"Haver salvat la vida a les 630 persones de l'Aquarius fa que valgui la pena dedicar-se a la política". L'afirmació està recollida al llibre Manual de Resistencia (Península) que Pedro Sánchez va publicar just abans de les eleccions del 2019. Mesos abans, al juny del 2018, just quan aterrava a la Moncloa, va convertir l'acollida de les persones a bord del vaixell gestionat per Metge Sense Fronteres i SOS Mediterranée en buc insígnia del que havia de ser la política migratòria del nou govern, que en aquell moment era del PSOE en solitari. Quatre anys després de l'Aquarius i just en un moment en què l'estat espanyol ha acollit més de 120.000 refugiats de la guerra a Ucraïna, la tragèdia a Melilla i la resposta de Sánchez –amb felicitació a la policia marroquina inclosa just després dels fets- demostren l'erràtica gestió que la Moncloa, ara participada també per Podem, ha fet d'aquest drama humanitari.

El posicionament amb l'Aquarius i la bandera que va aixecar Sánchez per liderar una política migratòria diferent a la del PP aviat va fer aigües amb noves devolucions en calent a la tanca de Ceuta i Melilla i reticències per facilitar un port segur a altres embarcacions. En paper mullat ha quedat el compromís de derogar la llei de seguretat ciutadana -llei mordassa- i les devolucions en calent, així com la retirada de les concertines anunciada a bombo i platerets. Tot plegat, mentre a Europa continua sense haver-hi una proposta per garantir vies legals d'entrada i distribuir de forma equitativa les persones que fugen de conflictes i de la fam i sol·liciten asil. 

El desplegament sense precedents per acollir els migrants de l'Aquarius ja va començar a quedar en un miratge dos mesos després, quan es van expulsar en menys de 48 hores 116 persones que havien saltat la tanca a Ceuta. Aleshores, i davant les crítiques i denúncies de les organitzacions humanitàries, l'argumentari del govern espanyol va ser subratllar la "violència" que havien patit agents dels cossos de seguretat perquè set guàrdia civils van patir lesions. L'aleshores vicepresidenta Carmen Calvo va pronunciar-se en aquests termes: "Legalment és molt diferent quan es rescata algú al mar, en una emergència humanitària, a la situació d'algú que assalta violentament una frontera". 

L'entrada de Podem al govern a principis del 2020 no va servir tampoc per garantir canvis en aquest àmbit. Fa un any, quan milers de persones -unes 8.000, segons dades del govern espanyol- van arribar nedant a Ceuta en plena crisi amb el Marroc per l'acollida del líder del Front Polisario a Espanya, les devolucions en calent es van produir de forma massiva. També de menors tutelats. I ara, aquestes devolucions sense les garanties exigides per llei han continuat en plena tragèdia fa una setmana a la tanca de Melilla, la primera d'aquesta magnitud que es produeix des del pacte de Sánchez amb el Marroc per la situació del Sàhara. 

[h3]La frontera sud a la cimera de l'OTAN[/h3]
El president del govern espanyol va qualificar de "ben resolta" una actuació policial per part del règim marroquí que va acabar amb la vida d'almenys 37 persones. Molts dels que van intentar saltar la tanca fugien de conflictes com el de Sudan. Des de la Moncloa asseguren que Sánchez no havia vist les imatges de les agressions policials i de l'agonia de morts i ferits quan va fer aquestes declaracions dissabte de la setmana passada. "No tenia tota la informació", argumenten. Però el cas és que, tot i haver lamentat les morts, a la vigília d'una cimera de l'OTAN on el govern espanyol volia situar la gestió de la frontera sud al bell mig de l'agenda, va reincidir en la defensa dels agents davant la "violència" d'un assalt que atribueix a les màfies. 

"Col·laborar en un enfoc integral per a la gestió dels fluxos migratoris irregulars que garanteixi un tracte just i humà dels migrants", recull la declaració conjunta de Pedro Sánchez i Joe Biden, una afirmació que xoca frontalment amb el drama a la tanca de Melilla. Lluny queden també les afirmacions i els tuits del president i líder del PSOE denunciant la desídia del govern de Mariano Rajoy quan es va produir la tragèdia del Tarajal. "Rajoy no menciona la mort de 15 éssers humans a la frontera de Ceuta. Parla del 'que ha passat' a Ceuta, Melilla..." deia en una piulada el 25 de febrer del 2014. 

[h3]El contrast amb l'acollida dels ucraïnesos[/h3]
Més enllà de la tanca, l'acció amb l'Aquarius no ha tingut continuïtat pel que fa als vaixells de rescat de migrants a la Mediterrània, més enllà de l'actuació d'acollida més a petita escala de 60 persones a bord de l'Open Arms al port de Barcelona. Després, aquest vaixell va estar durant més de 100 dies bloquejat al 2019 perquè se li va denegar el permís per sortir a rescatar persones a les costes de Líbia. Segons va al·legar en el seu moment el govern espanyol, la decisió del capità marítim de Barcelona -que depèn del ministeri de Foment- venia marcada pels altres estats implicats, que no li garantirien un port segur en cas que rescatés immigrants naufragats.

Finalment, l'equip d'Òscar Camps va esquivar la prohibició i va salpar amb l'argument que anava a fer "observació de drets humans", però va tornar a rescatar. En concret, 160 persones que van estar 19 dies durant l'agost en alta mar per la política de ports tancats del govern de Salvini a Itàlia i de Malta. "No té permís per rescatar", va dir de nou Calvo encenent la polèmica, una situació que va obrir un nou front amb Podem al govern espanyol. 

L'esclat de la guerra a Ucraïna ha accentuat encara més la diferència de tracte de les persones migrants en funció de la seva procedència i del conflicte del qual fugen. L'onada de solidaritat per atendre les persones que han abandonat el país per l'atac rus a un país d'Europa contrasta amb la gestió de la frontera. La Unió Europea va aprovar donar de forma immediata permís de treball i de residència a tots els refugiats. Tot plegat, l'evidència de l'erràtica gestió de la política migratòria. Quatre anys després de l'arribada a la Moncloa, s'ha fet evident que la promesa de l'Aquarius va quedar enfonsada en el simbolisme.