Dos dies després d'anunciar la voluntat de governar en solitari, Pere Aragonès i els dirigents d'ERC han volgut, al llarg d'aquest dilluns, fixar el missatge que aquest pas és irreversible. Que, malgrat la intenció de Junts de negociar un executiu de coalició fins que s'esgoti el termini el proper 26 de maig, els republicans només s'asseuran per parlar de la investidura. En essència, que queden setze dies per afermar la tria d'Aragonès al Parlament i que, si cal, hi ha quatre anys de marge per explorar l'entrada dels de Carles Puigdemont al Govern. Ara bé: ocupar en solitari tots els estrats de l'administració no és tasca senzilla quan es tenen només 33 escons.

[noticia]219806[/noticia]
Què implica una presidència d'Aragonès sense Junts al Govern? Quines conseqüències tindrà en la taula de diàleg i en el rumb independentista? Com haurà de ser el càsting per omplir l'organigrama del futur executiu, que encara no s'havia desencallat en les negociacions amb Jordi Sànchez? Aquestes són les claus per entendre el nou escenari d'una legislatura que ha arrencat amb un trencament tan abrupte com telegrafiat entre els socis que han liderat de bracet la Generalitat des de principis del 2016. Sense descartar, a banda, que un nou accident porti a repetir les eleccions al juliol.

- Debilitat al Parlament. ERC ha posat damunt la taula el concepte de Govern de "via àmplia" des de l'inici de la campanya, però per ara -a l'espera de com es desenvolupin les negociacions amb els comuns, que s'hi posen bé- es tractaria d'un executiu en solitari i amb només 33 escons al Parlament. Les decisions del dia a dia haurien de comptar amb el vist-i-plau dels nou representants de la CUP, amb els quals Aragonès té un "acord de mínims" per la legislatura i, puntualment, els vuit dels comuns. En la geometria variable, Junts també hi tindria un paper decisiu. Per la investidura, els de Carles Puigdemont debatran cedir quatre vots perquè Aragonès tingui més sufragis a favor que en contra, i hauran de decidir quin tipus d'oposició practiquen a la cambra.

[noticia]219758[/noticia]
En un context de Govern en solitari hi ha un altre actor que també podria formar part del joc d'aliances. Es tracta del PSC de Salvador Illa, guanyador de les eleccions amb 33 diputats però més vots que ERC, a qui Aragonès no vol buscar per la investidura. Altra cosa és què passarà en grans carpetes obertes, com per exemple la reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Alícia Romero, portaveu parlamentària del PSC, va assegurar en una entrevista a NacióDigital que el futur executiu, tot i ser independentista, podia comptar amb ells en aspectes nuclears. ERC, això sí, hauria de desplegar totes les armes de seducció a la cambra en ser el partit amb menys escons de la història en ostentar l'executiu en solitari. 

- Taula de diàleg i relació amb Sànchez. En una entrevista al programa Els Matins de TV3, Aragonès ha assenyalat que els integrants de la part catalana de la taula de diàleg serien exclusivament del Govern, en cas de manar en solitari, de manera que Junts -a diferència del que passa ara- en quedaria fora. Els de Puigdemont desconfien de la negociació amb Madrid, però s'han compromès a acompanyar "amb lleialtat" els republicans, als quals demanen pactar un pla B que passi per la confrontació. Aquesta és una de les principals raons que han portat la negociació al fracàs.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=LuhsZHApB4s[/youtube]
Al marge d'això, una entesa parlamentària amb els comuns reforçaria l'aposta d'ERC per la taula de diàleg. De fet, el portaveu d'En Comú Podem, Joan Mena, ha recalcat aquest dilluns els quatre objectius que ha d'incloure el pacte amb els republicans i un és l'aposta per la via negociadora amb l'Estat, que Aragonès ha greixat directament amb Pedro Sánchez, a qui els republicans garanteixen l'estabilitat al Congrés malgrat la manca d'avenços concrets en la resolució del conflicte amb Catalunya.

Mena ha deixat clar que l'acord firmat entre ERC i la CUP no serà un obstacle per assolir un pacte d'investidura, per molt que el document subscrit per Aragonès amb els anticapitalistes plantegi un "embat democràtic" en forma de referèndum si no progressa la taula de diàleg amb l'Estat en dos anys. En Comú Podem no el veu "incompatible" amb la defensa de la via negociadora. Ha recalcat, això sí, que en l'apartat social, l'acord pot incorporar "millores". Els comuns s'hi posaran bé per convertir-se en el soci inesperat dels republicans si Junts no els "condiciona" les polítiques.

- Omplir l'estructura de Govern, un repte. Dissenyar un Govern en solitari no implica només tenir clara la distribució de conselleries, les seves atribucions i qui les ocuparà sinó també mobilitzar una quantitat gens menyspreable d’alts càrrecs per omplir el sottogoverno, des de secretaries i direccions generals fins a posicions intermitges, assessors o personals per les agències i empreses públiques. Entre 400 i 500 persones en total. ERC haurà de recórrer a desenes de perfils de partit i també a independents afins per prendre posicions a l'estructura governamental, compartida amb Junts -i les marques convergents i postconvergents- en les dues anteriors legislatures.

I haurà de fer-ho complint la premissa de la paritat, ferm com és el compromís de construir un executiu amb un repartiment igualitari de funcions en el comandament de conselleries i estadis inferiors. Fonts del partit admeten que, en els darrers dies, ja s'havien explorat escenaris per analitzar què implicaria iniciar la legislatura amb un Govern en solitari, sense descartar canvis a mig mandat. Una reconversió de l'executiu a mitja legislatura implica "moviments" de molts càrrecs -com constaten les fonts consultades- que no seran senzills d'entomar, en el cas que s'acabin produint.

[noticiadiari]2/219623[/noticiadiari]
Aragonès va predicar en campanya i en els debats d'investidura la voluntat de crear tres noves conselleries: Acció Climàtica, Igualtat i Feminismes, i Universitats i Recerca. Les negociacions amb Junts van obligar els republicans a ajustar l'estructura, conscient del repartiment igualitari de les atribucions que perseguien els dos partits. En la proposta traslladada per Aragonès en la primera cimera de Lledoners, la carpeta de medi ambient s'inseria a Exteriors -amb una conselleria de nova formació- mentre que l'actual Departament de Polítiques Digitals passava a engreixar la cartera de Presidència, com els fons europeus. Ara li correspon a ERC afinar el disseny pensant en els plens poders que tindrà el partit si el candidat és investit i governa en solitari i també definir l'encaix de dirigents amb carnet -com Roger Torrent- i independents.

- Relació complexa amb Junts. "El desacord no beneficia ningú. Ens perjudica als dos". La frase és un dirigent governamental de la formació de Puigdemont. Les factures pendents entre els dos socis porten aflorant des de la tardor del referèndum, però aquesta negociació -la primera que ERC afronta amb superioritat numèrica respecte Junts- les ha evidenciat més que mai. Una ullada a les xarxes socials des del matí de dissabte permet fer-se una composició de lloc sobre els retrets mutus i la dificultat de teixir unes confiances que, divendres, Jordi Sànchez observava més recuperades.

Una presidència d'Aragonès en solitari i, per tant, fruit del desacord estratègic, eixamplarà l'esquerda existent entre les dues principals formacions de l'independentisme. La dificultat de teixir una direcció col·legiada persistiria i, per tant, també les traves per decidir una estratègia conjunta. El Consell per la República nega qualsevol intenció de tutelar Aragonès -Lluís Llach ha insistit que està "escandalitzat" només pel fet que això es pugui plantejar-, però a ERC tenen la percepció contrària, perquè veuen "alineat" l'organisme amb l'estratègia de Junts. El desacord és terreny abonat per alimentar discrepàncies i dificultar que cicatritzin les ferides.

- President sense ombra interna, però amb més dificultats. La legislatura serà un examen exigent per a Aragonès, que s'hi jugarà la viabilitat de la seva presidència. Amb Junts fora de l'executiu i la voluntat d'explorar la geometria variable al Parlament mirant cap a l'esquerra -CUP i En Comú Podem-, la legislatura no serà senzilla. ERC haurà de torejar l'oposició de Junts, negociar cada coma dels acords parlamentaris amb forces amb programes sensiblement diferents i evitar patinades en la gestió, perquè es podrà endur els mèrits de la recuperació si el país abandona la pandèmia amb bona salut, però també serà el destinatari de totes les crítiques i les errades.

[noticiadiari]2/216178[/noticiadiari]
A banda d’encertar-la en les decisions sobre la desescalada i les polítiques de reactivació econòmica, de gestionar amb encert els fons europeus -que exigirà pressionar la Moncloa, que té la paella pel mànec dels recursos procedents de Brussel·les- i de tornar a posar en marxa la taula de diàleg amb l'Estat, ERC haurà de marcar perfil ideològic al Parlament per diferenciar-se de l'etapa anterior, amb presidències successives d'Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. El repte és majúscul per a Aragonès, que primer necessita ser investit i, després, haurà de demostrar que pot ser un president fiable. ERC ha jugat fort emancipant-se de Junts.