Com ja és habitual, el 2024 també ha estat un any d'alt voltatge polític. Un repàs ràpid permet entendre'n la dimensió: eleccions catalanes i europees, aprovació de la llei d'amnistia, els problemes -al Congrés, però també als jutjats- de Pedro Sánchez, la caiguda en desgràcia d'Íñigo Errejón i una catàstrofe meteorològica que ha despullat Carlos Mazón, el president de la Generalitat Valenciana. Aquests són els deu moments més destacats d'un any que anticipa, per al 2025, qüestions encara sense resoldre.
L'aterratge de Salvador Illa
Guanyador de les eleccions del 12-M, va aconseguir arribar a la presidència de la Generalitat després de pactar amb ERC a canvi del finançament singular. Els comuns van acabar de completar la majoria necessària per propiciar un canvi d'era a Palau. El líder del PSC, ben connectat amb Sánchez i que en els primers compassos de mandat ha recuperat les tradicions prèvies al procés -presència en actes institucionals a Madrid, relació fluïda amb la monarquia-, té 42 escons i per tant està en minoria, però la disgregació de l'oposició li ha permès un aterratge tranquil. Té el repte d'aprovar els pressupostos catalans, més vinculats que mai a la dinàmica del Congrés dels Diputats.
La crisi a ERC
Les municipals del 2023 ja no van anar bé, i les catalanes d'enguany van suposar un retrocés de tretze escons que va acabar amb l'adeu de Pere Aragonès. A partir d'aquí es van desfermar les hostilitats. Oriol Junqueras va deixar momentàniament la presidència d'ERC, però amb intenció de tornar-hi, i l'esclat del cas dels cartells de l'Alzheimer i els germans Maragall -destapat pel diari Ara- va servir de combustió per escalar el conflicte. Marta Rovira, secretària general amb Junqueras des del 2011, va descartar repetir en el càrrec, i es va produir un divorci públic ple d'acusacions creuades i maniobres subterrànies. Escollit de nou en un context de divisió, el líder republicà haurà de recosir les ferides.
El retorn fugaç de Carles Puigdemont
"Peti qui peti", va exclamar Puigdemont en un acte a la Catalunya Nord a finals de juliol. Es referia a què tornaria a Catalunya pel ple d'investidura malgrat el risc de ser detingut. Va emprendre el camí de tornada, però no va poder ser al Parlament: va fer un discurs a l'Arc de Triomf i, després, va tornar a marxar esquivant l'operació Gàbia engegada pels Mossos d'Esquadra. Un cop instal·lat a Waterloo, va començar a planificar el retorn a la presidència de Junts, validada amb més del 90% dels vots de la militància. Ja sense la protecció que li atorgava ser eurodiputat, i amb l'amnistia pendent del Tribunal Constitucional (TC), Puigdemont espera des de Bèlgica el moment de tornar definitivament a Catalunya.
L'aprovació de l'amnistia
Era la condició principal perquè ERC i Junts investissin Sánchez la tardor del 2023. Tot estava preparat perquè la llei s'aprovés el 30 de gener d'enguany, però els dubtes de Junts van fer que decaigués i que es tornessin a obrir determinades carpetes -el Tsunami Democràtic o el cas Volhov- que no estaven del tot afermades. La norma, finalment, es va aprovar quatre mesos més tard, el 30 de maig, tot i que el Tribunal Suprem es nega a aplicar-la. El final de la causa del Tsunami, liderada pel jutge Manuel García Castellón, sí que va permetre el retorn de Rovira des de Suïssa, on residia des del març del 2018. L'amnistia està pendent de què digui el TC, ara amb majoria progressista.
L'adeu d'Ada Colau
Fundadora dels comuns i alcaldessa durant vuit anys, Colau ha deixat l'Ajuntament de Barcelona aquesta tardor. Figura indispensable per entendre com el 15-M va posar un peu a les institucions, al capdavant de la ciutat durant moments clau de la història recent -el procés i la pandèmia- i amb un balanç agredolç -abanderada de la lluita per l'habitatge digne, no va impedir la pujada del preu del lloguer ni la cronificació dels desnonaments-, ha obert una nova etapa que entronca amb el seu vessant més activista. Ha rebutjat ofertes per formar part del govern espanyol -tenia sintonia amb Yolanda Díaz, impulsora de Sumar i vicepresidenta segona- i ja no ostenta cap càrrec orgànic dins dels comuns.
Les dificultats de Pedro Sánchez
No ha estat -per variar- un any senzill per al president del govern espanyol. La majoria parlamentària gaudeix de mala salut de ferro a l'espera de negociar els pressupostos, i ha d'anar fent concessions -com la gestió catalana de la immigració- que després no s'acaben de concretar. En plena campanya de les eleccions catalanes, davant de l'ofensiva judicial contra la seva dona, Begoña Gómez, va agafar-se un període de reflexió de cinc dies que va acabar amb un compromís renovat per continuar al poder. Ara, de fet, ja es veu com a candidat el 2027 i dona per fet que continuarà governant més enllà d'aquesta data. Dependrà, això sí, de si compleix els acords signats per la investidura.
Les eleccions europees i el gir a la dreta
Sánchez té al davant un Alberto Núñez Feijóo inflexible i una extrema dreta que, a rebuf del triomf de Donald Trump, continua a l'alça. Les eleccions europees del mes de juny van servir per constatar el creixement del PP i de Vox, i també per saludar una nova formació, S'ha Acabat la Festa, amb l'agitador ultra Alvise Pérez al capdavant. La dreta i la ultradreta esperen que el líder del PSOE es vagi rostint, ja sigui per les concessions als socis o per l'agenda judicial, especialment trufada en les últimes setmanes de l'any. L'ariet del PP contra Sánchez no sempre és Feijóo, sinó que en aquest 2024 s'ha consolidat -encara més- Isabel Díaz Ayuso com a antagonista del president del govern espanyol.
L'esclat del cas Koldo
Sens dubte, un dels noms més destacats en la política estatal ha estat el de José Luis Ábalos, plenipotenciari secretari d'organització del PSOE en la segona etapa de Sánchez i ministre de Foment fins l'estiu del 2021. No va repetir en l'executiu, però el 2023 va tornar a les llistes electorals per València. Ara, després de l'esclat del cas Koldo -un presumpte entramat ordit durant la pandèmia a través de la venda de mascaretes que ha acabat amb protagonisme per a Víctor de Aldama i acusacions de finançament irregular dels socialistes-, Ábalos forma part del grup mixt mentre s'instrueix la causa al Tribunal Suprem. Un foc que pot contribuir a tenir conseqüències sobre el president espanyol.
La caiguda en desgràcia d'Errejón
A primera hora de la tarda del 24 d'octubre, Íñigo Errejón publicava un tuit amb una carta de comiat de llenguatge enrevessat. Arribava en un moment en què ja havien anat apareixent testimonis de presumptes agressions sexuals comeses per l'exportaveu parlamentari de Sumar. L'adeu, forçat per les circumstàncies, va donar pas a una tempesta política que va enterrar Errejón i va complicar encara més la vida a la seva formació. Fundador de Podem, veu de referència a l'esquerra del PSOE, l'exdiputat s'enfronta ara a una causa judicial per agressió sexual contra l'actriu i presentadora Elisa Mouliaá. Una caiguda en desgràcia personal i política que va deixar el seu espai polític en xoc.
La gestió catastròfica de Mazón
La mort de centenars de persones al País Valencià per la dana va causar una enorme commoció arreu de l'Estat. El paper de la Generalitat Valenciana, amb Carlos Mazón al capdavant, va registrar tantes mancances que ni tan sols el PP l'ha pogut defensar amb rotunditat. Mazón, que mentre s'acostava la catàstrofe dinava amb una periodista per oferir-li la direcció de la televisió autonòmica, ha fitxat un militar com a responsable de la reconstrucció, i s'haurà d'enfrontar a l'acció de la justícia per determinar els errors en la cadena de comandament. El president valencià, que també ha intentat culpar el govern espanyol de la situació, ho té magre per ser el candidat d'aquí a tres anys.