La fiscalia demana un total de fins a 55 anys de presó per a l'empresari andorrà Fidel Pallerols i la seva dona, així com per a quatre militants i càrrecs d'UDC per desviar fons públics dels cursos de formació ocupacionals i finançament irregular del partit. En l'anomenat "cas Pallerols", el fiscal acusa al propietari de tres empreses que impartien cursos de formació laboral de no realitzar-los o d'inflar els pressupostos per obtenir subvencions més grans i desviar-ne quasi un 10% al finançament del partit democratacristià entre 1994 i 1999. En total hauria desviat gairebé 600.000 euros a UDC i es desconeix el destí final de diversos pagaments en metàl·lic.
Investigació conclosa
El Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona ha donat per conclosa la investigació del cas, i la fiscalia ha qualificat els fets com un delicte continuat de malversació de fons públic, dos més de suborn de funcionari públic i un quart de falsedat en document mercantil. Les subvencions procedien de la Conselleria de Treball i de la Unió Europea.
Els acusats, a més de Pallerols i la seva dona, Maria Cruz Guerrero --militant d'UDC de 1990 a 1998--, són: Lluís Gavaldà, director general d'Ocupació entre desembre de 1993 i abril de 1999 i militant d'UDC, a més d'amic íntim del matrimoni Pallerols-Guerrero; Vicenç Gavaldà, germà de l'anterior, secretari d'Organització i de Relacions Institucionals d'UDC; Dolors Llorens, sotsdirectora general d'Ocupació i consellera nacional d'UDC; i Santiago Vallvé, militant.
Andsa, Ceifsa i Teosa, filials de Ceisa, grup andorrà propietat de Pallerols i la seva esposa, van rebre en els sis anys investigats gairebé 9 MEUR, tot i que tenien informes desfavorables d'algunes delegacions territorials de la Conselleria. Segons el fiscal, les empreses de Pallerols rebien un 'tracte més favorable i menys rigorós' que altres empreses similars en aspectes com la justificació documental d'alumnes o despeses.
Es dedicaven únicament a impartir cursos de formació ocupacional, i tots els seus ingressos depenien de les subvencions de Treball. Justament, Lluís Gavaldà i Dolors Llorens eren els principals responsables d'atorgar les subvencions, que el conseller Ignasi Farreras (UDC) simplement firmava. Pallerols rendia comptes periòdicament amb Vicenç Gavaldà i Santiago Vallvé i per això anotava tots els diners que pagava a UDC.
Evasió d'impostos
El mecanisme per inflar els pressupostos, i per tant les subvencions, consistia en que les tres empreses, amb seu i administració conjunta, 'importaven' material didàctic de la seva matriu andorrana, cosa que els permetia deduir l'impost de societats.
Justament per això, en una peça separada, la fiscalia demana 15 anys de presó per a Pallerols per sis delictes contra la hisenda pública per presumptament evadir més d'1,2 MEUR d'aquest impost entre 1996 i 1998.
Mentre que en empreses similars el cost del material didàctic suposava el 4,48% del total subvencionat, en les empreses de Pallerols arribava fins el 50,08%. De fet, entre el 60 i el 65% de les subvencions rebudes per aquestes empreses es dedicava a pagar a la seva matriu i un 12,53% eren serveis realitzats entre les filials.
A tot això, cal afegir-hi que s'impartien cursos amb menys alumnes dels que oficialment constaven i alguns ni s'arribaven a fer.
Ordinadors, nòmines i puros
Dels prop de 600.000 euros desviats, quantitats molt importants van servir per sufragar la compra de mobles i material d'oficines per seus d'UDC a Girona, Vilanova i la Geltrú (Garraf) i el barri de Sants de Barcelona, o el Centre Cultural Gitano de la Mina, gestionat per Lluís Gavaldà.
Les empreses també van pagar la nòmina de persones que exclusivament treballaven en tasques administratives i de gestió per a Unió, tot i que aquestes no estan imputades perquè no s'ha pogut acreditar que coneguessin la procedència il·lícita de les seves nòmines.
Altres quantitats menys importants també van ser desviades. 42.000 pessetes (uns 250 euros) es van destinar a la compra de puros pel casament de la filla de Joan Martín Toribio, ja mort, excap del Servei d'Administració i Promoció de Programes de la Conselleria de Treball. 70.000 pessetes (420 euros) es van destinar a la compra i el consum de telèfon mòbil de Dolors Llorens, i 120.000 pessetes (720 euros) van servir per pagar l'assistència del delegat de Treball a Lleida a la VIII 'Trobada al Pirineu'.
Per tot això, el fiscal demana 11 anys de presó per Pallerols per malversació de fons públics, suborn i falsedat documental, a més d'una multa de 1,02 milions d'euros. A Vicenç Gavaldà li demana 11 anys de presó per malversació, suborn i falsedat documental, i 1,52 milions d'euros de multa, mentre que al seu germà Lluís li demana nou anys i deu mesos de presó per malversació i suborn i un milió d'euros de multa; a Dolors Llorens, nou anys i la mateixa multa pels mateixos delictes; a María Cruz Guerrero, vuit anys de presó per malversació i suborn, i un milió d'euros de multa; i a Santiago Vallvé, set anys de presó per malversació, suborn i falsedat documental i 419.800 euros de multa.
Els acusats hauran d'indemnitzar a la Generalitat amb quasi 600.000 euros, pels diners desviats de la Conselleria de Treball, amb responsabilitat civil subsidiària de les tres empreses afectades. Unió també haurà de pagar uns 200.000 euros com a responsable civil de les quantitats de les quals es va beneficiar segons la fiscalia. En canvi, el fiscal demana l'arxivament de la causa per Jaume Pallerols Casas.
Entre els testimonis citats per la fiscalia pel judici que es farà a l'Audiència de Barcelona, destaquen el conseller de Treball d'aquells anys, Ignasi Farreras, i Enric Millo, actual diputat del PP al Parlament i aleshores dirigent d'UDC a Girona. També seran citats policies andorrans i inspectors d'Hisenda.
