El Govern ha deixat per l'arrencada d'any algunes de les carpetes principals, i toca començar a aterrar-les. Aquest és el context amb el qual Salvador Illa comença el 2025, un període en què es juga l'estabilitat i definirà l'enfocament dels reptes més rellevants de la legislatura. El bon funcionament de l'administració que prometen els socialistes es veurà més en el detall que no pas en els grans anuncis. D'això en dependrà també bona part de les possibilitats d'èxit dels primers pressupostos. Des del Govern mostren un optimisme prudent, i mentre les negociacions amb els comuns avancen a bon ritme eviten posar pressa a la nova direcció d'ERC, que ha aterrat a Calàbria amb la promesa de ser més exigents amb el PSC. A Palau no s'entendria vetar els primers pressupostos després d'haver signat uns acords d'investidura "ambiciosos" i que necessiten recursos.
De gestos n'hi ha hagut i s'hauran d'aterrar en un inici d'any que es preveu frenètic. Illa va prometre als comuns desplegar el règim sancionador de la llei de l'habitatge, per multar aquells que incompleixin per especular amb els pisos. Socialistes i comuns ja negocien les concrecions d'aquest règim, que s'ha d'aplicar "com més aviat millor". Per ara no ha transcendit en quins casos s'aplicaran ni de quina quantitat s'està parlant, però els de Jéssica Albiach volen que siguin "dissuasives". De nou, caldrà concretar l'anunci del president en aquests primers compassos de 2025.
En tot cas, al gener s'hauran constituït quatre comissions delegades, dues de les quals -la de la seguretat i la de la reforma de l'administració- ja funcionen. Les altres faran referència a l'habitatge, escenificació del Govern per fer evident la importància d'aquest camp, i la del lideratge econòmic. Una de les prioritats del president és "recuperar" la primera posició del rànquing a l'Estat i fer-ho amb un model oposat al del Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. La "prosperitat compartida" i la "solidaritat" d'Illa contra la "prosperitat excloent" i la "deslleialtat" fiscal de la líder del PP. El missatge de "fraternitat" verbalitzat per Sant Esteve anava en aquesta línia.
Dues comissions bilaterals que han de donar fruits
L'altra gran carpeta és la del finançament singular, que també s'ha de concretar i que ERC mira amb lupa per determinar el seu suport als pressupostos. A Palau admeten que l'acord per reformar el model és ambiciós i no serà senzill, però també transmeten optimisme per aconseguir-ho. Illa compta amb la cobertura aèria de Pedro Sánchez i, de fet, el finançament singular encaixa en la ponència política del PSOEi ha estat avalat per l'executiva federal. Durant el primer trimestre s'han de reunir la comissió bilateral Estat-Generalitat i la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals i es donen per descomptats acords en tots dos fòrums per fixar la lletra petita del nou finançament.
De moment, i per calmar aquells que li retreuen poca ambició, Illa es manté ferm en el compliment dels acords, integrats al pla de Govern per als pròxims anys. "Serà la legislatura dels serveis públics i del finançament singular", deia divendres passat als directius de la Generalitat. El president farà una gira per Espanya per "explicar-se i escoltar" la resta d'autonomies, però garanteix que defensarà els interessos de Catalunya, també en matèria de finançament. El president insisteix que no acceptarà "lliçons de solidaritat" i a Palau tenen "bones vibracions" per complir els acords en els calendaris previstos. La bona entesa amb Sánchez hi ajuda.
També a principis d'any, al febrer, el govern espanyol convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera, espai multilateral per parlar de la reforma del model i detallar la condonació d'una part del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Més detalls, en aquest cas en relació amb l'acord d'ERC i el PSOE per a la investidura de Sánchez de l'any 2023, que fixa perdonar un 20% del deute autonòmic de Catalunya. Això hauria de servir per acostar posicions amb Oriol Junqueras, protagonista d'aquell acord, de cara a les negociacions dels pressupostos espanyols (i catalans).
El desplegament dels Mossos a ports i aeroports
Illa ha acabat l'any inaugurant el festeig pels pressupostos, amb concessions als socis de cara a les negociacions que s'obriran. S'entén així la rectificació amb les competències dels Mossos en ports i aeroports. Al gener s'ha de convocar una nova Junta de Seguretatper signar aquest traspàs, rebutjat el 5 de desembre, que permetrà a la policia catalana actuar en la zona d'aire dels aeroports i la làmina d'aigua dels ports. A Palau donen pràcticament per segur que es podrà ampliar la plantilla de Mossos fins als 25.000 agents l'any 2030, cosa que permetrà disposar de policies per desplegar-se en aquestes dues infraestructures.
Detalls de Rodalies i el futur de l'aeroport
També s'han de concretar dues carpetes més, que poden condicionar la legislatura. La primera fa referència al traspàs de Rodalies pactat entre el PSOE i ERC i assumit pel Govern. El calendari establia que els estatuts de la nova empresa mixta que substituirà Renfe a Catalunya s'havien de presentar abans d'acabar l'any, però finalment serà al gener. En les negociacions incipients que hi ha hagut per parlar dels pressupostos, els republicans han posat èmfasi en aquesta qüestió, que no serà ni ràpida ni fàcil. Més enllà de l'empresa mixta, és prioritari el canvi de titularitat de l'R1. De moment s'ha posat en marxa un pla per rentar la cara al servei de trens.
Si ERC pressiona per Rodalies, també ho fa perquè no s'ampliï l'aeroport del Prat. Aquesta qüestió tensiona els socis d'investidura. El PSC veu bé l'ampliació, sempre que es respectin els espais naturals. La comissió tècnica que estudia què es pot fer amb la infraestructura farà públiques les conclusions aquest gener i el Govern haurà de prendre decisions. "No demorarem el que no s'hagi de demorar", apuntaven fa uns dies fonts governamentals. Si els tècnics avalen una ampliació i l'executiu la tira endavant, això irritarà tant republicans com comuns.
El Hard Rock, no (o sí?)
L'aeroport és un element de tensió, i també ho és el Hard Rock. El Govern ha complert el pacte d'investidura de tirar endavant l'eliminació dels beneficis fiscals al sector del joc i el Parlament ho votarà en les pròximes setmanes per les traves de Junts. Tirarà endavant amb els vots de PSC, ERC i comuns, i és l'estratègia que hauria de fer que els inversors renunciïn al marcoprojecte del Camp de Tarragona. Però no està tan clar, mentre els promotors mantenen el silenci, els socialistes fan equilibris entre la tramitació del pla director per facilitar el casino -l'argument és el mateix d'ERC, que no es pot fer altra cosa- i l'augment d'impostos per desincentivar-lo.
Habitatge, finançament, seguretat, Rodalies, aeroport i Hard Rock, les grans carpetes de la legislatura i de la negociació dels pressupostos hauran de concretar-se en un gener frenètic per a Illa, i que determinarà si la "bona gestió" és un bon titular o bé té una traducció concreta. Als directius públics, Illa els va instar abans de Nadal a treballar amb "mirada llarga", però admetia que també caldran fites a curt termini. "Volem anar a París, però abans hem de passar per la Jonquera", deia el president a tall de metàfora. Comença l'any i toca començar a concretar.
