Demanen l'absolució de Dani Gallardo: «Mai perdonaran la solidaritat amb Catalunya a un madrileny»

Centenars de persones es concentren davant el TSJC en solidaritat amb el primer encausat arran de les protestes pel judici del procés amb sentència ferma privativa de llibertat

Publicat el 31 de juliol de 2023 a les 20:09
Unes 300 persones s'han concentrat aquest dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a Barcelona, per reclamar l'absolució de Dani Gallardo, el jove condemnat a quatre anys de presó arran d'una manifestació a Madrid en contra de la sentència del procés. La manifestació ha estat convocada pel grup Via Independència i ha rebut el suport d'altres entitats de la societat civil com l'Assemblea de Represaliades i Activistes, l'ANC i Òmnium Cultural.

El TSJ de Madrid va condemnar en primera instància l'activista a quatre anys i mig de presó, que es van veure rebaixats a quatre anys aquest juny després que la sentència passés pel Tribunal Suprem. L'alt tribunal va desestimar la condemna per desordres públics agreujats i va imposar-li la pena corresponent al tipus bàsic de desordres públics, a més de mantenir la pena per agressió a l'autoritat

La concentració, que ha comptat amb la presència de personalitats de la política com Laura Borràs o Eulàlia Reguant, així com d'altres represaliats per l'1-O, s'ha desenvolupat amb normalitat. Entre consignes de "ni un pas enrere" i "independència", els representants de les associacions han volgut recordar-se de la resta d'encausatsCarol Aguilar, representant del col·lectiu Via Independència, ha assegurat a Nació que acusats com Adrià Sas o els encausats pels fets del 23S podrien rebre l'ordre d'entrada a presó en les setmanes o mesos vinents.

En aquest sentit, les entitats han aprofitat per llençar un missatge crític cap a la classe política, present en part a l'acte. Segons han afirmat, "han amagat el cap sota l'ala i no s'han encarat a l'estat espanyol". En aquesta línia, han denunciat que, després de 13 mesos de presó preventiva, Gallardo s'ha sentit "oblidat per la classe política" i tractat com a "represaliat de segona".