04
d'octubre
de
2017, 06:58
Actualitzat:
05
d'octubre,
13:22h
En paral·lel a la mobilització ciutadana, el flanc institucional de l'independentisme perfila com traslladar al Parlament el resultat del referèndum celebrat diumenge sota un clima inèdit de repressió policial. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, els actors implicats -Govern, partits i entitats del sobiranisme civil- ja perfilen un redactat que parlarà d'inici de la República catalana "de dret, democràtica i social" i que apel·larà a la mediació internacional, així com també a l'obertura del procés constituent de base ciutadana ja inclòs en la llei de transitorietat. La fórmula que s'explora, segons fonts coneixedores dels contactes, no és immediata, sinó que deixa un termini "d'entre tres i sis mesos" per fer efectiva la declaració. La fórmula, sostenen fonts del Govern, s'està "negociant". El discurs dur del rei, insisteix l'executiu en privat, pot alterar el calendari i el redactat de la declaració.
Tanmateix, si s'està negociant és perquè encara no hi ha acord, i no tots els actors implicats estan d'acord. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, exhortava el Parlament a "proclamar ja" la independència per recollir el testimoni de l'1-O, i sectors d'ERC i de la CUP prefereixen fer efectiva ja una DUI que permeti constituir immediatament l'estat català davant la repressió estatal. Dirigents consultats del PDECat insisteixen que això suposaria "matar" el procés i el "capital polític" del referèndum. Un alt dirigent governamental assegura que una de les vies que s'estan posant damunt la taula és incloure unes eleccions -no necessàriament de caràcter constituent, com ja apareix al full de ruta- que servissin per referendar l'1-O.
Els òrgans de direcció del PDECat es van reunir dilluns a la tarda en presència de Carles Puigdemont, que tenia ganes d'escoltar -segons els presents- les opinions de la cúpula de la formació. "Les opinions van ser diverses, però la conclusió general és que no queda més remei que declarar la independència cuidant bé les formes", sosté una font coneixedora de la trobada. Artur Mas, que segueix participant activament en tots els debats rellevants sobre el procés -en públic i a porta tancada-, va demanar fer costat a Puigdemont davant les responsabilitats penals que li poden caure si segueix endavant amb el procés.
Els matisos i els tempos existeixen, tot i que s'evita airejar-los. "Hem de recordar que mig Catalunya no creu en el nostre ordenament ni en la nostra legitimitat", sosté un dirigent de l'executiu consultat per NacióDigital. "Fer una declaració unilateral d'independència en 48 hores ens mata", sosté un alt dirigent del PDECat, que observa el retorn d'un escenari de "tacticisme polític" per part de les formacions i les entitats. "El problema es que les entitats ja tornen a ser a l'escenari 9-N. Es pot comparar amb allò de president, posi les urnes!. Ara som al president, DUI ja!", ressalta un tercer alt responsable dels nacionalistes. El més adequat, insisteixen al quarter general del PDECat, és incloure una clàusula de temporalitat (entre tres i sis mesos) que prepari el país pel nou estadi -en els termes que inclou la llei de transitorietat- i miri a Europa, a la qual Carles Puigdemont ja ha apel·lat.
Altres sectors, però, destaquen que cal no definir la declaració com una "DUI en diferit". El més possible és que el ple de balanç dels resultats del referèndum es faci el cap de setmana, els dies 7 -dissabte- i 8 -diumenge- d'octubre. Es vol evitar el dia 6 per les seves connotacions històriques: la proclamació de l’estat català i el posterior empresonament de Lluís Companys. La mesa i la junta de portaveus es reuneixen aquest dimecres a partir de les 10.30 per fixar la data i l'ordre del dia del ple. Puigdemont té la potestat, com a president de la Generalitat, d'intervenir davant dels 135 diputats quan així ho desitgi, de manera que no hi haurà les traves reglamentàries viscudes en el ple que va aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica. El president insistia ahir a la BBC que declararà la independència en els propers dies.
L'article 155 en marxa
Fa setmanes que el Govern i la majoria parlamentària treballen en el redactat de la declaració d'independència. "Fins i tot hi ha alts dirigents del Govern, com és el cas del vicepresident Oriol Junqueras, que ja hi han fet esmenes", sostenen fonts coneixedores de les negociacions. La idea global, segons coincideixen tots els consultats, és que es certifiqui que l'1-O va ser "vinculant" i que tots els passos a fer són "irreversibles". La declaració d'inici de l'estat català, sumada a la mobilització permanent -no es descarten més jornades com la d'ahir a tot el país-, són la clau, segons l'independentisme, per aconseguir que Europa intervingui i es dialogui amb l'Estat.
De moment, però, aquest escenari és lluny. Molt lluny. Per dos motius: perquè la Comissió Europea, més enllà d'un retret a Rajoy per la violència amb la qual va frenar l'1-O, està alineada amb la posició constitucionalista i es nega a fer pronunciaments públics sobre la qüestió. Només l'ONU ha demanat obrir una investigació "imparcial" sobre les agressions policials de diumenge, que estan sent menystingudes pel PP i equiparades a les protestes ciutadanes contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola desplegada excepcionalment a Catalunya.
El discurs del rei Felip VI, que fins ara havia optat per la invisibilitat com a mètode per trampejar la crisi catalana, fa obrir el xoc en una nova dimensió. El cap d'estat, teòricament destinat a tenir un paper arbitral, va abonar ahir les tesis del PP i de Ciutadans i va anticipar les mesures que es prendran en els propers dies. Va recordar que l'Estat tenia mecanismes per "restaurar l'ordre constitucional" a Catalunya, obrint la porta a l'aplicació de l'article 155. Això requeriria un decret del Govern i l'aval del Senat, on el PP té majoria absoluta. L'executiu de Mariano Rajoy calcula que pot fer tot el procediment en tan sols cinc dies, una urgència extraordinària.
No serà fins la setmana que ve que Rajoy compareixerà al Congrés dels Diputats per explicar les mesures que prendrà. Un dels dubtes que plana sobre els propers dies és què farà l'Estat contra càrrecs públics catalans en el moment en què es declari la independència. Quan es van detenir 15 persones per la preparació del referèndum, de portes endins el Govern ja es va preparar per mesures més dràstiques contra membres de l'executiu. Els càrrecs de rebel·lió i sedició, segons la visió de les institucions espanyoles, podrien ser aplicats a Puigdemont i a Junqueras. Més llenya al foc que podria precipitar els esdeveniments a Palau i al Parlament.
Tanmateix, si s'està negociant és perquè encara no hi ha acord, i no tots els actors implicats estan d'acord. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, exhortava el Parlament a "proclamar ja" la independència per recollir el testimoni de l'1-O, i sectors d'ERC i de la CUP prefereixen fer efectiva ja una DUI que permeti constituir immediatament l'estat català davant la repressió estatal. Dirigents consultats del PDECat insisteixen que això suposaria "matar" el procés i el "capital polític" del referèndum. Un alt dirigent governamental assegura que una de les vies que s'estan posant damunt la taula és incloure unes eleccions -no necessàriament de caràcter constituent, com ja apareix al full de ruta- que servissin per referendar l'1-O.
Els òrgans de direcció del PDECat es van reunir dilluns a la tarda en presència de Carles Puigdemont, que tenia ganes d'escoltar -segons els presents- les opinions de la cúpula de la formació. "Les opinions van ser diverses, però la conclusió general és que no queda més remei que declarar la independència cuidant bé les formes", sosté una font coneixedora de la trobada. Artur Mas, que segueix participant activament en tots els debats rellevants sobre el procés -en públic i a porta tancada-, va demanar fer costat a Puigdemont davant les responsabilitats penals que li poden caure si segueix endavant amb el procés.
El caràcter de les properes eleccions catalanes centra part del debat intern i el PDECat veu amb mals ulls una "DUI immediata"
Els matisos i els tempos existeixen, tot i que s'evita airejar-los. "Hem de recordar que mig Catalunya no creu en el nostre ordenament ni en la nostra legitimitat", sosté un dirigent de l'executiu consultat per NacióDigital. "Fer una declaració unilateral d'independència en 48 hores ens mata", sosté un alt dirigent del PDECat, que observa el retorn d'un escenari de "tacticisme polític" per part de les formacions i les entitats. "El problema es que les entitats ja tornen a ser a l'escenari 9-N. Es pot comparar amb allò de president, posi les urnes!. Ara som al president, DUI ja!", ressalta un tercer alt responsable dels nacionalistes. El més adequat, insisteixen al quarter general del PDECat, és incloure una clàusula de temporalitat (entre tres i sis mesos) que prepari el país pel nou estadi -en els termes que inclou la llei de transitorietat- i miri a Europa, a la qual Carles Puigdemont ja ha apel·lat.
La plaça Universitat, desbordada aquest dimarts. Foto: Josep M. Montaner
Altres sectors, però, destaquen que cal no definir la declaració com una "DUI en diferit". El més possible és que el ple de balanç dels resultats del referèndum es faci el cap de setmana, els dies 7 -dissabte- i 8 -diumenge- d'octubre. Es vol evitar el dia 6 per les seves connotacions històriques: la proclamació de l’estat català i el posterior empresonament de Lluís Companys. La mesa i la junta de portaveus es reuneixen aquest dimecres a partir de les 10.30 per fixar la data i l'ordre del dia del ple. Puigdemont té la potestat, com a president de la Generalitat, d'intervenir davant dels 135 diputats quan així ho desitgi, de manera que no hi haurà les traves reglamentàries viscudes en el ple que va aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica. El president insistia ahir a la BBC que declararà la independència en els propers dies.
L'article 155 en marxa
Fa setmanes que el Govern i la majoria parlamentària treballen en el redactat de la declaració d'independència. "Fins i tot hi ha alts dirigents del Govern, com és el cas del vicepresident Oriol Junqueras, que ja hi han fet esmenes", sostenen fonts coneixedores de les negociacions. La idea global, segons coincideixen tots els consultats, és que es certifiqui que l'1-O va ser "vinculant" i que tots els passos a fer són "irreversibles". La declaració d'inici de l'estat català, sumada a la mobilització permanent -no es descarten més jornades com la d'ahir a tot el país-, són la clau, segons l'independentisme, per aconseguir que Europa intervingui i es dialogui amb l'Estat.
De moment, però, aquest escenari és lluny. Molt lluny. Per dos motius: perquè la Comissió Europea, més enllà d'un retret a Rajoy per la violència amb la qual va frenar l'1-O, està alineada amb la posició constitucionalista i es nega a fer pronunciaments públics sobre la qüestió. Només l'ONU ha demanat obrir una investigació "imparcial" sobre les agressions policials de diumenge, que estan sent menystingudes pel PP i equiparades a les protestes ciutadanes contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola desplegada excepcionalment a Catalunya.
La intervenció extraordinària de Felip VI anticipa l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i mesures contra Puigdemont, Junqueras i Forcadell
El discurs del rei Felip VI, que fins ara havia optat per la invisibilitat com a mètode per trampejar la crisi catalana, fa obrir el xoc en una nova dimensió. El cap d'estat, teòricament destinat a tenir un paper arbitral, va abonar ahir les tesis del PP i de Ciutadans i va anticipar les mesures que es prendran en els propers dies. Va recordar que l'Estat tenia mecanismes per "restaurar l'ordre constitucional" a Catalunya, obrint la porta a l'aplicació de l'article 155. Això requeriria un decret del Govern i l'aval del Senat, on el PP té majoria absoluta. L'executiu de Mariano Rajoy calcula que pot fer tot el procediment en tan sols cinc dies, una urgència extraordinària.
No serà fins la setmana que ve que Rajoy compareixerà al Congrés dels Diputats per explicar les mesures que prendrà. Un dels dubtes que plana sobre els propers dies és què farà l'Estat contra càrrecs públics catalans en el moment en què es declari la independència. Quan es van detenir 15 persones per la preparació del referèndum, de portes endins el Govern ja es va preparar per mesures més dràstiques contra membres de l'executiu. Els càrrecs de rebel·lió i sedició, segons la visió de les institucions espanyoles, podrien ser aplicats a Puigdemont i a Junqueras. Més llenya al foc que podria precipitar els esdeveniments a Palau i al Parlament.
Felip VI, durant la intervenció extraordinària d'aquest dimarts Foto: Casa Reial