El dia que Ada Colau s’ha acomiadat de l’Ajuntament de Barcelona s’ha remogut, enmig d’un dubte irresoluble entre l’instint i el càlcul, una altra Ada Colau. Una de vella coneguda. Més abrandada i menys continguda, després de gairebé una dècada abocada a conviure amb els matisos moderadors (i contradictoris) de la institució. En el final hi ha hagut un retorn, una via de tornada als tons i formes que encara acullen les parets de casa seva, farcides d’assajos polítics maximalistes i records a la seva època com a portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Acompanyada d’un equip de Nació, Colau surt del seu pis de lloguer quan falten pocs minuts per a les 9 del matí, deixa enrere les parets d’on pengen un xiulet amb la inscripció “Stop desnonaments”, i una gorra blanca i verda que diu que sí que es pot. És el seu últim dia a l’Ajuntament de Barcelona, en una jornada marcada per la dimissió i les denúncies contra Íñigo Errejón. Ella, prefereix no parlar-ne.
Ja a la institució, al Saló de Plens, hores més tard, la seva veu apuntaria cap a les elits econòmiques amb un to fulminant. "Provincianes, mediocres i avaricioses", diria. Tornava a brandar, deslligada, l'assenyalament discursiu a un enemic meridià. Sonaven ecos del 2015, també a l'hora de posar noms i cognoms."Empreses mafioses com Agbar", afegiria, fidel a l'estil de confrontació. En conversa amb aquest diari, la mateixa Colau assegura que no tenia previst aquest rampell, però que a última hora li ha sortit una rendició de comptes espontània. Era el deslliurament després nou anys i mig a l'Ajuntament de Barcelona, vuit dels quals com a alcaldessa amb més odis i adhesions que els seus antecessors i predecessors, una fase també plena de tries controvertides. Entremig, unes eleccions guanyades (2015), una segona posició (2019) i un recompte ajustat que la va fer ser tercera per només 342 vots de diferència amb el PSC (2023).
Abans de l'episodi contra les elits, Colau ja lluïa la nova realitat amb sobrietat. No han estat poques les persones que se li han apropat amb delicadesa preventiva a preguntar-li com vivia el seu últim dia, des de regidors d'altres grups polítics a treballadores municipals. Ella responia amb un alliberament difícil d'assajar. "Ja fa temps que ho tinc resolt", deixava caure. "Bueno, ja et seguirem per la premsa", li responien. "O per xarxes", etizabava l'exalcaldessa, que mai ha deixat de desconfiar dels grans mitjans de comunicació com un agent més del poder, malgrat haver-hi participat a bastament durant la seva carrera política.
L'anunci d'un llibre, però sense pressa
En el seu darrer dia a la institució, mana la lleugeresa. Sense cap assessor, ni els escortes a què es va haver d'acostumar quan era alcaldessa, ni res que la matisi, la líder de Barcelona en Comú ha començat el dia esmorzant amb el seu fill petit i acompanyant-lo a l'escola. Les taules d'aquest pis del barri del Camp d'en Grassot barregen motius polítics, escrits de denúncia que enumeren les empreses que col·laboren amb l'estat d'Israel i, també, cromos de Pokémon.
A les denses prestatgeries de la casa s'acumulen els llibres que retraten tots els fronts possibles -des de l'urbanístic al de la infància- de la ciutat que Ada Colau va arribar a governar. Hi ha també una edició de Barcelones, de Manuel Vázquez Montalbán. Precisament l'autor que Janet Sanz, qui hereta ara el lideratge dels comuns a l'Ajuntament, ha citat per acomiadar la companya de grup. Si Vázquez Montalbán va dir de Joan Manuel Serrat que era la veu del poble dels seus temps, Sanz ha defensat que Colau ha estat "la veu del poble d'aquesta última dècada".
Però encara falta un llibre, entre aquelles lleixes. Després d'acumular experiències i quedar a expenses del que altres escrivien sobre ella, Colau té clar que, en algun moment, el cúmul de reunions, anècdotes, batalles polítiques i apostes col·lectives que ha anat sumant els darrers anys tindran una sortida amb segell propi. "Vull escriure, estic farta que altres ho facin sobre mi", diu, sobre una etapa en què també compaginarà la feina a la Fundació Sentit Comú -un espai de pensament dels comuns- amb la implicació amb la Fundació Feltrinelli, ubicada a Milà."Vull escriure un llibre, però no vull treure fast food polític. Si no, ja l'hagués publicat. Han vingut vàries editorials a proposar-me que em posarien algú a escriure per a mi i he dit que no volia fer això. Tampoc no vull fer una cronologia. Vull elaborar alguns aprenentatges i experiències que crec que poden ser útils i interessants", avança Colau.
La relació amb el poder i la cuirassa contra la crítica
Entre els moments que ha viscut i que encara té ganes d'explicar l'exalcaldessa hi ha el que va produir-se a l'Ajuntament de Barcelona en plena efervescència dels comuns, poc després d'arribar a l'alcaldia i de començar a estrenar relacions amb el poder econòmic de la ciutat. Llavors va concertar una reunió amb José Luis Bonet, president de Freixenet i del consell d'administració de la Fira de Barcelona entre 2004 i 2018. "Va seure al sofà d'alcaldia on s'havia assegut moltes més vegades que jo i em va dir: 'Miri, alcaldessa, jo li explico com funciona això'". Així va començar, recorda Colau.
Després va seguir: "Fira de Barcelona és un model d’èxit de gestió, competim amb les millors del món i Madrid sempre està emprenyada perquè anem per davant. I això és una cosa que vam fer amb Pasqual Maragall i no s’ha de tocar. I en què consisteix? Doncs vostès posen el sòl de la Fira i els diners de les institucions públiques, i la gestió la fem els que en sabem de negocis, que som els empresaris, i aquesta separació ha funcionat perfectament i això no s’ha de tocar, seria un gran error”. "Em vaig quedar a quadres", afegeix. Poc després, l'exalcaldessa rememora haver pressionat perquè l'organització firal fes alguns canvis i integrés més dones al consell executiu, quan només n'hi havia una inicialment.
L'anècdota li serveix a Colau per acabar d'explicar una de les tensions més habituals en el discurs de la seva formació, el tracte amb els grans agents econòmics. Els comuns defensen que han estat més exigents que els partits del bipartidisme amb la part privada i que han rebaixat les expectatives de beneficis de les grans empreses durant la seva etapa al govern. Citen com a exemple projectes urbanístics com la transformació de l'entorn de la Mercedes-Benz, a Sant Andreu, que es va negociar amb el fons Conren Tramway, la mateixa empresa amb qui el govern de Colau va arribar a un acord sobre el futur de les Tres Xemeneies del Paral·lel. Aquest últim pacte urbanístic, però, va rebre algunes queixes veïnals pel volum d'oficines que arribaran a l'entorn renovat.
Sigui com sigui, l'antiga portaveu de la PAH no deixa que es filtrin les contradiccions en el seu posat. Preguntada sobre la Copa Amèrica, Colau assenyala que encara s'entén menys la postura del PSC o d'ERC, que era al Govern de la Generalitat i que va ser part activa a l'hora de portar la competició, assegura la fins ara líder de BComú. Una posició que ella rebutja haver tingut mai de manera proactiva, malgrat haver-la reivindicat com a part del model de ciutat en campanya electoral.
Qüestionada sobre els acords polítics que han propiciat que coincidís amb Manuel Valls o amb el PP en els plens d'investidura, l'exalcaldessa assegura que sempre ha intentat apurar totes les possibilitats de bastir un govern d'esquerres el més ampli possible, on inclou socialistes i republicans. I posa de línia vermella l'arribada al poder de Trias. "No podíem permetre que vingués a desmuntar tot el que havíem construït, que és el que deia en campanya electoral", defensa. També assegura que si els 342 vots de diferència als darrers comicis els haguessin deixat a ells per davant de Collboni, ara hi hauria un tripartit a l'Ajuntament. "Els dos socis s'hi posaven bé. I hi havia hagut converses informals sobre el tema".
Un cost personal sense penediment
En el pla personal, tampoc no s'arronsa, malgrat els impactes. Després d'una exposició permanent, una polarització social, unes atencions mediàtiques i una persecució als jutjats que s'ha anat estenent durant anys, Colau defuig el penediment, en el seu comiat. "He tingut un cost personal? L’he tingut, com tantes persones assumeixen costos personals per fer coses. No em victimitzo i no me’n penedeixo", resol. Ara bé, també detalla que amb el temps ha assumit que la política implicava perdre una part de la vida prèvia. "T’anul·les com a persona i com a dona, concretament. Perquè ets mare, ets alcaldessa, ets política. I l’últim ets tu. Estem parlant de llibertat, d’intimitat i de molt més. Si et deixes anar en algun lloc, pot acabar sortint un vídeo a Youtube i això perjudicar el projecte col·lectiu. Acabes sentint-te culpable per haver-te divertit una estona”, reflexiona.
Al plenari municipal, fins on s'ha desplaçat en metro, li han acabat assenyalant algunes factures previsibles. Respecte al comentari dels poders econòmics de Colau al plenari, Jordi Martí (Junts) li ha buscat les pessigolles tot apuntant que, precisament, la segona vegada que va ser alcaldessa quedarà sempre condicionada per l'ombra de Manuel Valls. "Un representant d'aquests elits va ser una peça bàsica perquè vostè fos escollida batllessa d'aquesta ciutat", s'ha encarregat de puntualitzar l'hereu de Xavier Trias, part damnificada de l'últim acord d'investidura.
Amb tot, Colau es mostra satisfeta. Amb la porta oberta a tornar de cara al 2027, l'exalcaldessa ha acabat la jornada a l'Ajuntament amb un petit homenatge que ha comptat també amb cares conegudes com les de l'exregidora -i ara diputada al Congrés- Gala Pin o la de la líder dels comuns al Parlament els darrers anys, Jéssica Albiach. També els seus fills i la mare corrien per la sala noble del consistori.
L'exalcaldessa reivindica que ara passarà més temps amb la seva família, a més de cuidar de prop una altra companya de militància i de feina municipal, Vanesa Valiño, peça clau del projecte d'habitatge dels comuns, i que ara afronta un càncer agressiu. Així ho ha volgut destacar la mateixa Ada Colau en les seves paraules de comiat. Com a tancament d'un dia conclusiu, la dona forta de Barcelona en Comú s'ha acabat sumant a un acte sobre com combatre l'extrema dreta a la seu del partit, al carrer Marina. Allà hi havia una picada d'ullet també a la seva nova vocació internacionalista: hi havia el partit de la França Insubmisa com a convidats. Ada Colau, en una nova versió per aclarir, comença nova etapa.