Ens encanta Sant Jordi. D’entre totes les coses que fan que les cabòries de la nostra desvalguda catalanitat es vesteixin d'universalitat, és la més fascinant. Per això direm, orgullosos, que és la millor bogeria que hem estat capaços de crear. I direm, també, que és la gran essència d’un tarannà secular, com si fos normal comprar llibres com si fóssim feres desnodrides. O com si el seny sempre fos superat per la rauxa, però mai fos prou temorós de perdre la raó. Ve-t'ho aquí l’èxit esclatant d’una diada que no genera frustració, que no desboca temors ni revenges. Que fa de bon viure, justament perquè és viva.
 
I perquè és viva, que hem volgut alimentar el seu caràcter social, polític i literari. Perquè Sant Jordi ens recorda, any rere any, que som una comunitat festiva, una entitat nacional que es reivindica en la seva especificitat i en un esplèndid catàleg d’autors, llibres i editorials. I perquè és viva, que ha anat sumant adeptes i s’ha fet gran, enorme. I això ha fet que afegim noves xifres i més números, al mateix temps que hem rebaixat l’exigència i hem jugat a ser la desmesura que no va enlloc, amb un "tot s’hi val" vestit d’innocència. D’un primer germen que donava vigor a la indústria literària –amb tots els ets i uts–, hem passat a la perversió del pur negoci, aquell que ja no treballa en l’exigent autoafirmació del cor de tot una comunitat. El drac ha matat Sant Jordi.
 
Arribats fins aquí –any 2015, consolidats els autors "mediàtics" com a nous herois del gran aparador–, podem seguir com ara i confondre l’emoció amb el màrqueting, fer veure que emergim de la misèria del tràfec diari, o viure en la immediatesa de les novetats mentre oblidem la persistència d’allò que prestigia una cultura.

Tanmateix, depèn de nosaltres que ens reivindiquem com un poble capaç de ser increïblement singular, que reinventem de nou aquesta festa de foc artificial, i ens fem amb l’oportunitat de passejar sense massificar els pocs espais democràtics que té la cultura, i que ens sentim cofois de la nostra petita civilització d’arrauxats lletraferits, i que aprofitem que el bon temps vol quedar-se per sempre, i pensem que el miracle podria ser possible, de nou.

Per un Sant Jordi sense lectors esporàdics, i per una diada on qui sempre mori sigui el drac. Pensem-hi, que ens encanta Sant Jordi i encara hi som a temps.