El 2025 no hi ha eleccions a l'horitzó, però els precedents indiquen que mai es pot donar res per fet. Després d'un 2024amb catalanes i europees, la maquinària dels partits es començarà a posar en marxa amb la vista posada a les municipals del 2027. Mentrestant, això sí, Pedro Sánchez i Salvador Illa hauran d'accelerar per tenir pressupostos, mentre el Tribunal Constitucional (TC) debat sobre l'encaix legal d'una amnistia que hauria de permetre el retorn de Carles Puigdemont. Aquestes són les deu incògnites de l'any.
Els pressupostos de Salvador Illa
El Govern ja ha activat la pròrroga pressupostària perquè, com ha quedat clar en l'arrencada de la legislatura, els comptes no podran estar en vigor l'1 de gener, com volia el president de la Generalitat. L'arribada d'Oriol Junqueras a la presidència d'ERC i el procés congressual tortuós dels republicans ho han condicionat tot. De fet, Junqueras adverteix que no hi poden haver nous acords si abans no es compleixen els anteriors, de manera que Illa s'haurà d'arromangar. Entre les qüestions nuclears hi haurà el finançament, clau de volta de l'acord d'investidura amb ERC, i l'habitatge, que és la carpeta que prioritzen els comuns. En el primer trimestre s'haurien de resoldre els interrogants.
L'estabilitat de Pedro Sánchez
En aquest cas, l'aritmètica és més complexa, perquè en l'equació també hi entra Junts i, per tant, tot quedarà en mans d'un Puigdemont que està especialment disgustat amb el grau de compliment de l'Acord de Brussel·les. L'amalgama d'interessos que ha de conjugar Sánchez al Congrés apunta a una negociació complexa: ha de contentar l'independentisme català -ERC reclamarà passos concrets cap al nou finançament, a banda de la condonació del FLA, ja encarrilada i que Junts també demana-, però també el PNB, Bildu, Sumar i els diputats de Podem, que s'asseuen al grup mixt. Aprovar els comptes permetria a Sánchez gasolina per arribar pràcticament al final del mandat, previst pel 2027.
El nou rumb de l'ERC de Junqueras
Després d'un congrés que ha esberlat el partit, Junqueras haurà de calibrar els primers passos. De moment, els canvis s'han materialitzat a mitges al grup parlamentari: a Josep Maria Jovése li ha ofert continuar de president, i Ester Capella és la nova portaveu. El president d'ERC haurà de posar en marxa l'anomenada comissió de la veritat per esclarir quins eren els responsables de l'estructura B i dels cartells dels germans Maragall i l'Alzheimer, i veurà com els corrents contraris -Nova Esquerra Nacional i Foc Nou- intenten mantenir viva la flama del congrés en el debat de ponències. La segona part del congrés, prevista pel febrer, també promet joc subterrani.
L'estratègia de Junts
Quin Junts es veurà aquest 2025? Mantindrà l'aliança -instrumental- amb el PSOE? Trencarà amb Sánchez davant dels incompliments del PSOE? Continuarà aprofundint el gir a la dreta dels últims mesos, que ha inclòs enteses -també instrumentals- amb el PP? Són algunes de les preguntes que s'aniran responent amb el pas dels mesos. Tot i mantenir el discurs legitimista, l'aterratge pragmàtic s'està desenvolupant per la vida dels fets. Al Parlament, Junts és inflexible en qüestions competencials amb el PSC, però s'obre a col·laborar-hi en matèria de seguretat, i li ha arribat a estendre la mà en clau pressupostària. Tot estarà en mans, com és habitual, de Puigdemont, inclosos acords amb el PP.
El retorn (ara sí?) de Puigdemont
El líder a l'exili va tornar fugaçment a Catalunya el 8 d'agost, però ràpidament va tornar a emprendre el camí cap a Bèlgica. Amb el Tribunal Suprem en rebel·lia contra l'amnistia, Puigdemont no té cap garantia de no ser detingut, de manera que espera des de Waterloo que el Tribunal Constitucionales pronunciï sobre la qüestió. Tot i que dins de Junts es va especular durant la tardor amb la possibilitat que deixés l'escó al Parlament, de moment no té cap intenció de fer-ho, tot i haver deixat vacant el càrrec de cap de l'oposició. El president de Junts, que ja acumula set anys vivint fora de l'Estat, es nega a parlar de normalització política fins que pugui exercir els seus drets des de Catalunya.
L'oposició del PP
Alberto Núñez Feijóo va arribar al lideratge del PP amb una frase que segurament deu haver desat en un calaix: "No he vingut a insultar Sánchez, he vingut a guanyar-lo". La primera part no l'ha complert -els desqualificatius han estat constants en els últims mesos, i la segona l'ha aconseguit a mitges: va vèncer el líder del PSOE a les urnes, però no de manera suficient com per treure'l de la Moncloa. El congrés dels populars per repensar-se ideològicament continua sense convocar-se, i s'estan multiplicant en tots els terrenys -també el judicial- per mirar de minar el futur del president del govern espanyol. La figura d'Isabel Díaz Ayuso continua projectant-se com una amenaça sobre Feijóo.
El futur de Sumar
La història de Sumar, tot i disposar de presència al govern espanyol, no és precisament d'èxit. Els mals resultats a Galícia i al País Basc, sense representació parlamentària, ja van fer entrar en hibernació el projecte de Yolanda Díaz, apartada del lideratge orgànic. I l'esclat del cas que afecta Íñigo Errejónper assetjament sexual va acabar d'hipotecar-ne el futur, fins al punt que algun dels seus actors -Esquerra Unida, per exemple- ja ha demanat refundar-se. Les expectatives electorals per a la coalició són ara minses -hi ha enquestes que els atorguen un màxim de set escons-, amb l'impacte que això tindria per a Sánchez en uns hipotètics comicis avançats. El flanc esquerre el té debilitat.
El judici a la família Pujol
Després d'una dècada d'instrucció, l'Audiència Nacional té previst arrencar el judici contra la família Pujol el 10 de novembre del 2025. La Fiscalia demana nou anys de presó per a l'expresident i 29 anys per al seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. S'asseurà el fundador de Convergència al banc dels acusats? En el moment del judici ja tindrà 95 anys, i en les últimes intervencions públiques ja no exhibeix la claredat del passat, i té problemes d'oïda. De moment, això sí, la seva figura ja ha estat pràcticament rehabilitada del tot. L'ha rebut Salvador Illa a Palau, i els grans capitans de Convergèncial'han elogiat públicament en actes específics d'homenatge. Lluny queda el moment que se'n volien apartar.
El govern de Collboni a l'Ajuntament
Jaume Collboni va arribar a l'alcaldia gràcies als vots dels comuns i del PP, suficients per tenir el càrrec però de gestió inviable per governar la ciutat amb majoria. Quan el pacte amb ERC semblava fet, la direcció va acabar fent marxa enrere davant les suspicàcies de part de la militància, i Collboni mai ha estat un entusiasta de sumar els comuns a l'executiu municipal, especialment quan els liderava Ada Colau, ja fora del consistori. Després del congrés dels republicans, això sí, no hi haurà urgències. El fet que Elisenda Alamany, cap de files d'ERC a Barcelona, sigui també la secretària general i portaveu del partit al costat de Junqueras, fa que se li multipliquin les carpetes.
L'extrema dreta com a actor clau
Totes les enquestes assenyalen que la dreta i l'extrema dreta tenen una tendència a l'alça. A Espanya, on Vox tornaria a disposar d'una cinquantena d'escons si hi hagués eleccions, i també a Catalunya, on Aliança Catalana posaria els peus a la circumscripció de Barcelona i, per tant, duplicaria -com a mínim- les dues representants actuals. A rebuf del triomf de Donald Trump, que prendrà possessió del càrrec d'aquí a unes setmanes, el discurs extremista va guanyant terreny i condiciona part del debat públic, amb la seguretat i la immigració com a principals estendards. A les eleccions alemanyes del febrer, Alternativa per Alemanya també pujarà. El món, aquest 2025, anirà girant cap a la dreta.