Ada Colau ha pronunciat les seves últimes paraules com a part de l'Ajuntament de Barcelona. Almenys fins a nou avís. "Crec que és bo no continuar a les institucions per inèrcia", ha volgut apuntar a l'inici del discurs de comiat des del Saló de Plens municipal. L'han seguit paraules d'agraïment a un equip de BComú i de treballadors del consistori a aqui atribuït saber fer funcionar una institució a la qual va arribar com "una anomalia del sistema". També ha recordat dones referents, tant dels barris de Barcelona com de la política o la lluita social. Ha mencionat noms com els de Frederica Montseny, Neus Català, Maria Salvo o Custodia Moreno. I ha acabat posant-hi un matís, a l'experiència de governar la capital catalana. "El que més m'ha decebut són les seves elits. Tenim unes elits provincianes, mediocres i avaricioses", ha resolt.
En una de les derivades del discurs de Colau, s'ha arribat també a concretar algun d'aquests atacs, tot esmentant l'empresa Aigües de Barcelona (Agbar), a la qual també ha titllat d'empresa "mafiosa". En aquest sentit mateix sentit, Colau ha reclamat tenir "institucions fortes i democràtiques" que serveixi per frenar els interessos dels poders econòmics. "Que defensin el bé comú", ha apuntat la regidora sortint. Tampoc no ha volgut marxar sense reivindicar una obra de govern que ha assegurat que va fer recuperar l'aparició d'un "model de ciutat" en matèries com "la contaminació, la massificació turística o l'especulació immobiliària" que s'havia esvaït els anys previs.
Dirigint-se a Jaume Collboni, antic soci i actual alcalde de la ciutat, la líder de Barcelona en Comú ha mencionat també un canvi que ara acompanya la cadira presidencial del ple: que ja no té darrere el bust del monarca espanyol. Ada Colau ha recordat el moment en què el seu grup va retirar la figura de Joan Carles de Borbó que coronava el Saló de Plens, només arribar al poder, i la polseguera que va aixecar llavors aquella decisió. Ara, l'exalcaldessa ha celebrat aquesta desaparició simbòlica, afegint-hi l'etiqueta de "corrupte" al membre de la reialesa espanyola.
En el seu discurs de resposta, Collboni ha estès la mà a Colau i ha proposat entregar-li la Medalla d'Or de la ciutat. També ho va fer amb Xavier Trias, ha recordat el batlle socialista. Per rematar-ho, li ha entregat també una rèplica de la vara de comandament de la ciutat.
A partir d'ara, quedarà a càrrec del grup municipal la seva número dos i única resistent de la primera fornada de BComú que va arribar a l'Ajuntament, Janet Sanz. Mentrestant, Colau intentarà cosir espais d'esquerres a escala internacional. En el futur, contempla tornar a aspirar a l'alcaldia, tot i que aquesta carpeta es resoldrà del tot en el futur.
Amb aquesta certificació en el plenari municipal, l'única líder que ha tingut Barcelona en Comú en els seus gairebé 10 anys de vida deixa pas. Enrere queden vuit anys d'alcaldia, unes eleccions guanyades i tres passos per les urnes que l'han mantingut en tot moment com a agent decisiu de l'aritmètica municipal. El llegat que queda de Colau és una mena de xoc irregular entre les ambicions projectades i els canvis aconseguits, que uns consideraran dignament salvat i uns altres insuficient, però que pot reivindicar haver marcat l'agenda de la ciutat i del país: sobretot en habitatge i urbanisme, amb projectes que van des de la creació d'una unitat antidesnonaments fins a l'expansió de les superilles.
Ara, amb l'adeu de Colau, es completa el trio de primeres espases desaparegudes, entre els competidors de Collboni a les darreres eleccions. El primer a marxar va ser Ernest Maragall, l'any passat, que va deixar ERC en mans d'una Elisenda Alamany que ara és a prop d'incorporar el seu grup municipal al govern socialista, si la militància ho valida. El següent va ser Xavier Trias, que va anar esperant el moment idoni perquè a Junts li encaixés la seva marxa, finalment confirmada el juliol d'aquest any. Ara és el torn d'Ada Colau, que se'n va de l'Ajuntament potser per sempre, potser per una estona.