Bosch, acompanyat de Ramoneda, Bohigas i Colominas. Foto: Q.S./NDLa política catalana té moments més onírics que èpics. Un exemple és la postal viscuda aquesta tarda a la seu d'Òmnium Cultural, la catedral del que s'anomena la vaporosa societat civil catalana. Socialistes desencantats com Oriol Bohigas i Josep Ramoneda asseguts a la mateixa taula que un hooligan de CDC com Agustí Colominas, per presentar un llibre sobre la consulta sobiranista de Barcelona del passat mes d'abril, que per reblar el clau està escrit pel candidat d'ERC el proper 20N, Alfred Bosch. Una fotografia que només es pot retratar a Barcelona, la capital d'un país en què la força del catalanisme és proporcional a la seva capacitat de fragmentació - quant més fort és el catalanisme més divisió a les forces polítiques catalanistes-.
La sala d'actes de la seu nacional del carrer Diputació de Barcelona s'ha omplert a vessar d'un públic convençut i disposats a aprehendre "l'independentisme amable" amb què Alfred Bosch intenta evangelitzar els votants sobiranistes del proper 20N.
Amb l'excusa de la sortida al mercat del llibre I ara què?, -títol robat a Lenin amb el qual Bosch fa una crònica de la política catalana fins consulta sobiranista del 10 d'abril a Barcelona, de la queen va ser portaveu de l'organització- Bohigas, Corominas i Ramoneda han dit la seva sobre el pòsit del llibre: la independència de Catalunya.
Amb to de complicitat i amb aquell punt de perversitat que tenen les trapelleries polítiques, com ara festejar amb amics que ara personalitzen candidatures de partits, tots tres han fet la gara-gara a Bosch. Bohigas ha assegurat que ha quedat "convençut de l'independentisme com a opció política". Corominas ha assenyalat que tots els camins, tant sobiranistes de CiU com independentistes d'ERC, porten a la sobirania plena. I Ramoneda ha glossat el sexappeal de "l'independentisme laic" que destil·la el llibre de Bosch.
Tarda d'amics, doncs, per explicar que l'independentisme de "bon rotllo, amable, laic i transversal" no fa mal a ningú i pot atraure cossos que fins ara orbitaven en coordenades més autonomistes o federalistes que no pas independentistes. Fins i tot, un independentisme que pot rivalitzar “fraternalment” amb CiU. La política catalana té aquestes coses. El llibre, malgrat que segons Bosch "no és un llibre d'un candidat", ha servit de fil conductor a l'autor per explicar la seva decisió de fer el pas a la política. Segons Bosch, "cal muscular políticament els moviments socials, com el de les consultes", i aquí rau el leitmotiv de la seva decisió.
Acompanyat de l'esperit del 10J i amb l'apostolat d'un independentisme allunyat de dogmes culturals, econòmics o socials, Bosch ha comparat la sala d'actes d'Òmnium amb la seu del gremi de fusters de Philadelphia, on es va encetar el procés d'independència. "Hi vaig estar aquest any i us asseguro que era la meitat que aquesta sala d'Òmnium", ha detallat amb accent d'historiador. El missatge escrit i oral de Bosch és "ser transversals perquè allò irreversible s'ha imposat i allò impossible ha mort". Allò que també van albirar en el seu dia els revolucionaris reunits a Philadelphia. "Que l'esperit del 10A us acompanyi!", la benaurança Bosch.
