05
d'abril
de
2023, 19:15
Actualitzat:
06
d'abril,
17:02h
La convocatòria formal de les municipals ha marcat aquesta setmana l'inici de la cursa electoral. Més enllà de Barcelona, hi ha poques enquestes que permetin preveure'n el resultat, i el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) fet públic aquest dimecres no n'és una excepció (pel cost que suposa tenir mostres representatives de tots els municipis). Ara bé, sí que deixa algunes claus per analitzar el comportament electoral i els elements que poden marcar la diferència.
1. Efecte Trias?
Una de les poques novetats respecte anteriors baròmetre és que Junts recupera terreny després de diverses caigudes consecutives. De fet, PSC i ERC consoliden el mateix resultat que en l'anterior enquesta, els primers lleugerament a l'alça i els segons, a la baixa, respecte les eleccions del 2021. El canvi de tendència de Junts es podria deure a l'anomenat efecte Trias, ja que l'elecció del candidat a Barcelona també va fer capgirar les previsions demoscòpiques a nivell local, i podria arrossegar a l'alça el partit més enllà de la capital. Així i tot, Junts segueix sent la formació que més cauria respecte els anteriors comicis, segons el CEO.
Evolució de la intenció de vot dels partits, de cara a unes eleccions al Parlament
Les línies marquen la previsió central de cada baròmetre i les ombres al voltant, la franja alta i baixa del seu marge d'error
2. La condemna de Borràs
El baròmetre no reflecteix encara l'impacte de la condemna a Laura Borràs, ja que el treball de camp va ser entre la fi del judici i la publicació de la sentència. Així i tot, sí que permet observar com la presidenta suspesa del Parlament gaudeix d'una gran valoració entre l'electorat de Junts, però molt menor entre la resta. Aquest diferencial és només equiparable al que presenten els dirigents de forces de la dreta espanyolista i, si bé li ocorre un fet encara més exagerat a Carles Puigdemont, l'expresident sí que rep bones valoracions dels votants d'ERC i la CUP, els quals suspenen Borràs. No es preveu, per tant, una onada de solidaritat forta més enllà de la pròpia formació.
Com valoren cada dirigent polític els seus votants i aquells que no els voten?
3. Junqueras i la porositat d'ERC
Al contrari que Borràs, Oriol Junqueras és, d'entre els dirigents amb nivells alts de coneixement, el millor valorat per la resta d'electorats. La seva activació en campanya, per tant, podria ser una carta útil per a ERC a l'hora de pescar suports en altres partits. I els republicans tenen opcions d'aconseguir-ne, ja que són la segona opció preferida pels votants tant del PSC com de Junts, els comuns i la CUP. En canvi, Junts només pot optar a rascar entre electorat republicà, si bé aquest està més dividit i dubta entre diverses alternatives, com el PSC, qui també pot mossegar en Junts, els comuns, Cs o el PP.
A qui votaria l'electorat de cada partit, si no votés la primera opció?
Només es mostren les opcions amb més d'un 5% de cites com a alternativa, en cada electorat
4. Vot dual en ajuntaments i Parlament
Totes aquestes dades fan referència als suports a partits a nivell nacional, però fins a quin punt això afecta en unes municipals? Segons apunta el CEO, la meitat dels catalans vota el mateix partit a les eleccions locals i catalanes, però un 40% canvia. Aquest vot dual és més clar als pobles petits, però també a Barcelona. I pel que fa a electorats, els partits que tenen votants més fidels en tots els comicis són el PSC, Junts i el PP, cosa que pot facilitar la campanya als seus candidats locals. De fet, no és estrany, ja que també són els electorats més envellits i la gent gran és la que canvia menys d'unes eleccions a altres.
Vota diferent a les eleccions municipals i catalanes o sempre opta pel mateix partit?
5. El partit o el candidat?
Ara bé, més enllà del criteri general, què passaria si un partit llunyà, que no agrada, presentés un bon alcaldable? En aquest cas, un 41% votaria aquest candidat i un altre 42% es mantindria fidel al partit més proper, encara que el cap de llista no li fes tant el pes. En aquest cas, l'atracció de la persona es veu encara més clara en els pobles petits i mitjans. I els electorats que menys es deixarien seduir per bons alcaldables aliens són els més d'esquerres, els dels comuns i la CUP, seguits de lluny per ERC. Aquests partits, per tant, serien els que haurien de patir menys pels fitxatges de la competència.
Si es presentés un bon candidat per un partit que no li agrada, el votaria a ell o al partit que li és més proper?
6. Desconeixement a les ciutats
Les campanyes locals acostumen a centrar-se molt en la figura dels alcaldables, però a molts d'aquests no els agradarà saber que, encara que guanyin, molts veïns no els coneixeran. Només el 57% de catalans sap el nom del seu alcalde, amb xifres molt baixes sobretot a les ciutats (excepte Barcelona). En canvi, als grans municipis se sap més el partit al qual pertanyen, si bé, a nivell global, només la meitat de ciutadans pot citar la formació que ostenta l'alcaldia del seu ajuntament. De fet, tan sols un 55% sap dir exactament què es tria a les eleccions municipals del proper 28 de maig. El desconeixement de la política municipal és elevat.
Sap com es diu el seu alcalde, a quin partit pertany i què s'escull a les eleccions municipals del 28 de maig? (segons mida dels municipis)
7. Confiança en els ajuntaments
Nombroses administracions pateixen una crisi de credibilitat els darrers anys. Tot i això, els ajuntaments se'n salven una mica, ja que són els únics que, en una escala de confiança de 0 a 10, aconsegueixen un aprovat just, de mitjana. És una nota inferior que en baròmetres anteriors, però clarament superior al 4 de la Generalitat i el 3,4 del govern espanyol. En tot cas, és clarament als municipis petits, on hi pot haver més proximitat amb els veïns, on aquesta valoració és més alta. L'opinió respecte els altres governs, en canvi, no varia tant entre pobles i ciutats.
Quin nivell de confiança li mereix cada administració? (segons mida dels municipis)
8. Valoració a l'alça dels governs
Malgrat la desconfiança respecte la política supralocal, el darrer baròmetre apunta a una millora en la valoració dels governs català i espanyol. Especialment la Generalitat havia patit descensos pronunciats en les anteriors enquestes, fins a assolir només un 3,5, després de la sortida de Junts. Ara, després de l'aprovació de pressupostos, l'executiu d'ERC ha remuntat fins al 4,2, una nota similar a les més altes dels últims anys. Això es pot deure també a la millora de les expectatives econòmiques que detecta també el CEO, les quals ajuden a elevar la valoració dels governs. Com la de l'espanyol fins a un històric 4,1. Repercutirà això electoralment en els partits que conformen cada executiu?
Evolució de la valoració de la gestió dels governs català i espanyol (mitjana en una escala del 0 al 10)
1. Efecte Trias?
Una de les poques novetats respecte anteriors baròmetre és que Junts recupera terreny després de diverses caigudes consecutives. De fet, PSC i ERC consoliden el mateix resultat que en l'anterior enquesta, els primers lleugerament a l'alça i els segons, a la baixa, respecte les eleccions del 2021. El canvi de tendència de Junts es podria deure a l'anomenat efecte Trias, ja que l'elecció del candidat a Barcelona també va fer capgirar les previsions demoscòpiques a nivell local, i podria arrossegar a l'alça el partit més enllà de la capital. Així i tot, Junts segueix sent la formació que més cauria respecte els anteriors comicis, segons el CEO.
Evolució de la intenció de vot dels partits, de cara a unes eleccions al Parlament
Les línies marquen la previsió central de cada baròmetre i les ombres al voltant, la franja alta i baixa del seu marge d'error
2. La condemna de Borràs
El baròmetre no reflecteix encara l'impacte de la condemna a Laura Borràs, ja que el treball de camp va ser entre la fi del judici i la publicació de la sentència. Així i tot, sí que permet observar com la presidenta suspesa del Parlament gaudeix d'una gran valoració entre l'electorat de Junts, però molt menor entre la resta. Aquest diferencial és només equiparable al que presenten els dirigents de forces de la dreta espanyolista i, si bé li ocorre un fet encara més exagerat a Carles Puigdemont, l'expresident sí que rep bones valoracions dels votants d'ERC i la CUP, els quals suspenen Borràs. No es preveu, per tant, una onada de solidaritat forta més enllà de la pròpia formació.
Com valoren cada dirigent polític els seus votants i aquells que no els voten?
3. Junqueras i la porositat d'ERC
Al contrari que Borràs, Oriol Junqueras és, d'entre els dirigents amb nivells alts de coneixement, el millor valorat per la resta d'electorats. La seva activació en campanya, per tant, podria ser una carta útil per a ERC a l'hora de pescar suports en altres partits. I els republicans tenen opcions d'aconseguir-ne, ja que són la segona opció preferida pels votants tant del PSC com de Junts, els comuns i la CUP. En canvi, Junts només pot optar a rascar entre electorat republicà, si bé aquest està més dividit i dubta entre diverses alternatives, com el PSC, qui també pot mossegar en Junts, els comuns, Cs o el PP.
A qui votaria l'electorat de cada partit, si no votés la primera opció?
Només es mostren les opcions amb més d'un 5% de cites com a alternativa, en cada electorat
4. Vot dual en ajuntaments i Parlament
Totes aquestes dades fan referència als suports a partits a nivell nacional, però fins a quin punt això afecta en unes municipals? Segons apunta el CEO, la meitat dels catalans vota el mateix partit a les eleccions locals i catalanes, però un 40% canvia. Aquest vot dual és més clar als pobles petits, però també a Barcelona. I pel que fa a electorats, els partits que tenen votants més fidels en tots els comicis són el PSC, Junts i el PP, cosa que pot facilitar la campanya als seus candidats locals. De fet, no és estrany, ja que també són els electorats més envellits i la gent gran és la que canvia menys d'unes eleccions a altres.
Vota diferent a les eleccions municipals i catalanes o sempre opta pel mateix partit?
5. El partit o el candidat?
Ara bé, més enllà del criteri general, què passaria si un partit llunyà, que no agrada, presentés un bon alcaldable? En aquest cas, un 41% votaria aquest candidat i un altre 42% es mantindria fidel al partit més proper, encara que el cap de llista no li fes tant el pes. En aquest cas, l'atracció de la persona es veu encara més clara en els pobles petits i mitjans. I els electorats que menys es deixarien seduir per bons alcaldables aliens són els més d'esquerres, els dels comuns i la CUP, seguits de lluny per ERC. Aquests partits, per tant, serien els que haurien de patir menys pels fitxatges de la competència.
Si es presentés un bon candidat per un partit que no li agrada, el votaria a ell o al partit que li és més proper?
6. Desconeixement a les ciutats
Les campanyes locals acostumen a centrar-se molt en la figura dels alcaldables, però a molts d'aquests no els agradarà saber que, encara que guanyin, molts veïns no els coneixeran. Només el 57% de catalans sap el nom del seu alcalde, amb xifres molt baixes sobretot a les ciutats (excepte Barcelona). En canvi, als grans municipis se sap més el partit al qual pertanyen, si bé, a nivell global, només la meitat de ciutadans pot citar la formació que ostenta l'alcaldia del seu ajuntament. De fet, tan sols un 55% sap dir exactament què es tria a les eleccions municipals del proper 28 de maig. El desconeixement de la política municipal és elevat.
Sap com es diu el seu alcalde, a quin partit pertany i què s'escull a les eleccions municipals del 28 de maig? (segons mida dels municipis)
7. Confiança en els ajuntaments
Nombroses administracions pateixen una crisi de credibilitat els darrers anys. Tot i això, els ajuntaments se'n salven una mica, ja que són els únics que, en una escala de confiança de 0 a 10, aconsegueixen un aprovat just, de mitjana. És una nota inferior que en baròmetres anteriors, però clarament superior al 4 de la Generalitat i el 3,4 del govern espanyol. En tot cas, és clarament als municipis petits, on hi pot haver més proximitat amb els veïns, on aquesta valoració és més alta. L'opinió respecte els altres governs, en canvi, no varia tant entre pobles i ciutats.
Quin nivell de confiança li mereix cada administració? (segons mida dels municipis)
8. Valoració a l'alça dels governs
Malgrat la desconfiança respecte la política supralocal, el darrer baròmetre apunta a una millora en la valoració dels governs català i espanyol. Especialment la Generalitat havia patit descensos pronunciats en les anteriors enquestes, fins a assolir només un 3,5, després de la sortida de Junts. Ara, després de l'aprovació de pressupostos, l'executiu d'ERC ha remuntat fins al 4,2, una nota similar a les més altes dels últims anys. Això es pot deure també a la millora de les expectatives econòmiques que detecta també el CEO, les quals ajuden a elevar la valoració dels governs. Com la de l'espanyol fins a un històric 4,1. Repercutirà això electoralment en els partits que conformen cada executiu?
Evolució de la valoració de la gestió dels governs català i espanyol (mitjana en una escala del 0 al 10)