El judici del cas Pujol començarà, finalment, el 10 de novembre de 2025, més de deu anys després de la carta en què Jordi Pujol confessava la deixa del pare a Andorra, i que va provocar un terratrèmol polític i social a Catalunya i l'ostracisme polític de l'expresident. El judici s'allargarà fins al 23 d'abril de 2026 i el tribunal estarà presidit per la magistrada María Riera i les jutgesses Carolina Rius i María Fernanda García, que serà la ponent de la sentència, segons ha publicat El Mundo. La investigació va començar l'any 2012, amb diverses informacions periodístiques que apuntaven a una fortuna Andorra, i la denúncia de Victoria Álvarez, exparella del primogènit del matrimoni Pujol-Ferrusola.
El principal acusat és el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, per a qui la Fiscalia demana 29 anys de presó pels delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capitals, cinc delictes contra la hisenda pública i frustració de l'execució. L'Advocacia de l'Estat n'hi demana 25. La seva exdona, Mercè Gironès, s'enfronta a 17 anys de presó. El president, que haurà d'asseure's al banc dels acusats amb 95 anys, té sobre la taula l'amenaça de nou anys de presó -que difícilment hauria de complir, en cas de condemna- i queda fora de l'escrit d'acusació de l'Advocacia de l'Estat. Les peticions de pena per a la resta de la família van dels vuit anys -per Pere, Oriol, Oleguer, Mireia i Marta Pujol- als catorze, per a Josep Pujol. Diversos dels empresaris investigats, a cinc anys.
Segons el relat de la Fiscalia, els Pujol van ocultar "una quantitat ingent de diners" a Andorra almenys des de 1991 fruit d'afavorir determinats empresaris que guanyaven concursos públics de la Generalitat. De fet, el fiscal del cas Pujol apunta que l'expresident va aprofitar la seva posició política -va ser president durant 23 anys- per crear una xarxa clientelar d'empresaris afins a CDC. La pena més elevada és per al primogènit, l'encarregat de gestionar els fons de la família a Andorra i també de distribuir-los a la resta de germans, segons apunta també el jutge José de la Mata.
Tot plegat arriba quan Jordi Pujol ja ha estat restituït políticament. L'expresident ja havia començat a reaparèixer a la vida pública i havia concedit algunes entrevistes. La culminació va arribar ara fa unes setmanes, amb la reunió que va mantenir el president de la Generalitat, Salvador Illa, amb qui va ocupar el càrrec entre 1980 i 2003, que va tancar oficialment l'etapa d'ostracisme del fundador de CDC després de més d'una dècada, des que va revelar que tenia diners a l'estranger sense declarar.
Un cas que deixa tota la família imputada
L'escàndol va esclatar el 2014. Aquell 25 de juliol, un torpede impactava de ple en la política catalana. En un comunicat de dues pàgines, Pujol, que aleshores encara conservava el títol de Molt Honorable, revelava l'existència d'una suposada herència del pare, Florenci Pujol, sense regularitzar a l'estranger. Un terratrèmol que arribava amb Oriol Pujol ja imputat pel cas de les ITV i que portaria problemes judicials en cascada a la resta de fills i també a Ferrusola, la "mare superiora" que demanava fer moviments de diners en forma de "missals" als bancs andorrans. L'esposa de l'expresident, considerada la líder familiar, ja havia quedat fora de la causa pels problemes de salut, i va morir el 8 de juliol.
El comunicat de Jordi Pujol confirmava la informació que havia sortit a El Mundo tres setmanes abans, segons la qual existien moviments bancaris sospitosos de la família a Andorra per valor de 3,4 milions d'euros des del 2010. La confessió seria l'inici oficiós de l'anomenat cas Pujol, que ha deixat una família imputada. La defensa dels Pujol Ferrusola manté que no hi ha delicte. De fet, un dels documents aportats l'any passat era un certificat d'Hisenda que negava cap compte fora d'Andorra i insistia que els diners estaven regularitzats o bé en tràmit d'estar-ho.
Una investigació llarga i complexa
La instrucció va acabar tot just el març del 2021. Havia començat dos anys abans de la confessió, el 2012, amb el focus sobre el primogènit. El 2016 la causa va ser declarada "complexa". Estava previst que acabés el setembre de l'any 2019, però José de la Mata, magistrat de l'Audiència Nacional, va prorrogar-la fins al març de 2021 per poder analitzar les proves pendents. El jutge investiga l'origen de la fortuna de la família de l'expresident i hi ha una quarantena de persones investigades, entre les quals el propi Pujol, la seva dona i els set fills, així com diversos empresaris.
El jutge considera el "clan Pujol" una organització criminal que va cometre durant anys diversos delictes de blanqueig de capitals i frau fiscal a l'empara de la presidència de la Generalitat que va ostentar durant dues dècades el patriarca. L'origen de tot plegat és l'herència de l'avi Florenci, que la família "no va trobar el moment" de regularitzar durant 30 anys i diverses amnisties fiscals. Tots els membres de la família tenen causes obertes amb la justícia: els casos més destacats són els de Jordi Pujol fill i el cas de les ITV d'Oriol Pujol, l'únic dels fills que s'ha dedicat a la política i hereu de Mas a CDC.
El fill gran de l'expresident va passar sis mesos a la presó per haver intentat ocultar el seu patrimoni durant la investigació en una trama internacional de blanqueig de capitals, amb ramificacions a Panamà on va tenir fins i tot la peculiar ajuda del pare d'una diputada de Vox. El cinquè fill, Oriol, va arreglar concursos per a la concessió d'ITV a Catalunya a canvi de comissions i va ser condemnat a dos anys i mig de presó per tràfic d'influència, frau i falsedat documental després d'acceptar el delicte i acordar una pena menor. A banda d'ells, el jutge també investiga els negocis de Jordi, Josep i Pere Pujol, i el cobrament de comissions per part d'Oleguer Pujol. Fins ara, sense resultats.
L'ombra de les clavegueres
El cas Pujol combina política, herències sospitoses i negocis poc transparents, però també hi tenen un paper important les clavegueres de l'Estat. L'any 2014, en l'arrencada del procés i amb el 9-N a l'horitzó, la maquinària estatal estava en plena activitat per treure els draps bruts de l'independentisme. En la causa dels Pujol hi juguen un rol destacat les filtracions interessades d'informes policials i noms ben coneguts del deep state com José Manuel Villarejo. A Andorra, la justícia investiga les pressions espanyoles al govern andorrà i als directius de la Banca Privada d'Andorra per obtenir informacions bancàries de dirigents catalans, entre d'altres Pujol.
Aquests darrers anys, la família ha denunciat seguiments i violació del domicili per part de l'excomissari de la policia espanyola, en el marc d'un operatiu orquestrat pel Ministeri de l'Interior durant el govern del PP. Segons l'escrit de la defensa de Jordi Pujol Ferrusola, presentat al jutjat d'instrucció 6 que investiga el cas Villarejo, el febrer de 2013 es van produir almenys "tres intrusions en el domicili de l'exdona i la filla petita de Pujol Ferrusola" per trobar-hi documentació en poder del fill gran dels Pujol, encarregat de gestionar durant anys l'herència de l'avi Florenci.