El testament polític de Jordi Pujol: «Sabem que Catalunya no serà independent»

L'expresident, en un homenatge a Castellterçol, sosté que el país pot aspirar a "salvar-se", i posa com a exemple Prat de la Riba

Jordi Pujol, entre Artur Mas i Núria de Gispert.
Jordi Pujol, entre Artur Mas i Núria de Gispert. | Hugo Fernández Alcaraz
29 de novembre de 2024, 13:40
Actualitzat: 14:01h

Cap al final de l'homenatge a Jordi Pujol celebrat aquest divendres a Castellterçol, l'expresident de la Generalitat ha recordat un episodi de quan tenia dinou anys. Tenia un amic, Pere Figuera, que era "molt independentista". El fundador de Convergència, jove però polititzat en plena dictadura, "mal estudiant" de Medicina -hauria estat més bon historiador que metge, ha reconegut-, li va dir que, si es posés en marxa un rumb cap a la plena sobirania, "no aniria bé". En un acte que també ha tingut pòsit de testament polític, ha indicat que se sap que Catalunya no serà independent, ni ara ni d'aquí a quinze anys, i que a partir d'aquesta xifra ja no es poden fer previsions amb rigorositat.

"Espanya és un país molt poderós, perquè té una de les llengües més importants del món, i podem aspirar a salvar-nos. Però negociant amb ells", recorda l'expresident. Fins i tot Francesc Macià, diu, "sabia" que era un escenari inviable. L'únic país possible és el de Prat de la Riba, ha remarcat l'expresident de la Generalitat, que també s'ha referit al fet migratori, motivat per la baixa natalitat catalana, que pot comportar un component de "decadència". Amb un discurs inconnex, amb pèrdues de fil conductor motivades per l'edat, el fundador de Convergència ha rebut l'escalf de dirigents com Artur Mas, Felip Puig, Núria de Gispert, Xavier Trias i Magda Oranich, vells coneguts en mil batalles.

Miquel Esquirol, fundador de CDC al costat de Pujol i que el va acompanyar com a xofer en els primers anys de la seva trajectòria, assenyalava fa dues setmanes en una entrevista a Nació que el patriarca mai havia estat independentista. En un text del 2011 titulat Residuals o independents va obrir la porta a abraçar l'estat propi, però sempre va acabar jugant amb l'ambigüitat en els anys més elèctrics del procés. El gir cap a la plena sobirania de CDC va arribar al congrés del partit del 2012, que va situar Oriol Pujol com a ssecretari general. Després del referèndum de l'1-O, l'expresident va recomanar a Carles Puigdemont que convoqués eleccions i no declarés la independència.

Pujol també s'ha posicionat en contra del final de Convergència després de la confessió de la deixa a l'estranger. En aquest sentit, ha indicat que no calia acabar amb la marca, sinó que n'hi hauria hagut prou amb "repudiar" la seva figura. L'expresident ha demanat que el partit -que ja no és CDC, sinó més aviat Junts, tot i que no ha citat directament el nom de la formació que lidera Carles Puigdemont- ha de ser "fort", i ha demanat anar a buscar els més joves. També ha remarcat, com sostenia Prat de la Riba, que el catalanisme s'ha d'implicar en la governabilitat de l'Estat, perquè a Catalunya li convé que "Espanya vagi bé". Paraules que arriben quan Junts és clau, precisament, a Madrid.