La dècada vertiginosa d'Errejón acaba amb estocada a Sumar

El degoteig de denúncies per la conducta assetjadora del portaveu parlamentari del partit de Yolanda Díaz i cofundador de Podem, una de les cares més conegudes de l'esquerra espanyola, lesiona la credibilitat del discurs d'un espai polític en refundació

Íñigo Errejón
Íñigo Errejón | Il·lustració: Aleix Pérez
26 d'octubre de 2024, 07:00
Actualitzat: 28 d'octubre, 9:00h

"Va ser el meu amic i no me n'alegro que tingui un final tan sinistre com aquest". Pablo Iglesias no va poder reprimir la temptació de contribuir a l'epitafi públic d'Íñigo Errejón. Ho va fer dijous a la nit al programa 59 segundos de TVE, amb el cadàver polític encara calent del company amb qui va cofundar Podem el 2014. Tots dos fa anys que no es parlen, un trencament que es va gestar abans de l'assemblea de Vistalegre II de 2017, la que va certificar la fractura del partit morat i el divorci definitiu entre els dos líders de l'esquerra alternativa, covat mesos abans per les lluites de poder internes. Errejón era l'últim dels fundadors de Podem que continuava a primera línia política, com a diputat i portaveu parlamentari de Sumar. La seva dimissió forçada, en paral·lel a l'aflorament de casos d'assetjament sexual i comportaments masclistes que l'assenyalen, certifica el final agre d'un dirigent que va posar contra les cordes el bipartidisme espanyol i que ara lesiona la credibilitat del projecte progressista que buscava fer forat a l'esquerra del PSOE.

Errejón té només 40 anys, però ha viscut l'última dècada a l'esprint, a la mateixa velocitat amb la qual anunciava -al costat d'Iglesias- el desig de tocar el cel per canviar-ho tot. Hi va haver un moment que els dos politòlegs gairebé flotaven. Aspiraven a fer el sorpasso al socialisme espanyol i condicionar governs, recollien cinc milions de vots i tenien 69 diputats al Congrés. Els líders de Podem es movien per Madrid -i arreu de l'Estat- com si fossin beatles, perquè els seus mítings tenien l'aura de l'actuació d'una estrella de la música.

Fama i poder, amb els focus sempre encesos i els platós disponibles. Sensació d'omnipotència. El còctel va convertir en vertiginosa la vida dels dos politòlegs i va truncar la seva amistat, barallats pel control del partit que havien fundat. A l'assemblea de Vistalegre en què tot es va esberlar, només van coincidir per fer-se una abraçada per a les càmeres. Ja actuaven per separat, amb assessors propis, ganivetades i cap sintonia. 

Eren temps en què Errejón, despullat de poder a Podem, es preparava per a noves aventures polítiques. Dedicava hores a estudiar al seu despatx del Congrés, redefinia aliances i mantenia el contacte amb els mitjans. D'aquella maduració en va sortir Més Madrid, presentat en públic el febrer de 2019, just dos anys després del trencament de Vistalegre. La nova sòcia d'Errejón era l'alcaldessa de Madrid, Manuel Carmena, una connexió feta per necessitat. Convertit en cap de cartell a les autonòmiques, l'exdirigent de la formació morada va fregar el mig milió de vots i va obtenir 20 diputats, un cop a les aspiracions de Podem a la política madrilenya. Però l'aventura al parlament autonòmic amb Més Madrid va durar poc, perquè els plans d'Errejón passaven pel Congrés. Va gestar Més País, una marca centrada en el discurs ecologista i pensada per recuperar el lloc perdut al gran plató de la política espanyola

De la baralla a Podem a la taca que deixa a Sumar

Els plans d'Errejón, però, es van tòrcer el novembre de 2019 a les urnes. El rèdit de només tres diputats el van convertir en una força perifèrica en el joc parlamentari mentre Iglesias, antic aliat, formava finalment amb el PSOE el desitjat govern de coalició per frenar la dreta. I també va arribar el trencament amb Més Madrid -formació que va liderar Mónica García- i temps de debilitat política, rescatats per Sumar. Errejón no va tenir un paper preponderant en la gestació de la nova plataforma de l'esquerra alternativa, tampoc en la campanya de les eleccions de 2023 ni en l'equip encarregat de refundar l'organització després dels mals resultats electorals i el pas al costat de Yolanda Díaz. Només en els últims temps havia recuperat protagonisme amb la tasca de portaveu parlamentari de Sumar.

Errejón ja havia deixat enrere antics col·laboradors i guanyaven força els comentaris sobre una vida privada inestable, que quedaven en la penombra de la conversa privada. Una bomba política que va esclatar dijous al migdia, amb el comunicat críptic de dimissió, ple de lectures entre línies que només eren interpretables des del coneixement de la conducta reprovable del diputat. Ja havia aparegut almenys dues acusacions anònimes d'assetjament sexual i comportaments masclistes -vehiculada per la periodista Cristina Fallarás- que l'assenyalava sense citar-lo. Els comentaris a les xarxes van despertar la pressió de Més Madrid sobre el diputat, que va confirmar les acusacions. A Sumar també el van convidar a deixar l'acta i plegar.

El comunicat d'adeu a la política institucional, en què admetia haver arribat "al límit de la contradicció entre la persona i el personatge", va desencadenar l'explosió del cas. Ja hi ha una denúncia tramitada -de l'actriu i presentadora Elisa Mouliaá, amb un relat dels fets que deixa en mal lloc Errejón- i la possibilitat que apareguin formalment nous casos. El degoteig el va pronosticar dijous el mateix Iglesias a TVE. "Fa un any entre tots els periodistes, almenys entre els de Madrid, va circular un missatge d'una jove que va denunciar una agressió en una festa a Castelló. D'això se'n parlava, però hi havia moltes víctimes que no trobaven un espai segur per denunciar", va dir l'antic amic a la televisió pública.

La d'Errejón és més que la renúncia d'un polític enfangat per acusacions de violència masclista i assetjament sexual. És la caiguda de qui actuava en contradicció amb el que pregonava. La seva condició de veu amb ascendent en l'esquerra espanyola de l'última dècada, que alçava la bandera del feminisme, taca l'espai polític que havia ajudat a construir.

Perquè la incoherència d'Errejón és un cop a la imatge del govern de coalició -que ja s'ha afanyat a propagar la tolerància zero amb l'assetjament- i una estocada al discurs de Sumar, projecte debilitat pels mals resultats electorals i les desavinences internes, que l'adeu del diputat pot incrementar. De moment, es multipliquen les veus que lamenten no haver actuat abans ni amb prou contundència mentre els comuns mantenen silenci i el PP ja assenyala Díaz per encobriment. La dècada vertiginosa d'Errejón va acabar dijous de forma abrupta. El temps dirà com esquitxa Sumar, que viu el seu pitjor moment.