António Guterres

L'actuació del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, davant el conflicte a Gaza ha sorprès la comunitat internacional per la seva fermesa en la crítica a Tel Aviv. Guterres, un home de tarannà conciliador, exprimer ministre socialista de Portugal i considerat en l'ala més moderada del seu partit, ha adoptat una línia de duresa davant la resposta d'Israel a l'atac terrorista de Hamàs. Els EUA van vetar una resolució del Consell de Seguretat que exigia un alto el foc a la franja, malgrat la voluntat de Guterres de fer-la efectiva. El secretari general de l'ONU ha condemnat durament també l'acció dels islamistes i ha exigit l'alliberament dels ostatges en el seu poder, però ha exigit a Israel un alto el foc condemnant els bombardejos de l'exèrcit israelià i qualificant Gaza de "cementiri de nens".


H de Hamàs

El 7 d'octubre, membres armats de l'organització islamista Hamàs trencaven la tanca de Gaza i penetraven en territori israelià, provocant una massacre amb més de 1.200 morts, la immensa majoria civils desarmats. La brutalitat de l'atac provoca la reobertura dramàtica de l'expedient palestí, que feia anys que havia quedat bandejat de les prioritats de la comunitat internacional. Però la resposta del govern israelià de Beniamin Netanyahu, que inclou partits de l'extrema dreta, ha estat implacable, amb l'inici d'una onada de bombardejos de saturació que han provocat més de 18.000 morts. Només un fràgil alto el foc de pocs dies per alliberar ostatges de Hamàs i presoners en mans d'Israel ha estat un parèntesi en la guerra.   


I d'Itziar Castro

El 8 de desembre va morir l'actriu catalana Itziar Castro. Va ser de forma abrupta, als 46 anys, d'un atac de cor mentre nedava. Intèrpret amb molt de carisma, la seva desaparició ha estat rebuda amb molt de dolor pel món de la pantalla, on ella s'havia donat a conèixer amb la sèrie Vis a vis. La seva carrera va anar a més i fou nominada a millor actriu revelació dels Premis Goya pel seu paper a Pieles. Havia assumit amb humor i un caràcter vitalista els seus problemes d'obesitat. Un vitalisme que també havia expressat en un llibre seu de poemes, Con el corazón por delante, un cor que tenia gran però que al final li ha fet una mala passada. 
 

J de Jenni Hermoso

La celebració de la victòria de la selecció espanyola en la final de futbol femení celebrada l'agost a Sidney es va veure agitada quan el president de la Federació, Luis Rubiales, va besar a la boca la jugadora Jenni Hermoso, que ho va denunciar. Aleshores es va desfermar una polèmica que va traspassar fronteres i que es va conèixer com a cas Rubiales. El 10 de setembre, després de resistir-s'hi, Rubiales renunciava al seu càrrec i poc després la FIFA l'inhabilitava durant 3 anys per exercir cap responsabilitat en el món del futbol.  


K de Milan Kundera

El juliol s'enduia l'escriptor txec Milos Kundera, als 94 anys. Amb ell desapareixia un dels grans novel·listes del segle XX, autor de clàssics com La insuportable lleugeresa de l'éssero La lentitud, però també un dels exponents de la dissidència en els països del socialisme de l'est. Militant del Partit Comunista, va abandonar el partit el 1970, després de la Primavera de Praga, un intent de reforma democràtica en un país comunista que va ser ofegat pels tancs de l'URSS. La seva obra literària, que ell volia que no fos considerada tan sols pel seu vessant polític, sumava narrativa, relats curts, poesia i teatre, sempre amb un toc d'humor negre.
 

L de Von der Leyen

Ursula von der Leyen ha continuat sent una de les figures clau de l'escena internacional. La democristiana alemanya, presidenta de la Comissió Europea, aspira a continuar en el càrrec després de les eleccions europees del juny del 2024. Per aconseguir-ho, haurà de parar els peus a Manfred Weber, president del PPE, bavarès i d'una línia més conservadora. De moment, ha aconseguit afermar-se com una peça clau del bloc central de la UE, amb bona interlocució amb governs socialistes com l'espanyol i el portuguès. Després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, però, la seva posició de suport sense matisos a la resposta d'Israel li va suposar un allau de crítiques.
 

M de Milei

Javier Milei serà, sense cap mena de dubte, un dels personatges de l'any. Aquest llicenciat en economia i polemista mediàtic es va convertir en el fenomen de les eleccions argentines, al capdavant de l'aliança La Llibertat Avança i amb una recepta de retallades dràstiques de la despesa social i promesa de privatitzacions salvatges. De posicions ultradretanes, amb un estil incendiari i una motoserra a les mans, Milei es va imposar finalment a un peronisme molt impopular a les urnes. El 10 de desembre va prendre possessió i ara mateix el que donarà de si el seu mandat és una incògnita absoluta.


N de Napoleó

Als seus 87 anys, el director Ridley Scott s'ha atrevit amb una megaproducció com Napoleó, que ha desfermat la controvèrsia i ha rebut moltes crítiques negatives. Amb un recurs als efectes especials que mostren escenes impactants de grans batalles de l'emperador francès, l'actor Joaquin Phoenix (que ja va excel·lir amb Joker) fa una magnífica interpretació del caràcter de Bonaparte. El film, però, peca de l'absència d'una bona contextualització històrica i està massa centrat en la relació tempestuosa amb Josefina com a centre de tota l'epopeia napoleònica. Aquesta serà, però, una de les pel·lícules de l'any.  


O d'Oli

En un àmbit en què l'increment de la inflació s'ha notat especialment ha estat el dels productes alimentaris, especialment en l'oli i el sucre. En el cas de l'oli d'oliva, l'augment del preu ha arribat a incrementar-se fins a més del 70% respecte del preu del 2022. La inflació s'ha mantingut entorn un 3,5% durant el 2023 i ara, a les portes de Nadal, ha descendit unes dècimes fins al 3,2% gràcies a la reducció del preu dels carburants, però la realitat és que els preus dels aliments bàsics continuen a l'alça  


P de "Perro Sanxe"

La capacitat del president espanyol, Pedro Sánchez, per sobreposar-se a totes les situacions ha quedat demostrada plenament aquest 2023. La derrota de les enquestes el 23-J i la investidura del líder socialista han desmentit mesos de relat construït insistentment des dels centres mediàtics i polítics de la dreta espanyola. Sánchez fins i tot s'ha permès fer seu el meme Perro Sanxe, que si inicialment va ser llançat contra ell a les xarxes i als debats més de carrer. Al podcast La Pija y la Quinqui es va donar el gust de dir que li encantava la frase "más sabe el Perro Sanxe por Perro que por Sanxe". L'agost passat, el PSOE va posar en venda marxandatge del mem i el seu web va quedar col·lapsat. Un fenomen de resignificació que ajuda a explicar l'èxit d'un dirigent polític que ha enfilat l'inici de legislatura, ha presidit la UE en el segon semestre d'any i ha destacat en l'escena internacional per la seva crítica severa de la resposta militar d'Israel a Gaza, que ha irritat el govern de Tel Aviv, però ha alineat Sánchez amb una clara majoria de l'opinió, a l'estat espanyol i a fora. Coses del Perro
 

Q de Qatar

El 2023 ha tornat a demostrar el paper destacat que juga un país petit com Qatar en l'escena mundial. Monarquia feudal de la península aràbiga, la família regnant dels Al Thani sempre ha volgut jugar un paper que no fos subordinat al de l'Aràbia Saudita, la gran potència de la regió i guardiana dels lloc sagrats de l'Islam. A Qatar se l'ha acusat de finançar Hamàs i certament protegeix la seva cúpula. Però alhora l'emirat ha trobat el seu espai exercint un paper de mediador en molts capítols del conflicte àrab-israelià. Ho ha tornat a fer, i de manera destacada, en l'actual guerra a Gaza, intervenint per forçar un alto el foc i mediant entre Hasmàs i Israel per aconseguir l'alliberament de desenes d'ostatges en mans de l'organització palestina.


R de Rosalía

Aquest ha tornat a ser un any d'èxits per a una cantant com la catalana Rosalía, amb una carrera consolidada que l'ha convertida en la primera artista de parla hispana que ha estat portada a la revista Rolling Stone. La cantant va entrar en el 2023 impulsada per la bona rebuda espectacular de Motomami, amb el qual va culminar aquest 2023 una gira farcida d'èxits. Rosalía va començar l'any amb una altra cançó de pop flamenc amb elements electrònics, Llylm, i l'ha acabat amb el seu triomf a la gala dels Latin Grammy, quan va deixar el públic conquerit amb una interpretació de Se nos rompió el amor, un tema de Rocío Jurado que es va interpretar com una al·lusió a la seva ruptura sentimental amb el cantant Rauw Alejandro. Les darreres notícies sobre Rosalía han estat la seva voluntat d'instal·lar-se a Barcelona mentre busca un estudi a l'Hospitalet.   


S de Superilla

Superilla és un dels termes que competeix per serneologisme de l'any en la votació popular que organitzen l'Observatori de Neologia de la UPF i la Secció Filològica de l'IEC. El concepte, que té com a pare l'ecòleg Salvador Rueda, biòleg prestigiós i fundador de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, s'ha convertit en omnipresent en tot debat sobre el model de ciutat. Durant l'etapa d'Ada Colau a l'alcaldia, va acabar sent gairebé un logotip urbanístic dels comuns. Això malgrat que no tots els espais verds guanyats a la circulació han rspost al concepte estricte del que és una superilla (Rueda dixit): una quadrícula de nou illes de cases i que concentra el trànsit de pas als carrers perifèrics. Però l'èxit del terme ja és inapel·lable.
 

T de Tusk

L'11 de desembre, el liberal europeista Donald Tusk tornava a presidir el govern de Polònia. La seva formació, Plataforma Cívica, havia aconseguit l'impensable feia pocs mesos: derrotar el govern ultraconservador de Llei i Justícia, que portava 8 anys al poder. Tusk, expresident de la Comissió Europea, ha hagut de sumar forces amb un seguit de partits menors i la Nova Esquerra, de línia socialdemòcrata. El retorn de Tusk suposa un fre a l'ascens ultra a Europa i reforça el bloc liderat per Alemanya i França a Brussel·les.  


U d'Ucraïna

La guerra d'Ucraïna ha entrat en una fase d'impasse. quan s'acosta als 700 dies de conflicte des que les tropes russes van iniciar la invasió el febrer del 2022. La figura del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, continua sent una de les protagonistes de l'escena mundial, però ha perdut el punch que va tenir l'any anterior, quan va liderar la coratjosa resistència del seu poble contra els invasors russos. I l'ha perdut no pas per defectes propis sinó perquè la guerra no dona senyals d'inflexió. Zelenski no perd ocasió per defensar els seus arguments i ser present en tots els fòrums possibles, però els dubtes de les cancelleries no fan més que créixer mentre les anunciades contraofensives ucraïneses no aconsegueixen trencar el front. L'any s'ha acomiadat amb la notícia de la mort de Pau Heras, un jove català que combatia al front ucraïnès.   
 

V de Vallverdú

Aquest 2023ha estat l'Any Vallverdú, que ha homenatjat l'escriptor de ponent Josep Vallverdú. El desembre es va fer l'acte de comiat de la commemoració a Balaguer. El que ha fet d'aquest any un esdeveniment especial és que l'escriptor -col·laborador de Nació- ha pogut assaborir el seu any bé de salut i intervenint en moltes de les activitats programades, comissariades per la també escriptora Carme Vidalhuguet i que ha fet un viatge per tots els vessants d'una obra literària que comprèn des de literatura per a nens i joves -amb el popular Rovelló- a llibres memorialístics i poesia.    


W de Waterloo

Les eleccions espanyoles del 23 de juliol van oferir un escenari de pactes inesperat i que va desmentir totes les previsions electorals. Desmentint les enquestes, el bloc PP-Vox no assolia la majoria i hi havia la possibilitat d'una investidura de Pedro Sánchez. Però això exigia una entesa explícita amb Junts i amb Carles Puigdemont. El president a l'exili va recuperar protagonisme polític, ja que els 7 diputats de Junts eren imprescindibles per conformar una majoria amb Sánchez. De cop i volta, tot passava per Puigdemont. Així es van viure setmanes increïbles, amb una entrevista de Puigdemont amb Yolanda Díaz, o amb l'home fort del PSOE, Santos Cerdán, anant a negociar a Bèlgica. Finalment, hi va haver acord. Junts va votar la investidura de Sánchez i l'acord amb el PSOE parla de negociar per superar el "conflicte històric" entre Catalunya i l'Estat, alhora que esmenta un referèndum d'autodeterminació seguint l'article 92 de la Constitució, que tracta de consultes autoritzades pel Congrés.


X de "X" (antic Twitter)

La compra -per 44.000 milions de dòlars- per part del magnat Elon Musk de la xarxa social Twitter ha superat l'any i aquest 2023 els experts han fet balanç d'una operació que va començar amb una veritable sacsejada, incloent una reestructuració salvatge de la plantilla. El juliol passat va desaparèixer la icona de l'ocell blau, substituït ara per la X, un canvi que ha rebut moltes crítiques. Com també la decisió de Musk d'"indultar" molts comptes que havien estat censurats per llançar missatges falsos i que Musk ha decidit recuperar al·ludint a la llibertat d'expressió.

De moment, el magnat continua tenint al cap la idea de fer que X sigui de pagament, però en tot cas el caràcter inestable del personatge no augura un futur estable. Això en el moment d'emergència de la Intel·ligència Artificial (IA), després que fou llançat al mercat per OpenAl -que té Microsoft com a inversor destacat-, el novembre del 2022, el ChatGPT. La IA ha desfermat un debat profund sobre totes les implicacions que pot generar, també en el terreny de les llibertats i la privacitat de l'individu. Un dels màxims experts en noves tecnologies, el professor de la URV Manuel Sanromà, en parlava en aquesta entrevista. Precisament Sanromà és un dels impulsors de l'entitat Civicai.cat, que ha nascut per garantir l'accés de tothom a la IA però també perquè el seu ús respongui a les exigències de l'ètica i la preservació dels drets de les persones. 
 

Y de Yevgueni Prigozhin

El 24 de juny, es produïa un fet que va deixar glaçada la comunitat internacional. Després de mesos de tensions amb l'alt comandament militar, Yevgueni Prigozhin, cap de les milícies mercenàries prorusses Wagner, van amotinar-se i van iniciar un moviment en direcció a Moscou. Va ser una prova de força amb Vladímir Putin que va concloure amb la mediació del president de Bielorrússia, Aleksandr Lukashenko, i la sortida de Progozhin cap a Bielorrússia. El cert és que després es va perdre el rastre del cap de Wagner. Fins al 23 d'agost, quan va morir en un accident d'avió provocat


Z de la generació Z

La darrera Enquesta sobre generacions i participació elaborada pel CEO, que es va presentar l'octubre passat, mostrava dades molt preocupants sobre la penetració de les idees d'extrema dreta sobre els més joves, l'anomenada generació Z, els nascuts entre el 1997 i el 2012. Malgrat que una majoria se situen a l'esquerra, concretament fins a un 8% dels joves d'aquesta franja s'ubiquen en posicions d'extrema dreta, mentre que ja és un 9% si es tracta de nois. Un percentatge superior als qui s senten propers als ultres en la franja més gran, l'anomenada Generació Silenciosa, els majors de 78 anys. Si a aquest percentatge se suma els joves que es consideren de dretes (14%), ja estem parlant d'un bloc d'un 22%, superior també a la resta de segments d'edat. Per anar-hi pensant. 
Arxivat a